Resultats de la cerca

Segons el dret romà, s’estenia a tota la casa entera si en el títol constitutiu no era disposada altra cosa Des de l’entrada en vigor de la Compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, s’ha perdut la modalitat catalana d’aquest dret, que es regeix actualment pel Codi Civil espanyol, pel qual l’ocupació de l’immoble resta reduïda a les dependències d’aquest que siguin indispensables per a cobrir les necessitats més estrictes de l’habitacionista

Per a fer efectiu aquest dret, cal que dos o més hereus o legataris ho siguin conjuntament de tota l’herència o llegat o d’una part, és a dir, que hom no deixi coses o participacions concretes a cadascun d’ells Establert ja en el dret romà, regeix actualment als països que segueixen aquesta tradició, com el dret català El dret d’acréixer també és aplicat en les substitucions fideïcomissàries A Mallorca i a Menorca, és aplicable fins i tot si els hereus ho són de cosa específica i concreta

Prové dels costums barcelonins recollits en les Ordinacions d’En Santacília , del segle XIV, on és definit dient que qualsevol pot acostar la paret pròpia a una altra d’aliena al llarg o de través, però sense recolzar la primera en la segona no és admès el dret d’atansar quan el veí té lluerna a la seva paret durant trenta anys sense contradicció

No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en…

Té l’origen en el dret romà, com a mode d’impulsar les plantacions i edificacions després d’haver caigut gairebé en desús, ressorgí amb força, a causa de l’escassetat d’habitatges i la necessitat de fomentar la construcció Aquesta necessitat donà lloc a la llei del sòl, de 12 de maig de 1956, que regula, en especial, el dret d’edificar en sòl aliè, concedit per l’estat i els organismes públics dins l’àmbit de llur competència, com també pels particulars La inscripció d’aquest dret n'ha de contenir la durada, el cànon que ha de satisfer el superficiari i…

L’abús de dret és una institució d’equitat per a la salvaguarda dels interessos que encara no van aconseguir la protecció jurídica Per això es precisa per a la seva estimació els següents elements la producció d’un perjudici al patrimoni, l’existència d’una actitud simplement passiva de qui el pateix, la intenció de perjudicar per part de qui causa el perjudici, i la manca d’interès legítim de qui el motiva o l’exercici antisocial de dret En tot cas és indispensable que no existeixi l’obligació de suportar el perjudici patit com a conseqüència de l’exercici normal…

Fortament lligada i quasi identificada històricament, amb el jusnaturalisme, la filosofia del dret, sota l’impacte dels positivismes, centra avui bàsicament la seva recerca en una ontologia jurídica en el sentit de comprensió totalitzadora del fenomen jurídic i en una axiologia com a teoria de la justícia i dels valors jurídics Alguns aspectes de la temàtica tradicional de la filosofia del dret han desembocat en sectors amb metodologia específica, com la lògica jurídica, mentre que uns altres s’han desenvolupat en disciplines independitzades, com la ciència jurídica…

Basant-se en aquest dret, s’han desenvolupat les normes del dret internacional contemporani

Era designat amb els noms d'ancoratge, neteja de port i llanterna, i destinat a dotar la paga dels almiralls Ferran VI incorporà aquest drets al fisc Quan l’any 1807 fou creat almirall Manuel Godoy, fou restablert el dret d’almirallat a favor seu Fou suprimit amb la unificació dels aranzels de duanes

Segons el dret català tradicional, la regla era irredimibilitat de l’emfiteusi per raó del seu caràcter perpetu, per bé que s’admetia el pacte en contrari però la llei de 31 de desembre de 1945 reconegué a l’emfiteuta la facultat de redimir