És anomenat distensió muscular l’estirament excessiu i sobtat d’un múscul, que en els casos greus pot conduir al seu trencament o esqueixament.
L’estirament sobtat i excessiu d’un múscul es pot produir, bàsicament, per dos tipus de circumstàncies: per la realització d’un moviment violent de manera brusca i precipitada, o bé per un cop derivat d’una caiguda o d’una topada amb altres subjectes o amb qualsevol element dur. Per això, les distensions musculars són característiques dels esports violents i d’aquells que es realitzen en equip i emprant elements contundents, com ara pals, pales, etc. Tanmateix, també són provocats amb certa freqüència quan es produeix accidentalment alguna caiguda, per exemple en córrer i ensopegar; però també, en general, amb moviments relativament intensos quan no s’ha dut a terme una adequada fase d’estirament i d’escalfament a l’inici de les sessions d’entrenament o pràctica esportiva. Això és degut al fet que l’estirament i l’escalfament estan dirigits, entre altres coses, precisament a estirar i escalfar els músculs per tal de preparar-los perquè després puguin realitzar moviments més àgils i intensos.
Les manifestacions ocasionades per la distensió muscular varien segons llur localització i gravetat. En general, els músculs més afectats són els de les extremitats, perquè estan més exposats als cops i als moviments bruscs. Les distensions musculars lleus es manifesten bàsicament per dolor, inflamació, contractura involuntària i impossibilitat de mobilitzar el segment afectat, a causa del dolor. En les greus, que cursen amb esqueixament o trencament de les masses musculars, aquests símptomes són més intensos i, a més, se solen presentar hemorràgies, internes o externes, si els teixits superficials també s’han esqueixat.
Cal que les distensions musculars es diagnostiquin tan aviat com sigui possible, ja que per mitjà d’un tractament precoç es poden prevenir o eventualment aturar les hemorràgies, i la recuperació es fa més ràpidament. A més, tant si són lleus com greus, obliguen a la detenció immediata de l’activitat física. La diagnosi l’ha de fer un facultatiu. Tanmateix, fins que un professional no pugui reconèixer l’accidentat, és convenient detectar les distensions i dur a terme algunes mesures immediates. Les distensions musculars lleus, que no cursen amb esqueixaments ni hemorràgies, però sí amb dolor, inflamació i contracció involuntària, es poden confondre amb una rampa. Això no obstant, aquesta darrera cedeix a les maniobres d’estirament esmentades abans, mentre que les distensions no hi cedeixen, i fins i tot el dolor s’intensifica notòriament si s’intenta la mobilització.
Quan es produeix una distensió muscular, cal aturar immediatament l’activitat física i deixar la zona afectada en repòs absolut. Si és possible, s’ha de col·locar en una posició elevada, per exemple deixant el braç o la cama lesionada per damunt del nivell de la resta del cos, a fi no solament de mitigar la inflamació i el dolor, sinó de prevenir les hemorràgies que es poden produir com a conseqüència d’un eventual esqueixament muscular. Amb el mateix objectiu convé aplicar fred a la regió afectada, cobrint-la per exemple amb una compresa impregnada d’aigua freda o que hi contingui glaçons. Posteriorment, un cop feta la diagnosi exacta, que fins i tot pot requerir la pràctica d’exploracions complementàries, es procedeix al tractament adient. El tractament sol consistir en repòs, absolut o relatiu, segons el cas, durant uns quants dies o setmanes i, de vegades, en la limitació del moviment de la zona per mitjà de la col·locació d’un embenat; si les molèsties són molt intenses, hom recorre a l’administració de medicaments analgèsics i antiinflamatoris. Eventualment es pot requerir la reparació quirúrgica dels teixits danyats.
Les distensions musculars se solen produir de manera accidental. Tanmateix, tant si són accidentals com si no, es poden prevenir, fins a un cert punt, si s’efectua de manera sistemàtica la pràctica de l’estirament i l’escalfament a l’inici de cada sessió d’entrenament, i es procura no practicar activitats físiques o esports per als quals hom no està prou capacitat o entrenat.