Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
ferrocianur
Química
Nom genèric de les sals que deriven de l’acció hexacianoferrat(II) [Fe(CN)6]4 -
.
Hom obté els ferrocianurs tractant una sal de ferroII amb un excés de cianur alcalí, segons la reacció FeCl 2 + 6KCN →2KCl + K 4 FeCN 6 Tractant un ferrocianur soluble amb Fe 3 + hom obté el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, segons la reacció 4Fe 3 + + 3FeCN 6 4 - →Fe 4 FeCN 6 3 ⇒ L’anàlisi estructural amb raigs X ha permès d’establir que l’ió ferrocianur es compon d’un àtom de ferro envoltat de 6 grups CN - disposats als vèrtexs d’un octàedre regular, del qual l’àtom de Fe ocupa el centre
voluntat de poder
Filosofia
Segons F. Nietzsche, primitiva forma d’afecte de la qual deriven totes les altres.
Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors és allò que possibilità la…
àcid ortocarbònic
Química
Àcid hipotètic de fórmula C(OH)4, del qual deriven formalment els ortocarbonats d’alquil.
estilbè
Química
Diariletè del que existeixen els isòmers (E)-estilbè i (Z)-estilbè, aquest darrer menys estable per presentar impediments estèrics.
El nom estilbè deriva de la paraula grega stilbos , que significa “brillant’ L’E-estilbè té un punt de fusió d’aproximadament 125ºC, mentre que el punt de fusió del Z-estilbè és 6 ºC De l’E-estilbè deriven els estilbenoides, a vegades anomenats incorrectament estilbens Són derivats hidroxilats de l’E-estilbè que es formen en el metabolisme secundari de molts vegetals i comparteixen la major part de la ruta de biosíntesi amb les calcones Els estilbenoides actuen com a fitoalexines El producte més conegut és el 3,4,5-trihidroxi-trans-estilbè o resveratrol que es troba al raïm i al…
forces aeronavals
Militar
Conjunt de tropes, aeronaus i vaixells que realitzen accions bèl·liques de forma conjunta.
Les aeronaus van demostrar la seva eficàcia durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment van ser adoptades per les principals armades del món Ara bé, des de llavors no s’han utilitzat en veritables batalles navals, sinó més aviat per a sostenir operacions terrestres Hi ha tres tipus de vaixells amb capacitat per a transportar aeronaus els portaavions pesants, dels quals només en té la US Navy, que transporten avions a reacció els portaaeronaus, que deriven dels portaavions lleugers i que transporten una flota mixta d’avions d’enlairament vertical ‘Harrier’ i d’helicòpters de…
flavona

Flavona
©
Química
Substància incolora aïllada de diverses plantes de la família de les primulàcies.
Té el punt de fusió entre 99-100ºC De la flavona, com també de la isoflavona 3-fenil-4 H -1-benzopiran-4-ona, deriven tota una sèrie de pigments grocs molt difosos entre les plantes, com la quercitrina Alguns pigments d’aquesta mena ja eren emprats a l’edat mitjana per a tenyir i estampar, i encara ho són avui dia Hom ha arribat a aïllar més de 70 flavones les isoflavones són menys nombroses Alguns derivats de les flavones tenen efecte sobre la permeabilitat de les parets capillars vitamina P Entre altres, hom pot esmentar la quercetina, la rutina i l’hesperidina
combat
Militar
Acció de guerra que revesteix freqüentment un caràcter espontani, de transcendència tàctica, modalitat definida i d’una sola direcció, el propòsit de la qual és la conquesta o conservació d’un objectiu.
Es desenvolupa en fases successives en el temps i l’espai, li és consubstancial la maniobra i l’acció conjunta i l’assalt n'esdevé la fase decisiva Hom pot dir que la batalla es compon d’un conjunt de combats particulars, i que, a diferència del combat, obeeix motius estratègics i és ordenada en un pla de guerra El combat rep innombrables noms segons les forces que hi intervenen, l’actitud adoptada, la finalitat, el temps, el terreny on té lloc i les conseqüències que se'n deriven combat de les gran unitats, defensiu, ofensiu, de reconeixament, de nit, en localitats, atòmic,…
arbre genealògic

Arbre genealògic circular convergent del darrer comte d’Urgell
© fototeca.cat
Art
Heràldica
Representació gràfica de la genealogia d’una família mitjançant el dibuix d’un arbre de forma convencional, les branques del qual representen les generacions que surten del tronc i originen noves branques.
Al temple faraònic de Karnak Egipte se'n conserva un, i era exposat a les cases romanes A partir de l’edat mitjana l’art cristià generalitzà el motiu iconogràfic de l'arbre de Jessè en les representacions dels arbres genealògics de les cases reials i nobles Generalment el nom del primer ascendent anomenat estirp, genearca o soca figura a l’arrel o a la soca, sovint dins un cartell o rodella, on també és posat el nom dels consorts Quan es tracta de rodelles, hom acostuma a posar aquests noms en una altra rodella acoblada Al tronc hom posa en ordre ascendent, els primogènits de cada generació,…
vedutisme

Festa a Venècia, d’Il Canaletto
© Corel / Fototeca.cat
Art
Gènere pictòric que es basa en la representació de vistes urbanes o paisatges de manera molt detallada, propi de l’escola veneciana del segle XVIII.
Utilitza la perspectiva per a reproduir imatges panoràmiques de les ciutats, representades amb molta minuciositat, i la figura humana hi pot ser present o no Aquest tipus de pintura, normalment de proporcions mitjanes o petites i destinada sovint a un públic integrat per viatgers a la recerca d’un record, s’estengué des de Venècia per la resta d’Europa Cal incloure dins el vedutisme tots els pintors que deriven d’aquesta concepció de la veduta ‘vista’, però els principals artistes d’aquest gènere de l’escola veneciana foren Il Canaletto , Bernardo Bellotto i Francesco Guardi , …
Casp
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, situat a la confluència de l’Ebre amb el Guadalop.
El principal recurs econòmic és l’agricultura olives, blat, ametlles i les indústries que en deriven oli, farina Es conserven restes d’un poblat ibèric i, prop de la masia de Miralpeix, un edifici sepulcral romà El 1168 fou conquerida als musulmans per Alfons I de Catalunya-Aragó, que la cedí 1182 a l’orde de l’Hospital fou centre de la batllia de Casp El 1412 hi tingué lloc la reunió que acordà l’anomenat compromís de Casp Abans del 1486, el castell esdevingué priorat de Sant Jaume de Casp L’església parroquial és obra del segle XV conserva els sepulcres gòtics de Juan Fernández de Heredia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina