Resultats de la cerca
Es mostren 631 resultats
Josep Maria Torrent i Lloveras

Josep Maria Torrent i Llovera
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Sacerdot des del 1900, ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Es dedicava només a la cura d’ànimes i fundà els Germans Missioners dels Malalts Pobres En esclatar l’alçament del 1936, el bisbe Irurita de Barcelona s’amagà i nomenà agost del 1936 tres vicaris generals, l’únic dels quals que pogué actuar fou Torrent Enmig d’una terrible persecució que costava tantes víctimes cruentes, reorganitzà com pogué la vida de l’Església clandestina i, amb collaboradors com Josep Sanabre, muntà una xarxa per les comarques Acabà establint-se a casa de l’advocat barceloní Josep Vilardaga, lloc que era…
Mateo Alemán
Literatura
Escriptor castellà d’ascendència hebrea que estudià humanitats a Sevilla i medicina a Salamanca, especialitat aquesta darrera que no arribà a exercir.
Fracassà en el seu matrimoni amb Catalina de Espinosa, sofrí presó per deutes i es traslladà a Madrid, on residí des del 1586 fins al 1601 El 1599 aparegué la primera part del Guzmán de Alfarache , novella picaresca que obtingué ressò immediat i nombroses edicions, bé que, editada sovint sense el seu permís, no li permeté de situar-se econòmicament Implicat en negocis poc clars, contrets nous deutes, i després de sofrir novament presó, retornà a Sevilla El 1602 aparegué una segona part, apòcrifa, del Guzmán , obra del valencià Joan Martí, i el 1604 Alemán en publicà l’autèntica, com també una…
Oldenburg
Història
Antic estat alemany.
Al principi fou un comtat que depengué del ducat de Saxònia fins que se n'alliberà i els descendents del comte Elimar es convertiren en prínceps de l’Imperi 1180 Un d’aquests, Cristià VIII, fou elegit rei de Dinamarca 1448 i, després, de Noruega 1450 i de Suècia 1457 i passà a ésser duc de Slesvig i comte de Holstein el 1460 El 1454 havia cedit Oldenburg al seu germà Gerard 1430-1500, el descendent del qual, Antoni I 1526-73, s’adherí a la Reforma i, gràcies a una política d’estricta neutralitat, preservà els seus dominis i els permeté de desenvolupar-se econòmicament Mort sense…
Dobrudja
Regió d’Europa sud-oriental compresa entre el curs inferior del Danubi i la mar Negra.
Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat al sud afloren les calcàries terciàries La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals Actualment és dividida en dues parts el sector nord 15460 km 2 correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos hi destaca Constanta com a centre més important El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i blat de moro…
Bríndisi
Ciutat
Capital de la província de Bríndisi, a la Pulla, Itàlia, situada vora l’Adriàtica.
És un nucli agrícola i un centre comercial, amb indústries derivades de l’agricultura, químiques petroquímica i aeronàutica Pel seu port natural i profund, es canalitza el comerç cap a la Mediterrània oriental Hi ha aeroport internacional Entre els monuments cal esmentar la font Tancredi aixecada el 1192 pel rei normand Tancred, el castell del segle XIII, engrandit per Ferran II de Catalunya-Aragó i per l’emperador Carles V, les esglésies de Sant Giovanni al Sepolcro romànica del segle XI, de planta circular, Santa Maria de Casale d’estil romanicogòtic del segle XIV i de Santa Teresa barroca…
Jaume d’Olesa i Sanglada
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i poeta.
Vida i obra Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Fou jurat el 1487 i el 1489 Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí, acompanyat d’…
,
Josep Manso i Solà
Història
Militar
Militar.
D’infant treballà de moliner amb el seu oncle, al molí de Santa Creu Borredà i més tard al molí de la Verneda, a Barcelona En iniciar-se la guerra del Francès, ingressà en l’exèrcit el 1809 ja era capità d’una companyia que ell havia ajudat econòmicament a formar, i actuava al Baix Llobregat, on es distingí en la captura de 34 francesos, amb el carruatge i els criats del general Duhesme El 1811 manà el Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya derrotà els francesos al pont de Molins de Rei, a Sant Boi i a la serralada de les Torretes Martorell El 1814 entrà a Barcelona i fou nomenat…
Club d’Escacs Ateneu Colón

Jugadors del Club d’Escacs Ateneu Colón durant la Copa Catalana 2012
Club d’Escacs Ateneu Colón
Escacs
Club d’escacs del districte de Sant Martí de Provençals de Barcelona.
Nasqué com a secció d’escacs del Casino Colón, posteriorment conegut com Ateneu Colón, fundat al setembre del 1889 El primer president fou Josep Miró Principalment tingué la funció de centre social, aplegant les seccions d’excursionisme, teatre i ball, entre d’altres Durant la dècada de 1960 la secció d’escacs prengué embranzida La sala de joc s’ubicà en una nova seu de l’Ateneu Colón i s’hi sumà el Club d’Escacs Klein Prengué el nom de Club de Ajedrez Klein de Ateneo Colón i passà a tenir una secció d’escacs federada Al cap d’uns anys només perdurà la secció d’escacs, tot i que posteriorment…
Saint-Simon

Saint-Simon, litografia d’Engelman (Gabinet d’estampes, Bibliothèque Nationale, Paris)
© Fototeca.cat
Filosofia
Nom amb què és conegut el pensador francès Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon.
Fou un dels precursors de la sociologia contemporània i mestre i collaborador d’Auguste Comte, del qual se separà posteriorment En produir-se la Revolució Francesa renuncià el seu títol nobiliari lluità per la independència dels EUA, i la seva vida bohèmia el portà a dependre a vegades econòmicament dels seus mateixos criats Les seves obres L’industrie, ou discussions politiques, morales et philosophiques 1817, L’organisateur 1819-20 i Du système industriel 1821 proposen una societat sense classes, on els industrials patrons i obrers, els artistes i els savis desplacin les classes ocioses…
Begís

Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós Cerro del Moro, 1 055 m Cerro Gordo, 1 195 m penya Escàbia, 1 326 m penya Juliana, 1 476 m, és drenat pel riu Palància, pel seu afluent, el riu de Canales, i per diversos barrancs Hi ha unes 3 000 ha de superfície forestal, explotada econòmicament, 500 de les quals pertanyen al comú El regadiu és dedicat a hortalisses, cereals i farratges el secà a cereals Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris La ramaderia comprèn bestiar bàsicament oví La població, que el 1910 tenia 1 285 h, ha anat minvant fins a restar reduïda a 810…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina