Resultats de la cerca
Es mostren 2904 resultats
Archivo del Reino de Aragón
Dipòsit establert a Saragossa per reunir la documentació de l’antic Regne d’Aragó.
Les corts de Montsó del 1427 ordenaren la formació de l’arxiu del regne, que no fou organitzat fins el 1461 i es mantingué fins el 1707 sota l’autoritat reial Les bombes franceses del 1809 n'incendiaren una bona part La part conservada de la diputació del regne comprèn les següents seccions principals obres, correus tramesos des del 1486, ordinacions a partir del 1519, inventaris, nomenaments, registres d’actes, índex sumari d’esdeveniments 1600-1703, registres 1470-1703, assistència 1553-1696, habilitació de cavallers 1627-85, matrícules d’insaculats 1474-1673, infançonia 1627-1739, finances…
Archivio Vaticano
Conjunt de la documentació de la Santa Seu relativa a tota l’Església catòlica.
Primerament estigué situat prop de la basílica de San Lorenzo in Damaso s IV al s VII, era repartit entre la basílica de Sant Joan de Laterà i la Turris Chartularia, pròxima a l’arc de Titus Innocenci III 1198-1216 inicià la sèrie ininterrompuda dels registres papals, que situà prop de Sant Pere del Vaticà Actualment les principals seccions són cancelleria registres de butlles i de breus del Vaticà, registres d’Avinyó dataria suplicacions per a beneficis, indulgències o privilegis, registres de Laterà, breus, enquestes episcopals cambra apostòlica administració fiscal, obligacions,…
European Bureau of Library Information and Documentation Associations
Organització no governamental i no comercial que treballa a escala internacional en l’àmbit de l’arxivística i la biblioteconomia.
És formada per biblioteques nacionals i associacions i institucions relacionades amb els arxius, les biblioteques i els centres de documentació Els seus principals objectes d’interès són els drets d’autor, la telemàtica, la societat de la informació, la tecnologia de la informació i la situació de l’Europa central i de l’est en matèria d’arxius, biblioteques i documentació
Sant Climent d’Amer
Art romànic
Aquesta antiga església parroquial, situada a l’esquerra del riu Brugent, sota el puig d’Alí, consta entre l’antiga documentació del monestir d’Amer des del 1208 La documentació posterior, com els nomenclàtors de la diòcesi de Girona, l’anomena invariablement “ Sancti Clementis de Amerio ” L’edifici actual sembla refet al segle XVII i té un campanar de torre quadrat
Arxiu Municipal de Vila-Real
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració local de Vila-Real (Plana Baixa) i per diverses famílies i institucions des del 1317. Les primeres notícies documentals que hi ha sobre aquest arxiu són del 1326 i el situen a la Cort del Justícia.
L’any 1424 a la Casa del Consell ja hi havia una cambra que feia la funció d’arxiu, i que es renovà el 1510 El 1411 el notari Lluís Gil en feu un primer inventari i no fou fins el 1514 que es dotà l’arxiu d’un registre documental complet El 1567 els seus fons foren reorganitzats i ordenats per l’escrivent del Consell Miquel Avinent Al llarg del s XVII l’escrivania del Consell tingué cura de l’arxiu i el dotà d’un catàleg complet d’instruments documentals registres, índexs, repertoris de documents, etc, i se sap que, almenys en dues ocasions, el 1680 i el 1683, s’ordenà i es classificà Les…
Arquivo do Reino de Galicia
Dipòsit documental de titularitat estatal i sota la gestió de la Xunta de Galícia que constitueix la capçalera del sistema d’arxius de Galícia.
Situat a la Corunya, aquest arxiu rep la documentació generada pel conjunt dels òrgans de les administracions públiques gallegues Fou creat el 1775 pel rei Carles III d’Espanya a partir de l’arxiu de l’Audiència de Galícia que existia des del segle XVI Actualment inclou més de 250 fons diferents, que ocupen uns 23000 m lineals de documentació El document més antic és de l’any 867
Arxiu Municipal de València
Historiografia catalana
Dipòsit documental que conté l’activitat burocràtica i diplomàtica desenvolupada a la ciutat de València des del s. XIII.
Ja en aquella època els magistrats locals veieren la necessitat de confiar a l’escriptura la seva memòria com a institució, de conservar els privilegis atorgats pels monarques o pactats a les corts, i de registrar tots els afers relacionats amb l’esdevenir del municipi Des dels primers anys del s XIV hi ha notícia de l’existència d’un arxiu a l’edifici consistorial i es coneix l’activitat dels escrivans municipals, alguns de molt destacats, com el notari Bartomeu de Vilalba, que regí l’escrivania entre el 1371 i el 1399 Bona part dels fons rics i variats que actualment serva aquest arxiu es…
Arxiu Històric Nacional de Madrid
Historiografia catalana
Creat per Reial Decret el 28 de març de 1866 com a “arxiu públic general del regne” sota la denominació d’Archivo Histórico Nacional, és un dels grans dipòsits documentals de l’Estat espanyol.
Deu el seu origen a l’aparició de nuclis d’erudits romàntics preocupats per la “història nacional” espanyola durant les primeres dècades del s XIX això no obstant, l’element pràctic que en forçà el naixement fou la necessitat de recollir i ordenar la nombrosa documentació procedent de les institucions eclesiàstiques desamortitzades Aquests fons foren confiats a la Real Academia de la Historia, que davant de la manca de mitjans influí en la creació d’un nou arxiu L’any 1896 l’Archivo fou traslladat al Palau de Biblioteques i Museus, sota la direcció de Vicent Vignau i Ballester Fou aleshores…
Arxiu Històric Municipal d’Elx
Historiografia catalana
Conjunt de la documentació referida a la localitat d’Elx des del s. XIII (1265).
Té en dipòsit l’Arxiu Notarial des del 1465 i ha incorporat un seguit de colleccions particulars, especialment la de l’erudit i historiador local Pere Ibarra i Ruiz, fet que li dona una especial riquesa ja que pot ser considerat com un dels arxius municipals més importants de tot el País Valencià A la secció històrica cal afegir-ne una altra d’administrativa que s’inicià l’any 1900 i que, fins el 1986, tenia més de 3000 llibres i més de 5000 lligalls Pràcticament estigué desordenat fins al primer terç del s XX i, fins i tot, foren venudes a pes per les autoritats locals parts importants dels…
El retorn dels “papers de Salamanca”
Pancarta reclamant els papers de Salamanca a la Universitat de Massachusetts, sd Comissió de la Dignitat Una de les principals reclamacions de l’àmbit cultural que la societat catalana ha mantingut més viva en els darrers trenta anys ha estat la del retorn de la documentació espoliada l’any 1939 per les tropes franquistes, els popularment anomenats «papers de Salamanca» Aquest documents —uns 15 000 lligalls— havien estat traslladats a la ciutat de Salamanca, on van a estar a disposició de diferents organismes repressius per tal d’aportar proves incriminatòries contra les persones perseguides…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina