Resultats de la cerca

La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular La cançó de l’Alabau , de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del s XVII El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán 1882 El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del s XIX i començament del XX és evident la relació o el parallelisme amb el Manelic de Terra baixa…

Fill de Martí Sureda i Vila Titulat el 1919 Treballà a Olot 1919-22 i a Girona 1919-31, amb un breu període a Salamanca 1922 Fou promotor del Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia 1928 i signà la proposta de l’Associació d’Amics del Cinema 1932, que publicà a la revista Reflex Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars a Olot les cases Descals —plaça de Clarà—, Coromines —carrer del Pardal—, Mir —carrer de Vilanova-carrer de Panyó—, Transformadora Elèctrica Brutau 1919 i…

Format al Sacramento State College 1958, on exercí la docència del 1966 any que la institució rebé el nom de California State College al 1997, que n’esdevingué professor emèrit Des de l’inici de la dècada de 1970 combinà la residència a Califòrnia i a Horta de Sant Joan Terra Alta Exponent típic de l’ art pop , la seva obra se circumscriu pràcticament a nus femenins d’evident erotisme i clara inspiració en l’estètica publicitària Per aquest motiu la seva obra ha estat criticada per collectius feministes, que la consideren una apologia de l’anomenada “dona objecte” Exposà per…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra, dividida en trenta-cinc llibres i coneguda també com Lo Troià , conta, seguint la línia cronològica dels esdeveniments, tots els fets relacionats amb la destrucció de la ciutat de Troia S’inicia a Tessàlia, on el rei Peleu Pèlies, segons la tradició, amb l’esperança d’evitar perdre el tron, envia el seu nebot Jàson a buscar el velló d’or a la Còlquida Jàson aconsegueix el velló gràcies a l’ajuda de Medea, però durant el viatge els argonautes entren en el territori de Troia, domini del rei Laomedont, la qual cosa origina l’enfrontament amb els grecs, que…

Descendent de família suïssa, inicià els seus estudis musicals a São Paulo i, alguns anys després, els continuà a Florència, on visqué prop de trenta anys El 1902 retornà al Brasil, on durant un període breu fou director de l’Institut Nacional de Música El 1906 renuncià al càrrec i es dedicà a fer classes particulars Des del 1911, després d’un altre viatge a Europa, s’establí definitivament a Rio de Janeiro La llarga estada a Europa pot explicar la poca implicació d’Oswald en el nacionalisme musical brasiler, corrent representat per AC Gomes, A Levy o Alberto Nepomuceno, entre d’altres…

Quan el Sol arriba a un d’aquests punts deixa d’augmentar la seva distància a l’equador celeste El solstici corresponent a la màxima separació boreal té lloc cap al 21 de juny, i el corresponent a la màxima separació austral té lloc cap al 21 o el 22 de desembre La primera data marca el començament de l’estiu a l’hemisferi nord, i correspon al solstici d’estiu o punt Càncer , mentre que l’altra data assenyala el començament de l’hivern, i correspon al solstici d’hivern o punt Capricorn Quan el Sol és al solstici d’estiu, la Terra passa per l’afeli de la seva òrbita, i quan és al solstici d’…

A Barcelona, estudià piano amb Frank Marshall i composició amb Ricard Lamote de Grignon i a Madrid, composició amb Joaquín Turina, Julio Gómez i Manuel Lopez Varela i direcció amb Ataúlfo Argenta Realitzà altres estudis a Friburg, Breslau i Heidelberg, i a París tingué com a mestre Salvador Bacarisse Feu concerts de piano a tota la Península i a l’estranger, i fou la primera dona espanyola directora de grans orquestres simfòniques, com l’OCB i l’Orquestra Simfònica de la RTVE Rebé, entre d’altres, un premi de la BBC per Ensayo para orquesta sobre dos canciones sudafricanas i fou guardonada…

Germà de Francesc com ell, fou deixeble d’AViladomat, ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758 Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d’ençà del 1747 escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d’interiors, com la del palau del duc de Sessa 1778, treballs per a la casa de la ciutat, etc Una bona part de la seva producció s’ha perdut Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III , a la sala capitular de la catedral…

L’astigmatisme és un defecte de la refracció ocular degut a una alteració en la curvatura de la còrnia que, com que no té una forma semisfèricà normal, no permet que tots els raigs lumínics s’enfoquin en un mateix pla i provoca una visió distorsionada de les imatges En general, el defecte és congènit, causat per una alteració genètica hereditària Però també pot ésser degut a deformacions còrnies originades per cicatrius consegüents a un traumatisme o una infecció còrnia El defecte visual afecta tant la visió propera com la llunyana Sovint, però, l’astigmatisme es presenta associat a un altre…

Atès l’origen solsonenc del pintor Francesc Ribalta 1565-1628, des del Principat hom estaria temptat de comptar-lo, juntament amb l’arquitecte Pere Blai, l’escultor Agustí Pujol II, el músic Pere Pau Pujol, l’argenter Felip Ros i el pintor Lluís Pasqual Gaudin, entre els grans renovadors de l’art català a l’albada del segle XVII Però encara que el prestigi de Ribalta no va passar desapercebut al Principat, les seves dades biogràfiques són eloqüents i el presenten com un mestre format a Madrid 1582-98 i arrelat a la ciutat de València fins a la seva mort En una primera etapa, el jove Ribalta…