Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
Adenomegàlia o adenopatia
Patologia humana
És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels diversos…
pop
Utensili per a subjectar paquets a la baca del cotxe o en un altre lloc, consistent en una o més tires de goma elàstica resistent que porten uns ganxos metàl·lics als extrems.
clausília
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, terrestres, de la subclasse dels pulmonats, de conquilla fusiforme allargada (atenyen 1,5 cm), amb l’obertura tancada per una membrana elàstica que rep el nom de clausílium
.
Habiten sota les pedres, entre les molses i, en general, en llocs relativament humits
vestir
Indústria tèxtil
Cobrir amb roba el corrons d’algunes màquines d’aprest per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica,, sobre el producte tèxtil que hom fa passar entre ells.
Presbícia
Patologia humana
Definició La presbícia o presbiopia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa a partir de l’edat adulta Freqüència i edat La presbícia és extremament freqüent, ja que, com que es considera una manifestació del procés d’envelliment, gairebé tota la població en pateix en algun moment de la vida En general, el defecte es presenta cap a quaranta anys, bé que també pot aparèixer en altres edats És estrany, però, que ho faci abans de trenta-cinc anys o després de…
acrocordó
Patologia humana
Tumor benigne de pell, molt freqüent, que correspon a una excrescència pedunculada d’uns 2 cm de diàmetre, tova i elàstica, que apareix sobretot en el coll, les parpelles, l’esquena, les aixelles i els engonals.
No es coneix l’origen del seu desenvolupament, tot i que és probable que estigui relacionat amb variacions hormonals, ja que sovint es presenta durant l’embaràs i la menopausa, i és més freqüent en edats avançades No provoca molèsties i, un cop desenvolupat, no se'n modifica ni l’aspecte ni la grandària amb el pas del temps
auriculars
© Fototeca.cat
Electroacústica
Parell d’auriculars, junyits per una banda elàstica de plàstic o metall, que s’adapten als pavellons de l’oïdor gràcies a l’encoixinat que els envolta i a la lleugera pressió que exerceix la banda.
Per a una audició binaural, cada un d’ells rep un canal del senyal estereofònic Ultra el principi de funcionament i la resposta de freqüències, uns auriculars es defineixen per si són de tipus tancat o obert Els primers tenen l’encoixinat que circumscriu la cambra d’aire entre membrana i orella, impermeable al so els segons tenen més o menys permeable Aquests darrers són lleugers i, per tant, més còmodes, però les freqüències baixes no les reprodueixen amb la mateixa intensitat que els tancats, i tampoc no permeten una bona audició en recintes sorollosos
estopada
Tecnologia
Porció d’estopa o d’una altra matèria elàstica (cautxú, fibres sintètiques, etc) que hom posa en l’assentament d’algunes vàlvules, en ràcords, etc, a fi d’evitar l’escapament del fluid que hi circula.
orella de Judes
Derek Parker (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les auriculariàcies, sense cama, en forma de copa o d’orella, de 5 a 10 cm d’amplària, de color bru fosc o violaci, i de carn elàstica, gelatinosa i translúcida.
És mengívol Creix sobre troncs i branques d’arbres caducifolis morts o vells
mirlitó
Música
Instrument que consta d’un tub, sovint de canya, en un extrem del qual es fixa -lligat amb un fil gruixut o una goma elàstica- un paper de fumar o una fina membrana (l’altre extrem és tapat).
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de membranes sonores o cantadores, amb tub En tarallejar una cançó per un forat lateral que s’ha obert a la canya, es posa en vibració la membrana tot produint un so nasal Amb diversos materials cartó o metall i amb lleugeres variants de construcció, és un instrument present en cultures molt distants Als Països Catalans és conegut com a joguina infantil i d’entreteniment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina