Resultats de la cerca
Es mostren 642 resultats
biamperometria
Química
Tècnica electroanalítica de detecció del punt final d’una volumetria, relacionada amb l’amperometria i basada en l’ús de dos microelèctrodes inerts polaritzats, entre els quals hom aplica una petita diferència de potencial (potencial de polarització).
Si la solució que hom valora conté els dos membres d’un parell redox reversible —per exemple, iode-iodur, ions ferroII-ferroIII, etc—, aquesta diferència de potencial és suficient per a provocar el pas d’un corrent elèctric detectable en un galvanòmetre muntat entre els microelèctrodes, en un dels quals té lloc la reducció i en l’altre l’oxidació del parell mencionat, corrent que s’anulla, en el moment del punt final, quan desapareix de la solució un dels dos membres del parell Quan el parell redox present en la solució problema és irreversible, no passa corrent durant la…
Castellarnau (Farrera)
Art romànic
Aquest castell era situat al sud del terme municipal, prop del riu de Romadriu, en un petit contrafort secundari a 1 650 m d’altitud L’any 1987 se’n descobrí l’emplaçament exacte El Castellarnau és esmentat per primera vegada l’any 1087 quan l’ardiaca Guillem Arnau en féu donació a la canònica de la Seu juntament amb els castells de Romadriu, Colomers i Serret, situats a la Ribalera Si l’antropònim que l’identifica castellum Arnalli ens remet al seu pare, Arnau Dacó, justificaria la distinció que s’estableix amb els altres tres castells d’origen vescomtal traspassats a la seva mare…
Guàrdia Manresana o de Collbaix (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Aquesta guàrdia tenia la missió d’informar la ciutat de Manresa i transmetre la informació a la resta del Bages, ja sigui al castell de Callús, al castell d’Or o a la guardiola de Sant Fruitós Era comunicada amb un seguit de castells i guàrdies que anaven des del castell de la Guàrdia de Montserrat, a Castellfollit i Guardiola, i les guàrdies de Coll d’Arbós, de Vallformosa El fet d’ésser al límit del terme de Manresa fa que surti esmentada en les dues delimitacions que es conserven dels termes d’aquesta ciutat El primer, del 978, que després de passar per la serra de Montcunill va seguint…
Castell de Castellar (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Apareix citat el 983 El primer senyor conegut és un tal Seguí, que testà el 1022 i deixà al seu fill el castell de Castellar i un seguit de petits nuclis de població amb una torre de defensa, dels quals pertanyen a l’actual terme d’Aguilar de Segarra els de Puigfarner i Santa Maria de Melancosa el 1078 testà el seu fill, Sendred Company, el 1123 un fill d’aquest, Berenguer Sendred, però ja no posseeix el castell de Castellar, que anà a parar a mans d’un altre germà El 1259 apareix un Simó de Castellar fill de Guillem de Castellar La família Castellar desapareix definitivament per…
Claus Sluter
Escultura
Escultor holandès.
Després dels seus inicis a Haarlem, passà a Brusselles, on, el 1379, entrà en el gremi de mestres d’obres Des del 1385 treballà a la cartoixa de Champmol Dijon, on es destaquen el conjunt d’estàtues de la portada L’esperit refinat, gairebé amanerat, del gòtic tardà hi desapareix sota un nou concepte de realisme, basat en l’exaltació de la volumetria dels cossos, de la materialitat de les vestimentes, plegades segons un acusat criteri de clarobscur, i de la veritat de les expressions i els gests Sens dubte l’obra més representativa d’aquesta concepció, que s’endinsà ja en el món…
Murgab
Riu
Riu de l’Afganistan, de 852 km (350 km dins el Turkmenistan), que desapareix dins cinc llacunes al desert de Karakumy.
Amb les seves aigües hom rega camps de cotó Té el màxim cabal uns 340 km abans de la seva extinció
pàpula
Patologia humana
Lesió elemental de la pell en forma de petita elevació sòlida i circumscrita, de tipus eruptiu, que desapareix sense deixar cicatriu.
diabetis de l’embaràs
Patologia humana
Diabetis que apareix durant la gestació; en la meitat dels casos desapareix després del part, però pot reaparèixer en embarassos posteriors.
pausa mètrica
Literatura
Un dels elements constitutius del vers català, que consisteix bàsicament en la detenció momentània del curs recitat o llegit de l’estrofa i el vers.
Com a principi general, cal que coincideixi amb la gramatical, ja sia amb un sintagma complet o amb un període prou marcat d’ell, i sense violentar mai el desplegament sintàctic Hom en distingeix tres tipus la major s’esdevé en la conclusió de l’estrofa, al final del darrer vers d’aquesta La mitjana es produeix en les estrofes compostes, especialment les simètriques, tot dividint-les en dues parts a partir del final del darrer vers de la primera i coincidint amb un canvi de sentit conceptual La menor, la més important, separa un vers o un hemistiqui d’un altre vers o d’un altre hemistiqui,…
goja
Folklore
Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca.
És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la condició que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina