Resultats de la cerca

Succeí sota la tutela de Bernat de Saissac fins el 1199 Vers la fi d’aquest any o començament del següent perdé la seva mare, que duia el títol de comtessa Era nebot valencià del rei Felip II de França El 1201 s’alià amb el seu cosí germà al comte Ramon Roger I de Foix contra el comte Ramon VI de Tolosa, oncle seu Amenaçat per la croada contra els càtars, el 1209, en companyia del comte de Foix, s’entrevistà amb Pere I de Catalunya-Aragó Acudí a Montpeller a negociar amb els legats papals, però no pogué acceptar llurs duríssimes condicions El mateix any els croats li prengueren Besiers i hi…

Pujà al tron després d’un cop d’estat contra Mentuhotep IV, del qual era visir Traslladà la capitalitat de Tebes al Faium, un oasi situat al SW del Caire reorganitzà l’administració i el país controlà de forma estricta els monarques, o governadors de les províncies, bastant poderosos, i donà un gran impuls al principi de la corregència, en virtut del qual un rei associava al tron el primogènit o el fill de més edat ell ho feu, el 1971 aC, amb Sesostris I En política exterior, la majoria d’empreses guerreres foren obra de Sesostris I durant la coregència És bastant conegut en el pla personal…

Aquesta església és la parroquial del terme L’actual temple és de construcció moderna, neogòtica, amb una nau central i dues laterals El campanar és una torre vuitavada d’aspecte medieval La primera referència de Santa Maria de la Bisbal és de l’any 1240, en què es documenta un tal Berenguer, prevere, com a clericus de Episcopale A la tributació de la dècima papal de l’any 1279, la parròquia de la Bisbal satisfé un cànon de 57 sous, inferior al d’Albinyana 61 sous i al de Sant Jaume dels Domenys 80 sous, però superior al del Montmell 35 sous La primera visita pastoral coneguda, l’efectuà el…

Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del bloc destinat a internat,…

Fill de Miguel Primo de Rivera , es llicencià en dret 1925 i en caure la Dictadura 1930 ingressà a la Unión Monárquica, des de la qual defensà l’actuació del seu pare Candidat dretà a les eleccions del 1931, hi fou derrotat Antiliberal i antimarxista, abraçà un nacionalisme tradicionalista i totalitari, influït pel feixisme italià Collaborà en la revista El Fascio El 1933 fou elegit diputat i fundà l’agrupació política Falange Española , que es fusionà amb les JONS 1934 Aviat cap únic del partit, fou derrotat a les eleccions del febrer del 1936 Encarcerat el mes següent arran dels fets de…

Succeí Salomó després d’un temps de seu vacant i fou elegit pels clergues i aclamat pel poble en un concili celebrat a Terrantona 1076, en presència del legat papal Amat, de Ponç, bisbe de Bigorra, de Pere, bisbe d’Adur, i de Guillem, bisbe de Comenge, i fou després confirmat pel rei Sanç III d’Aragó Anà a Roma a la fi del 1076 o començament del 1077 i hi obtingué un privilegi per a la seu de Roda, que donà a aquest bisbat una personalitat fora de discussió, i també una lletra del papa Gregori VII per a Sanç III El 1077 redreçà la vida monacal a Alaó posant-hi com a abat el monjo de Sant…

Heretà el comtat de Ribagorça Joan II 1485-1512, fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna Educat conjuntament amb el príncep Ferran després Ferran II, oncle seu i cinc anys més gran, aquest el nomenà sempre per a càrrecs de confiança Del 1496 al 1506 fou lloctinent del Principat el 1507 succeí al Gran Capità en el virregnat de Nàpols, d’acord amb la política reial del moment de retornar els alts càrrecs italians a les mans de súbdits de la corona catalanoaragonesa Exercí el càrrec fins el 1509, any que retornà a Catalunya Elegit president de la generalitat de Catalunya com a castellà d’…

El primer esment conegut de l’església de Montardit és dels anys 1092-93, en un canvi de terres entre la família de Clexne i el monestir de Gerri, “ in castro Mont Ardido, in apendicio de Sancta Cecilia, in locum que vocant ad Inserrovas ” Al lloc de Montardit, hi tingué interessos el monestir de Gerri, que és palesen en diverses donacions de béns des de la segona meitat del segle XI L’any 1244 hi ha una nova referència a la parròquia de Montardit, quan Guillem, capellà de Montardit, donà el seu cos, per ser-hi enterrat, i diversos béns al monestir de Gerri Santa Cecília de…

Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius infermer dels pobres, cellerer major i majoral de Vilosell fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una exmonja del convent de la Serra de Montblanc Penedit, retornà a Poblet Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària, i entre el…

Probablement era de procedència gironina i degué estar emparentat amb el canonge Aldomar, enterrat a la catedral de Barcelona el 1500 Fou nomenat mestre de cant de la seu barcelonina el 1506 i succeí el mestre Bartomeu Rovira, però per poc temps, ja que el mateix any un mestre interí ocupà aquest càrrec El 1508 es troba documentat com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic Algunes de les principals colleccions de polifonia ibèrica del final del segle XV i el començament del segle XVI, com el Cancionero Musical de Palacio , l’anomenat Cançoner de Barcelona , conservat a la…