Resultats de la cerca
Es mostren 7072 resultats
Francesc Tomàs i Rotger
Arquitectura
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i arquitecte.
Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs Palma, Mallorca — 1809, deixeble de Francisco d’Herrera el Mozo Amplià estudis a Madrid, on residí, i esdevingué acadèmic de San Fernando el 1795, que passà a València i esdevingué acadèmic de Sant Carles Després s’establí de nou a Palma, on fou segon director de dibuix i primer d’escultura a la Societat Econòmica d’Amics del País Deixà obra neoclàssica —singularment busts i retrats— i imatgeria religiosa Fou molt elogiat per Jovellanos Escriví Catálogo de pinturas de mérito existentes en Mallorca con expresión de sus…
Cybo
Llinatge consular genovès el primer membre destacat del qual fou Arano Cybo (mort el 1457), senador de Roma, que intervingué en la lluita entre Renat d’Anjou i Alfons IV de Catalunya-Aragó.
El seu fill, Giambattista Cybo , esdevingué papa amb el nom d' Innocenci VIII El fill d’aquest, Franceschetto Cybo , comte d’Anguillara i governador de l’Església, es casà 1487 amb Maddalena de Mèdici, filla de Lorenzo el Magnífic Llur fill, Lorenzo Cybo mort el 1549, comte de Ferentillo, esdevingué marquès de Massa i senyor de Carrara 1520 pel seu enllaç amb Ricciarda Malaspina, i llurs descendents es cognomenaren Cybo-Malaspina El fill d’aquest matrimoni, Alberic I Cybo-Malaspina mort el 1623, fou creat príncep sobirà de Massa i de Carrara A la mort 1790 de la…
Teatre Odeon
Teatre
Local d’espectacles inaugurat a Barcelona abans del 1850, al carrer de l’Hospital (prop de l’actual Teatre Romea), damunt les ruïnes de la biblioteca del convent de Sant Agustí.
Inicialment s’anomenà Teatre de Sant Agustí Sembla que JAClavé hi celebrà els primers balls corejats El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d’òpera i de sarsuela al mateix teatre Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d’afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L’esquella de la torratxa , de FSoler El 1870 n'…
Chen Duxiu
Política
Intel·lectual revolucionari xinès, fundador del Partit Comunista Xinès.
Procedent d’una família benestant, estudià arquitectura naval i continuà després la seva educació a Tòquio i a París El 1915 fundà la revista Xin gingnian ‘Nova joventut’, que esdevingué portaveu del moviment de renovació literària El 1917 fou nomenat degà de la facultat de literatura de la Universitat de Pequín Intervingué d’una manera destacada en el moviment del 4 de maig de 1919 Amb Li Dazhae fundà un grup comunista, que el 1921 esdevingué el Partit Comunista Xinès, del qual fou secretari general El 1927 fou considerat responsable de la política oportunista de collaboració amb el…
Vílnius
Ciutat
Capital de Lituània.
Situada a la confluència del Vilija amb el Vilnja, a l’encreuament de la gran via de comunicació entre la conca del Dnièper i la Bàltica amb la que va de la Rússia septentrional a Varsòvia, s’ha desenvolupat com a nucli industrial maquinària agrícola, aparells electrònics, indústria tèxtil, de la fusta i del calçat La seva universitat 1803 entronca amb l’antiga acadèmia del segle XVI Té aeroport Fundada al segle X, el 1323 fou capital del ducat de Lituània sota el duc Gediminas Destruïda el 1377 pels cavallers teutònics, es reféu sota Ladislau Jagelló Unida a Polònia, hi fou introduït el…
Thomas Linnemann Laub
Música
Mestre de capella, organista i compositor danès.
Estudià teologia i el 1873 ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on fou alumne de JC Gebauer, mestre que influí en la seva futura carrera compositiva Viatjà a Itàlia 1882, on descobrí la música polifònica Esdevingué un dels representants més destacats del cecilianisme danès i, convençut que era necessària una reforma en la música litúrgica, compongué obres inspirades en el cant gregorià Des del 1891 succeí com a organista a N Gade a la Holmens Kirke, càrrec que ocupà fins a la seva mort La recuperació de la música medieval danesa, com ara les balades, i de la cançó popular,…
Meissen
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a la vora de l’Elba.
Fundada el 929 per Enric I, esdevingué la capital d’una poderosa marca, i passà a Prússia el 1745 La catedral, gòtica s XIII, conté les tombes dels reis saxons El castell d’Albrechtsburg, de la darreria del s XV, esdevingué seu de la manufactura de porcellana de Meissen Fundada el 1710 per JFBöttger, descobridor a Europa de la fórmula de la porcellana dura xinesa, fou la primera manufactura europea d’aquest tipus de porcellana La primera producció s’inspirà en temes xinesos, però aviat adoptà l’estil rococó, i fabricà especialment bibelots vestits a la moda de l’…
Massimo D’Alema
Política
Polític italià.
Diputat pel Partito Comunista Italiano des del 1987 i director del diari L’Unità 1988-90, fou un dels artífexs de la transformació del PCI en el Partito Democratico della Sinistra PDS el 1991, i n'esdevingué secretari general el 1994 El 1998, al capdavant de la coalició de centreesquerra Democratici di Sinistra, guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre primer cap de govern italià de trajectòria comunista d’un govern de centreesquerra en el qual tingueren presència fins a set forces polítiques, amb una majoria de ministres de DS 9 i del Partit…
Francisco de Herrera
Pintura
Pintor de l’escola andalusa.
Hom el creu deixeble de F Pacheco, bé que la seva obra — d’un manierisme de contingut tràgic — és més propera a P de Campaña o P de Céspedes Es destaca de la seva primera etapa L’apoteosi de sant Ermengol 1624, Museo de Santa Cruz, Sevilla, a la manera dels manieristes italians A partir del 1610 evolucionà vers un naturalisme caravaggesc La seva pinzellada, vigorosa, esdevingué menys forta en la seva darrera etapa, de temàtica de gènere o natures mortes El seu fill , Francisco de Herrera , dit el Mozo Sevilla, 1622 — Madrid, 1685, fou pintor i arquitecte Es formà a Itàlia i…
Esquerra Nacional a Catalunya
Partit polític
Nom que prengué el Partit Català d’Acció Republicana al juny de 1934 arran de la constitució d’Izquierda Republicana, de la qual esdevingué la secció catalana.
Dirigents Faustí Ballvé president i Edmon Narro vicepresident Un grup liderat per Federico Serra Crespo se’n separà a l’abril de 1935 i al juny fundà el Partit d’Esquerra Nacional a Catalunya Izquierda Republicana Independiente Esquerra Nacional, per la seva banda, al mateix juny de 1935 es fusionà amb el Partit Republicà Radical Socialista Català per constituir el Partit Republicà d’Esquerra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina