Resultats de la cerca
Es mostren 1438 resultats
Immaculada Concepció
Doctrina segons la qual Maria, en virtut de la gràcia preventiva de Crist, fou preservada del pecat original des de l’instant que fou concebuda.
Aquesta creença, sense fonament explícit en la Bíblia, fou definida com a dogma de fe per Pius IX el 1854, amb la butlla Ineffabilis Deus Hom arribà a aquesta definició després de molts segles de discussions teològiques i amb una tradició de pietat popular Grans teòlegs, com sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, el mateix sant Tomàs d’Aquino i, posteriorment, l’escola dominicana, d’acord amb el principi de la universalitat del pecat original, s’oposaren a aquesta doctrina En foren defensors, entre d’altres, Ramon Llull, Duns Escot i, posteriorment, l’orde franciscà…
anarcosindicalisme
anarco-sindicalisme Primera pàgina del diari “Solidaridad Obrera”
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social.
La fusió del pensament bakuninista i l’acció societària a través dels sindicats obrers donà un primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la península Ibèrica Però fou amb la Confédération Génerale du Travail CGT, de França fundada el 1895 que l’anarcosindicalisme prengué una gran volada i perfilà els trets essencials de la seva doctrina apoliticisme acció directa segons la qual, els conflictes entre el capital i el treball havien d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense acceptar la mediació de l’estat o la dels organismes de…
tradició
Dret català
Element jurídic primordial que s’estableix per a la interpretació dels preceptes que formen l’actual compilació del dret civil català, que exigeix prendre en especial consideració la tradició jurídica catalana.
La tradició jurídica catalana es troba en les Constitucions i altres drets de Catalunya, Corpus iuris canonici i legislació canònica rebuda posteriorment, Corpus iuris civilis , doctrina comuna dels autors de dret català, canònic i romà, i opinions dels autors acceptades per les sentències de l’Audiència de Catalunya, el Tribunal Suprem espanyol i per la doctrina jurisprudencial del Tribunal de Cassació de Catalunya
Lluís Guilla
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Vida i obra Era notari i conservador dels arxius del Rosselló Publicà un Manual de la doctrina cristiana Perpinyà 1685 i Ales per volar a Déu Perpinyà 1695, obres per a la formació espiritual adreçades a un públic popular sota la influència del mètode i la doctrina de Francesc de Sales i dels autors ascètics castellans Bibliografia Miralles, E 2007 2 Vegeu bibliografia
Didakhé
Escrit cristià no canònic dels voltants de l’any 70.
El seu nom complert en grec és Διδαχή τῶν δὡδεκα ἀποστόλϖν ‘Doctrina dels dotze Apòstols’ Especialment venerat per l’Església primitiva, serví de model com a primer esquema d’ordenació eclesial Conté la doctrina més elemental d’ordre pràctic, litúrgic i moral requerida per a la iniciació cristiana D’autor desconegut, hom el creu redactat probablement a Síria o a Palestina per un doctor cristià provinent del judaisme
sofiologia
Filosofia
Cristianisme
Especulació teològica pròpia de diversos autors ortodoxos russos, sobretot V.S. Solov'ov i S.N. Bulgakov, sobre la saviesa (en grec σωφία en connexió amb la divinitat.
Hom distingeix entre una saviesa creada i la Saviesa increada, distinta de les persones divines parallel evident amb la doctrina de les energies de GPalamàs La Saviesa, principi teàndric de les coses creades, constitueix el nexe d’unió entre Déu i el món Aquest ensenyament es relaciona amb la teoria platònica de l’ànima del món, amb la doctrina sobre la Theotokos i amb la teologia de l’Esperit Sant
Bartomeu Forners
Filosofia
Cristianisme
Franciscà i lul·lista.
Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou i a Magúncia, amb Salzinger Ocupà una càtedra lulliana a la Universitat de Mallorca, i posteriorment fou nomenat lector de la de Salamanca, on fundà un nucli lullià Defensà l’origen diví de la doctrina lulliana És autor de Liber apologeticus artis magnae BRaymundi Lullii Salamanca, 1746, d’una versió castellana de la Doctrina pueril de Llull i d’una introducció a l’art lulliana
ocasionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica del segle XVII, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent.
Més radical que la doctrina de l' harmonia preestablerta , l’ocasionalisme estrictament dit NMalebranche, AGeulincx, Gde Courdenoy, JClauberg i, en una certa manera, Lde la Forge s’emparenta no sols amb Hume i els seus precursors Algatzell i Nicolau d’Autrecourt, en tant que oposats a la noció de causa, ans també, en relació amb el problema de l’acte moral, amb doctrines com la de la sygkatáthesis de l’estoïcisme l’home ha d’acceptar el destí, la del consentiment qasb d’al-As’arī l’home té la capacitat de fer seu, amb joia i resignació o sense l’una i l’altra, allò que resta…
Martin Chemnitz
Cristianisme
Teòleg luterà.
Lector a Wittenberg, hi explicà els Loci Comunes de Melanchthon El 1554 es traslladà a Brunsvic, on fou pastor Escriví en defensa de la doctrina eucarística de Luter Repetitio sanae doctrinae de vera praesentia , 1581 i contra el concili tridentí Examen concilii tridentini , 1565-73 Treballà per la unió entre els luterans i per la conciliació entre la doctrina de Luter i la de Melanchthon La seva obra principal, Loci theologici , fou publicada el 1591
Lluís Guilla
Literatura catalana
Notari i escriptor religiós.
Vida i obra Era notari de Perpinyà i conservador dels arxius del Rosselló Publicà un Manual de la doctrina cristiana Perpinyà 1685 i Ales per volar a Déu Perpinyà 1695, obres per a la formació espiritual adreçades a un públic popular sota la influència del mètode i la doctrina de Francesc de Sales i dels autors ascètics castellans Bibliografia Miralles, Eulàlia “Dos llibres de devoció del notari Lluís Guilla” Afers , XXII/58, 2007, p 675-692
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina