Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Margarida d’Angulema

Margarida d’Angulema,en un retrat de François Clouet
© Fototeca.cat
Història
Duquessa d’Alençon, reina de Navarra i comtessa d’Armanyac i escriptora.
Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró
Ernst Wilhelm Wolf
Música
Organista, director i compositor alemany.
Estudià a Eisenach i a la universitat de Jena, fins que el 1758 es traslladà a Leipzig Després d’un breu sojorn italià, el 1761 s’installà a Weimar, on pogué entrar en contacte amb el cercle de destacades personalitats literàries i artístiques que s’havia format entorn de la duquessa Anna Amàlia En aquesta ciutat serví en qualitat d’organista i konzertmeister de l’orquestra de la cort El 1772 rebé el nomenament de mestre de capella, càrrec que ocupà durant la resta de la seva vida Compongué més de seixanta sonates per a teclat, sota la influència de CPE Bach, per bé que intentà…
Marco Antonio Cavazzoni
Música
Compositor italià.
Molt probablement es formà a la capella de Sant Petroni, i fins el 1512 estigué al servei d’Eleonora Gonzaga, duquessa d’Urbino Cap al 1517 ingressà com a cantor a la capella de Sant Marc de Venècia, activitat que exercí fins els seus darrers dies, tot i que visità nombroses corts italianes i feu estades en altres capelles Pel que sembla, en aquesta mateixa època, entre el 1517 i el 1524, serví Francesco Comaro, a qui dedicà el seu Recherchari, Motetti, Canzoni Libro Primo Venècia, 1523, obra que conté dos ricercari seguits cadascun d’un motet i quatre cançons El 1520 era a Roma…
Joana Biarnés i Florensa
Fotografia
Fotoperiodista.
S’inicià en la fotografia com a ajudant del seu pare, fotògraf esportiu, i estudià a l’Escola de Periodisme Primera dona a l’Estat espanyol que es dedicà professionalment a la fotografia de premsa, fou objecte per aquest motiu de discriminacions Començà collaborant amb el seu pare en la premsa local, i féu reportatges notables, entre els quals destaquen els dedicats a la riuada de Terrassa del 1962 Aquest any fou contractada per Pueblo , diari per al qual treballà fins el 1975 i que decidí el seu trasllat a Madrid Especialitzada en temes de societat, destacà en els retrats de celebritats…
ducat de Bretanya
Història
Títol principesc, no reconegut pels reis de França fins el 1297.
L’emperador Lluís el Piadós establí com a duc de Bretanya el bretó Nominoe No obstant això, el títol de duc no correspongué a una realitat permanent i efectiva fins al final del segle X, quan Conan I el Borni, comte de Rennes Roazhon 970-992, reuní Bretanya sota el seu domini i prengué el títol de duc 990 Després de la seva mort 992, però, els reis de França no reconegueren el títol de duc als seus successors, sinó que solien designar-los comtes L’any 1213 el ducat passà a Pere de Dreux, dit Mauclerc , descendent agnat dels reis de França El seu net Joan II mort el 1305 fou elevat a la…
Santa Maria d’Ivorra
Art romànic
A ponent del poble d’Ivorra hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Ivorra, que té els seus orígens al segle XI La seva primera referència data de l’any 1076, en què els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Llúcia, feren donació de les esglésies d’Ivorra a la canònica de Solsona, especificant que l’església de Santa Maria “ est fons villam ” i que tenia a prop la capella de Sant Protasi D’aquesta manera, doncs Santa Maria d’Ivorra va passar a dependre de Solsona, circumstància ben reflectida en les diferents butlles papals posteriors, que confirmen les possessions de la canònica solsonina, així com…
Antoni Lliteres i Carrión
Música
Compositor mallorquí.
Probablement es formà musicalment a l’escola del Convent d’Artà L’any 1686 rebé la tonsura clerical i es traslladà a Madrid, on ingressà al Real Colegio de Cantoricos El 1693 fou músico de violón a la capella reial de l’Alcàsser Des dels anys noranta exercí de músic a la casa de la duquessa d’Osuna Després de l’incendi de l’Alcàsser el 1734 i la destrucció consegüent dels seus fons musicals, li fou encarregada la reorganització de la capella i la composició d’obres per a refer-ne el repertori BJ Feijoo situà la producció de Lliteres i S Durón en dos pols oposats en l’estil i la…
Universitat de Gandia
Institució d’ensenyament superior creada a Gandia el 1547 per petició de Francesc de Borja i d’Aragó mitjançant una butlla de Pau III —que li concedia els mateixos privilegis que les universitats de París, València, Salamanca i Alcalá de Henares—, aprovada per Carles I de Catalunya-Aragó.
El 1548 se'n féu càrrec la Companyia de Jesús fou la primera Universitat de l’orde, i les seves constitucions 1549-50 —amb les del collegi de Messina— serviren de model a les seves universitats posteriors Posada en funcionament el 1549, tingué primer vuit càtedres, que foren després reduïdes a cinc i modificades de nou el 1557 L’expulsió dels moriscs comportà un greu cop per al seu desenvolupament, i no se'n recuperà fins a la fi del segle El s XVIII, malgrat les discussions amb la Universitat de València, fou de gran esplendor Felip V li confirmà els privilegis el 1720, encara que, a…
Irving Penn
Fotografia
Fotògraf.
Germà del director de cinema Arthur Penn , estudià disseny Es graduà en disseny publicitari el 1938 a la Philadelphia School of Art, i des d’aquest any fins el 1941 treballà com a illustrador El 1942 féu una estada a Mèxic i conreà la pintura Posteriorment treballà a Vogue com a assistent de fotografia, i el 1943 feu una fotografia per a la portada de la revista que li donà renom i projectà la seva carrera com a fotògraf S'especialitzà en fotografia publicitària i de moda, però sobresortí en els retrats, dels quals en feu un gran nombre a celebritats, entre les quals Picasso, Miles Davis,…
Vicent Rodés i Aries
Abraham i Agar , per Vicent Rodés i Aries
© Fototeca.cat
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i litògraf.
Format a l’Escola de Dibuix d’Alacant, amplià estudis, pensionat, a la de Sant Carles de València El 1809 fou cridat a dirigir interinament l’escola d’Alacant El 1815 es diplomà a Sant Carles, d’on fou acadèmic supernumerari el 1817 i de mèrit el 1818 Freqüentà els salons de la duquessa de Frias, i conreà la miniatura i el retrat al pastel, tècnica que esdevingué la seva especialitat El 1820 anà a Barcelona per retratar el Comte de Santa Clara En morir Maiol, el succeí com a cap de la sala de pintura de l’escola de Llotja 1834, per a on pintà Abraham i Agar Acadèmia de Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina