Resultats de la cerca

Llicenciat en història de l’art, fou el fundador 1947 i director durant molts anys de la revista Stern , que amb la combinació de reportatges, grans exclusives i una bona presentació gràfica es convertí en una de les revistes europees de més prestigi Abandonà la revista després que, el 1983, publiqués uns suposats diaris secrets de Hitler que posteriorment es demostrà que eren falsos, i es dedicà al colleccionisme d’art

Doctor en filosofia, es dedicà a l’estudi de la percepció sensorial i, més tard, al mesurament de la intelligència Desenvolupà els mètodes d’anàlisi factorial en la psicologia i demostrà que existeix un factor general d’aptitud factor g comú en tots els esforços generals i un factor específic propi de cada tasca a desenvolupar Entre d’altres, publicà l’obra The Abilities of Man Their Nature and Measurement 1927

Fou professor a les universitats de Marburg Hessen, Istanbul i Pennsilvània És autor de Mimesis 1946, història del realisme literari des d’Homer fins als nostres dies a través de l’anàlisi estilística dels texts, on demostra la unitat d’evolució de la literatura occidental i la seva configuració partint dels clàssics i del cristianisme medieval Ha publicat també alguns estudis sobre Dante i la literatura llatina medieval

Hom ha suggerit que equival a Tartessos, o que es trobava a Sardenya o, àdhuc, a Tunísia El seu nom significa ‘foneria’, ‘refineria’, cosa que demostra que era rica en metalls En el regnat de Salomó i en el de Josafat, rei de Judà 873-849 aC, les gents de Tir construïren les anomenades “naus de Tarsis” per a ambdós sobirans, les quals eren emprades també en la navegació per la mar Roja

Organisme molt emprat en estudis de genètica i de desenvolupament embrionari, té un nombre constant de cèllules somàtiques 959 l’adult hermafrodita i uns llinatges cellulars invariants Fou el primer animal del qual es disposà de tota la seqüència del genoma, publicada al desembre del 1998 El seu estudi demostrà que els anomenats organismes superiors animals i plantes no difereixen gaire dels anomenats inferiors bacteris pel que fa a l’estructura genètica

Exercí com a enginyer durant uns quants anys, però després es dedicà a l’estudi de l’òptica Establí definitivament la natura ondulatòria de la llum, demostrà que es propaga per vibracions transversals i elaborà la base conceptual i matemàtica de la teoria ondulatòria Inventà el biprisma de franges o de Fresnel i elaborà la fórmula de reflexió que també duu el seu nom És autor de La diffraction de la lumière 1815

D’una precocitat extraordinària, alternà el treball a casa d’un advocat a Bristol amb l’estudi, i aconseguí una gran erudició Anà a Londres, on se suïcidà a divuit anys Sota el nom imaginari d’un monjo medieval, Thomas Rowley, publicà una sèrie de poemes en llengua arcaica, l’autenticitat dels quals fou discutida fins que l’editor Skeats en demostrà 1871 la veritable filiació La seva obra renovà eficaçment la mètrica anglesa

Estudià la ressonància, la vibració i l’acció de la calor i de la pressió sobre els líquids Inventà la sirena 1819, i demostrà que el so és produït per vibracions regulars d’un medi líquid o gasós Experimentà que, més enllà d’una certa temperatura, un líquid contingut en un recipient hermèticament tancat es pot transformar íntegrament en vapor Determinà les temperatures i les pressions crítiques de l’èter i de l’alcohol

Diputat whig a la Cambra dels Comuns 1830, contribuí a la reforma parlamentària del 1832 Fou secretari de la guerra 1834-41, i el 1857 fou nomenat baró És autor d’ History of England from the Accession of James the Second 1849-61, on demostra el seu liberalisme Entre el 1825 i el 1844 publicà a l’ Edinburgh Review articles sobre història i literatura, aplegats en el volum Critical and Miscellaneous Essays 1843

Després d’un breu període a París 1938-40 s’installà als Estats Units on el 1943 demostrà que la variació bacteriana consisteix en mutacions espontànies, fet que establí la base tècnica i conceptual per als treballs de genètica de microorganismes Posteriorment, treballant amb fags, postulà models que descriuen matemàticament llur procés de multiplicació El 1969 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb MDelbrück i ADHershey pels seus treballs sobre els bacteriòfags