Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
estoreta elèctrica
Llar
Peça de tela que s’escalfa gràcies a una resistència elèctrica que duu incorporada i serveix per a escalfar el llit, una part adolorida del cos, etc.
tuf
Emanació d’olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició, en cremar-se imperfectament, en escalfar-se, per transpiració, etc.
solera
Tecnologia
Sòl, part inferior refractària dels forns de reverber, dels vidriers, etc, on és disposat el material que hom vol fondre o escalfar o on descansen els gresols.
reacció de Bial
Bioquímica
Reacció característica de les pentoses i dels àcids urònics que ocorre en escalfar-los en condicions adequades amb àcid clorhídric per produir llur ràpida conversió en furfural.
Aquest dóna lloc, amb orcinol i clorur fèrric, a coloracions vermelloses o rosades que poden ésser extretes amb n -butanol Actualment, en anàlisis clíniques, aquesta reacció, anomenada també reacció de l’orcinol , ha estat substituïda per mètodes enzimàtics automatitzats
turbina
Turbines dins una central elèctrica
© Corel / Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Motor rotatiu que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines radials centrífugues o…
l
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dotzena lletra de l’alfabet català, anomenada ela [pl eles].
Com altres lletres de l’alfabet llatí, prové del fenici a través del grec occidental, i dels itàlics La L romana consta d’un pal vertical i d’un traç horitzontal que surt del seu extrem inferior i va cap a la dreta És freqüent que aquest segon traç tendeixi a baixar en diagonal Gairebé sempre té un reforç al damunt del pal vertical La velocitat ràpida féu que ben aviat els dos traços s’executessin junts, sense alçar la ploma, de manera que el segon es redueix de mides i es corba, de vegades, cap amunt Aquest traç corbat s’uneix sovint amb la lletra següent, sobretot amb la i La…
Distensions musculars
És anomenat distensió muscular l’estirament excessiu i sobtat d’un múscul, que en els casos greus pot conduir al seu trencament o esqueixament L’estirament sobtat i excessiu d’un múscul es pot produir, bàsicament, per dos tipus de circumstàncies per la realització d’un moviment violent de manera brusca i precipitada, o bé per un cop derivat d’una caiguda o d’una topada amb altres subjectes o amb qualsevol element dur Per això, les distensions musculars són característiques dels esports violents i d’aquells que es realitzen en equip i emprant elements contundents, com ara pals, pales, etc…
efecte termoelectrònic
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en l’emissió d’electrons d’un cos (dita emissió termoelectrònica) deguda a una agitació tèrmica produïda en escalfar-lo a temperatures pròximes a la incandescència.
esterilització UHT
Alimentació
Esterilització d’un aliment líquid consistent a escalfar-lo, directa o indirectament, a temperatures compreses entre 135 ºC i 150 ºC durant poc temps, generalment entre 2 i 10 segons.
Quan l’esterilització UHT es fa per contacte directe de l’aliment amb vapor d’aigua s’anomena uperització En el cas de la llet, és escalfada per injecció de vapor a 140-150 °C durant 1 segon i refredada immediatament al buit Aquest tractament manté satisfactòriament els caràcters sensorials i nutritius de la llet La sigla UHT prové de l’anglès ultra-high temperature o ultra-heat-treated
reacció de Willgerodt
Química
Reacció, descoberta l’any 1887, que consisteix a escalfar una cetona arilmetílica amb polisulfur amònic per a formar, a través d’una transposició, una arilacetamida, d’acord amb l’esquema:.
La reacció de Willgerodt constitueix pràcticament el millor mètode per a la síntesi de sistemes arilacètics N'existeix una varietat consistent en el tractament per reflux de la cetona de partida amb una amina de punt d’ebullició elevat, generalment morfolina, i sofre D’aquesta manera s’arriba a una tioamida que per hidròlisi condueix igualment a l’àcid arilacètic