Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
alitzarina
Química
Colorant vermell núm 58 000 del Colour Index
.
Cristalls roig taronja que es fonen a 290°C i se sublimen fàcilment, molt poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics i en les solucions aquoses alcalines amb coloració violada Durant molts segles fou extreta de l'alitzari actualment és preparada a partir de la “sal d’argent” sal sòdica de l’àcid 2-antraquinonasulfònic per fusió alcalina oxidant escalfament a pressió amb solució molt concentrada de sosa càustica i clorat sòdic seguida de dissolució en aigua i precipitació per un àcid L’alitzarina és un colorant per mordent, que forma amb els òxids dels metalls pesants laques…
prió
Partícula infecciosa formada almenys per una proteïna i que manca de gens, és a dir, d’àcid nucleic.
Són formes alterades de proteïnes cellulars normals presents en els limfòcits i les neurones cerebrals de tots els animals, incloent-hi l’espècie humana Com els virus, presenten variació en soques però resisteixen els procediments que els inactiven ebullició i radiacions ultraviolada i ionitzant Hom creu que el mecanisme d’infecció es produeix a partir de les formes alterades, que menen les proteïnes naturals de l’organisme a adoptar conformacions patològiques, a través de les quals el prió es propaga La capacitat dels prions d’infectar diferents espècies, com també la…
decatissatge
Indústria tèxtil
Tipus d’acabament que hom dóna a les peces de teixits de llana pura o en mescla per tal de disminuir i regularitzar la lluentor que poden haver adquirit en el premsament i donar-los ensems un tacte ple i flonjo.
Amb aquesta operació resten també fixades les dimensions del gènere i aquest obté una certa resistència contra les marques produïdes per les gotes d’aigua Hi ha dues menes de decatissatge en sec, per mitjà de vapor, i en moll, per mitjà d’aigua bullent En el decatissatge en sec hom enrotlla el teixit en un cilindre perforat juntament amb una forta tela acompanyadora que el subjecta entre les seves espirals Per dintre del cilindre perforat hom insufla vapor, que surt pels forats i travessa les capes del teixit enrotllat Tot seguit és tancat el pas de vapor i una bomba de buit aspira des de…
càmfora

Càmfora
©
Farmàcia
Química
Cetona terpènica existent en les seves dues formes òpticament actives i com a racèmic.
És obtinguda per destillació amb arrossegament de vapor de la fusta del camforer hom assoleix, així, la forma dextrogira Té el punt de fusió a 179,75ºC i el d’ebullició a 204ºC Les zones productores de càmfora més importants són el Japó, Taiwan i algunes comarques de la Xina central La forma sintètica racèmica és obtinguda a partir del pinè Els seus cristalls fan una olor penetrant característica És soluble en els dissolvents orgànics i en els àcids minerals És emprada com a plastificant de la cellulosa hom n'usa els èters i èsters en la fabricació de plàstics, sobretot…
aire líquid
Química
Aire que, com a resultat d’una sèrie de compressions, expansions i refredaments, ha estat portat a l’estat líquid.
L’aire líquid està a la temperatura de -190°C i es conserva i transporta en vasos de Dewar La seva fabricació industrial fou iniciada l’any 1898 a Alemanya per Karl Linde En l’aparell de Linde l’aire és comprimit a 200 atm, refredat amb amoníac líquid a -60°C i expansionat a 40 atm, amb la qual cosa es refreda d’uns 40°C per l’efecte Joule-Thomson Inicialment no s’obté liquidació, però l’aire que surt de la cambra d’expansió refreda, abans de reciclar-se, l’aire que entra, i al cap d’un cert temps aquest ja és prou fred per a liquidar-se parcialment en expansionar-se En evacuar l’aire líquid…
escandi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup III B de la taula periòdica, de color gris clar i valència 3.
Hom en coneix un sol núclid natural de massa atòmica 45, i nou núclids artificials 41, 43, 44, 44 m , 46, 46 m , 47, 48 i 49 Hom el troba cristallitzat en el sistema hexagonal compacte, tot i que n’ha estat identificada una varietat cúbica Fou predita la seva existència per DI Mendelejev el 1871, i vuit anys després fou aïllat per Nilson i Cleve de la gadolinita mineral trobada a Ytterby Suècia El principal mineral del qual hom l’extreu és la thortveitita Sc,YSiO 2 , que és a Noruega i Madagascar Hom obté el metall per acció simultània del clor i del carboni a 800°C sobre el mineral, i…
àcid acrílic
Química
Líquid corrosiu, d’olor acre, miscible amb aigua, alcohol i èter, que bull a 141,3°C i es congela a 12,3°C.
Es polimeritza molt fàcilment en presència d’oxigen, donant primerament un dímer de fórmula H 2 C = CHCOOCH 2 CH 2 COOH i a continuació polímers solubles en aigua Per copolimerització permet d’introduir grups carboxil en els copolímers, amb totes les propietats que en deriven Les seves reaccions són les generals dels àcids carboxílics i les dels composts vinílics Pot ésser obtingut per oxidació de l’acroleïna o per hidròlisi de l’acrilonitril, però és fabricat industrialment pels mateixos procediments que els seus èsters acrilat , és a dir, a partir de l’acetilè, de la β-propiolactona i del 2…
indi
Química
Metall del bloc p, grup III, de la taula periòdica; descobert per F.Reich i J.B.Richter el 1863 en una blenda de Freiberg (Alemanya); té els nombres d’oxidació 1, 2, 3.
Les dues ratlles principals del seu espectre se situen en la zona del blau d’indi, d’on li ve el nom L’element natural és una mescla dels núclids 113 4,2% i 115 95,8% hom en coneix divuit núclids artificials 107, 108, 109, 110 i 110 m, 111, 112 i 112 m, 113 m, 114 i 114m, 115m, 116 i 116m, 117 i 11 m, 118 i 119 Hom el troba en els minerals de zinc, de plom i d’estany, en un percentatge inferior al 0,1% D’aspecte semblant al del zinc, és un metall molt malleable, no tan dur com el plom i bastant dúctil Estable a l’aire lliure a la temperatura ordinària, l’indi crema en calent dins l’oxigen no…
azobenzè
Química
Lamel·les groc taronja que es fonen a 68°C i tenen el punt d’ebullició a 297°C.
A la fórmula hom pot veure la presència del grup cromofòric azo És obtingut per reducció del nitrobenzè, o per oxidació de l’hidrazobenzè, insoluble en aigua, soluble en alcohol i èter És emprat per a l’obtenció de la benzidina i com a fumigant i acaricida
gadolini
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de nombre atòmic 64 i de pes atòmic 157,25; té set isòtops naturals.
Fou identificat el 1886 per PEL Boisbaudran, que li donà aquest nom en honor del científic finlandès Gadolini actua amb una valència de +3 i es diferencia dels altres lantànids per la seva estructura electrònica, Xe4f 7 5d 1 6s 2 , en la qual tots set orbitals dels nivells f són ocupats per un electró desaparellat, que confereix a aquesta configuració una estabilitat particular En l’estat metàllic es presenta amb una estructura cristallina del tipus hexagonal compacte, que a alta temperatura es transforma en la varietat cúbica centrada És l’únic metall del grup dels lantànids que és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina