Resultats de la cerca
Es mostren 1876 resultats
deserció
Dret militar
Dret penal
Delicte que comet el militar o mariner que abandona il·legalment el cos del qual forma part o l’establiment on és afectat.
Sempre ha constituït un delicte durament castigat, especialment en temps de guerra o davant l’enemic Modernament, la deserció lligada a motivacions polítiques com la de soldats dels EUA destinats a lluitar al Vietnam, que no estaven d’acord amb aquesta guerra ha conduït a una suavització de les penes El codi de justícia militar espanyol considera deserció el fet d’absentar-se de la unitat o del lloc de residència més de tres dies consecutius En temps de guerra el termini és de vint-i-quatre hores Hom també considera deserció l’absència durant terminis menors però amb intenció d’…
Aràbia Saudita 2009
Estat
Al començament de juny, l'Aràbia Saudita, Bahrain, Kuwait i Qatar, membres del Consell de Cooperació del Golf CCG, reunits a Al-Riyad Aràbia Saudita van fer un altre pas cap al llançament d'una moneda única i van signar un acord sobre la creació d'una unió monetària Per a això, es crearà un Consell Monetari a Al-Riyad i, posteriorment, un Banc Central del Golf Els altres dos estats del CCG, Oman i la Unió dels Emirats Àrabs, es van retirar del projecte Al juliol, en el primer judici de presumptes membres d'al-Qaida al país saudita, un tribunal va condemnar un militant a la pena de mort i va…
macip de ribera
Història
El qui tenia per ofici transportar manualment mercaderies entre la ribera del mar o del riu i la ciutat.
Era anomenat també, a vegades, bastaix de capçana Sembla que, durant l’alta edat mitjana, aquesta activitat era encomanada a esclaus mancipia , però que ja al s XIV, i definitivament des del 1432, l’ofici fou ocupat per cristians La seva organització corporativa arrenca, a Barcelona, dels primers decennis del s XV ordinacions del 1418, del 1513 i del 1770 amb els barquers i descarregadors, tenien el monopoli del transport portuari Les condicions d’ingrés al gremi eren rigoroses drets de mestria elevats, restricció de places, situació privilegiada dels fills de mestres A partir de la segona…
mont de pietat
Economia
Història
Sociologia
Establiment benèfic que fa préstecs, generalment pignoratius, de béns mobles, amb interès mòdic.
El primer fou creat pels franciscans Bernardino da Feltre i Barnaba da Terni, el 1462, a Perusa Itàlia, per evitar que la gent humil caigués en mans d’usurers Lleó X consultà el concili V del Laterà i publicà 1515 una butlla reconeixent la licitud dels interessos Aleshores floriren els monts de pietat a Savona, Màntua, Florència, Bruges i Lilla Amb el temps, en lloc de treballar amb llegats, els monts de pietat treballaren amb els diners produïts pels interessos Al segle XVIII tingueren greus dificultats a França i a Espanya per problemes d’usura Als Països Catalans les principals…
James Mirrlees
Economia
Economista escocès.
Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en…
hortolà | hortolana
Agronomia
Conreador d’un hort.
Els que habitaven a Barcelona estaven units en gremis o confraries semblants a les de menestrals El 1459 reberen ordinacions els hortolans, els llauradors i els traginers, posats sota l’advocació dels tradicionals sant Nin i sant Non Abdó i Senén, que al s XVII foren desplaçats, en general, pel culte a sant Isidre El gremi, que tenia per centre l’església de Sant Pere de les Puelles, conreava els horts de vora el rec Comtal, i els seus membres foren coneguts posteriorment com a hortolans del Portal Nou Llurs ordinacions foren renovades en 1622-28 i el 1662 Un altre grup…
traginer | traginera
Història
Oficis manuals
Persona que transporta mercaderies d’un lloc a l’altre.
El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies, etc A Barcelona el 1459 els foren concedides ordinacions conjuntes amb els llauradors i hortolans posteriorment se'n diferenciaren l’ofici de traginer de mar i el de llogater de mules 1661 Hi hagué gremis de traginers a Mallorca segle XIV i València també correspon al segle XIV el gremi de Manresa A Mataró es desenvolupà al segle XVIII un gremi de traginers i carreters, que obtingué una certa victòria jurídica sobre les…
Sant Cristòfol i Santa Caterina (Manresa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al marge dret del riu Cardener enfront de l’església de Santa Maria Degué començar com a capella rural, però aviat s’hi congregà un grup de donades que es regiren segons l’orde de Sant Agustí, per tornar després a capella rural Estigué sota el domini del paborde de Manresa, bé que, al final, els consellers tenien la cura de l’edifici L’església apareix esmentada l’any 1268 amb unes donades que seguien l’orde de sant Agustí i estaven sota la supervisió del paborde de Manresa El 1306 apareix la primera priora A partir del 1457, a…
matriarcat
Etnologia
Forma d’organització social que dóna la màxima importància política i jurídica a la dona.
L’existència del matriarcat ha estat afirmada pels teòrics de l’evolucionisme del s XIX, els quals pressuposaven que a les societats on els llaços genealògics segueixen el llinatge matern matrilineal l’autoritat, el dret i la riquesa eren a les mans de les dones, les quals transmetien aquesta autoritat, aquest dret i aquesta riquesa a les filles i no pas als fills Segons aquesta teoria, en el matriarcat els homes estaven sotmesos a les dones, que per llur descobriment dels mitjans per a obtenir els productes vegetals de la terra degueren aconseguir una posició de privilegi sobre aquells…
abolicionisme
Història
Doctrina que propugnava l’abolició de l’esclavitud; començà amb les campanyes iniciades pels britànics a la fi del segle XVIII.
La supressió del tràfic d’esclaus fou acordada al tractat de Viena 1815, però fou més teòrica que real Els plantadors del sud dels EUA, que s’enfrontaren a la política abolicionista del nord en la guerra de Secessió 1861-65, es resistiren a acceptar l’abolició de l’esclavitud A Espanya, aquesta fou una de les qüestions de la lluita política democràtica, i la Sociedad Abolicionista fundada el 1865 estigué especialment lligada als republicans Durant la Primera República hom abolí l’esclavitud a Puerto Rico 1873 A Cuba, aquesta abolició costà molt més i hagué d’assolir-se en diverses etapes a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina