Resultats de la cerca

La Terra ocupa un lloc important en la mentalitat religiosa de nombroses civilitzacions Primer de tot, pel fet d’ésser el lloc on habita l’home i d’ésser coberta pel cel, la Terra és centre de nombrosos mites cosmogònics que pressuposen una unió primordial de la Terra i del Cel, així com una ulterior separació deguda a una gesta d’un heroi o un “pecat original” La separació del Cel i la Terra representa l’inici de l’existència normal, la cessació de les condicions paradisíaques, l’allunyament culpable o no del món dels déus, que fins aleshores convivien amb l’home En un altre cicle mitològic…

Protector dels navegants, fou adorat primerament a Tir, però el seu culte s’estengué i penetrà també a Israel tingué un temple a Samària, la qual cosa provocà la reacció del profeta Elies Venerat a Cartago i a Tartessos, els romans l’identificaren amb Hèrcules Hercules Gaditanus i cregueren que, com a tal, havia posat les dues columnes als extrems que l’estret de Gibraltar separa i que constituïen el límit per als navegants

Filla de la Terra, té innombrables boques i ulls i viatja a gran velocitat Sovint és representada, sobretot en escultures i relleus romans i del Renaixement, com una dona tocant la trompeta

Tenia per missió obrir, cada matí, les portes del cel al carro del sol La seva llegenda és plena d’amants, entre els quals hom troba el gegant Orió, Cèfal i Titó

Adquirí en el període vèdic unes connotacions totalment noves, gràcies a les quals acabà coincidint plenament amb el principi creador per excellència, anomenat, segons els passatges, el Primogènit de la Veritat prathamajā ṛtasya , l’Impulsor savirtṛ , l’Autor de l’Univers viśvakarman , etc

Està associat amb la constellació del mateix nom Sobre el zodíac el signe és ocupat pel Sol des del 20 d'abril fins al 20 de maig, aproximadament És un signe lligat a l'element terra, els seus colors són el rosa i el verd fosc, i Venus n'és el planeta i la divinitat regent

Probablement descendia del trobador Amanieu de Cescars És autor del poema didàctic de tema religiós Lausor de la Divinitat, escrit en noves rimades entre el 1380 i el 1399, dedicat al bisbe de Lleida Guerau de Requesens Es tracta d'un resum en vers de la doctrina cristiana De tipus narratiu, consta de 347 octosíllabs apariats

Era una divinitat guerrera, guia en les batalles i dispensadora de la victòria Es troba representat en figura d’home amb el símbols de la reialesa o les armes de guerra a la mà El santuari principal era a la ciutat d’Assur La seva representació i els seus títols foren atribuïts posteriorment pels perses a llur déu Ahura Mazdā

És usat també pels jueus i cristians de llengua àrab Han estat proposades dues etimologies del nom de l’arameu alaha ‘déu’ o una contracció de l’àrab al-Ilāh ‘el déu’, denominació que ja existia a l’Aràbia preislàmica per a designar un déu de la Meca, que, bé que no era únic, era divinitat suprema i déu creador

Germà d’ Axaiacatl , el qual succeí, i d’ Ahuizotl , pel qual fou succeït, inicià la construcció dels temples al déu de la guerra, Huitzilopochtli, i al déu de la pluja, Tlaloc Malgrat que no guerrejà gaire, volgué que les seves conquestes constessin al temple de la divinitat protectora Ha romàs la pedra de Tizoc , altar monolític destinat a recollir la sang dels sacrificis