Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
aspre
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada a Trebisonda pels emperadors de la dinastia Comnè, des de Manuel I fins a Aleix IV (del s XIII al XV).
decussis
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de la República romana d’un valor de deu asos trientals i un pes de quaranta unces, de bronze, encunyada cap al 300 aC.
Portava a l’anvers l’efígie de Roma i, al revers, la proa d’una nau Per la seva grandària, era fabricada pel sistema de fusió
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats, moltes senyories i…
síliqua
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran; fou batuda, també, per alguns pobles bàrbars, fins al segle VI, i pels bizantins.
Inicialment equivalia a 1/24 del solidus L’efímer emperador romà Màxim Tirà en féu batre a Barcelona
agramuntesa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda de billó (diners i òbols) encunyada a Agramunt pels comtes d’Urgell a partir d’Ermengol VII (1154-84) fins al s XV.
Tenia el mateix valor que els diners aragonesos circulants a Lleida i Tortosa fins al s XVI i inicialment també que els barcelonesos
moneda urgellesa
moneda urgellesa Anvers d’un diner de billó del comte Ermengol X (1267-1314)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Urgell, encunyada principalment a Agramunt (d’on li ve el nom d’agramuntesa) i probablement també a Balaguer, per Ermengol VI (1102-54).
La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona
dobló
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de valor de 20 pessetes encunyada a Barcelona durant l’ocupació francesa i de la qual hom coneix emissions dels anys 1812, 1813 i 1814.
teatre postdramàtic
Teatre
Expressió encunyada pel crític alemany Hans-Thies Lehmann per categoritzar un seguit de manifestacions escèniques sorgides entre els anys seixanta del segle XX i el tombant del mil·lenni.
La característica principal del teatre postdramàtic és que el text deixa de ser un element preponderant del plantejament estètic per a englobar-se com un element més de l’entramat teatral En el seu treball Postdramatisches Theater 1999, Lehmann feia una anàlisi de les tendències estètiques innovadores sorgides al final del segle XX, entenent-les en la seva diversitat, però observant-hi un denominador comú en la rellevància de la consciència performativa per sobre del tradicional predomini textual El terme ha gaudit d’un gran èxit entre la crítica teatral posterior, alhora que ha estat molt…
excel·lent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada pels Reis Catòlics a partir de l’any 1475, de talla de 25 el marc (uns 9 g per peça) i llei de 23 3/4 quirats.
Tenia com a divisor el mig i el quart d’excellent A l’anvers presenta les figures assegudes dels reis i, al revers, les armes Equivalia a dos enrics o castellans castellà