Resultats de la cerca

Professor a Aberdeen, Heidelberg, Colònia i Leipzig, defensà l’existència d’una entelèquia o principi vital diferent de la simple organització de la matèria i susceptible d’explicar el món i la seva evolució Són obres seves Geschichte des Vitalismus ‘Història del vitalisme’, 1905, Philosophie des Organischen ‘Filosofia de l’orgànic’, 1909, Leib und Seele ‘Cos i ànima’, 1916, Parapsychologie 1932, Die Maschine und der Organismus 1935 i Der Mensch und die Welt ‘L’home i el món’, 1945

Des del 1925 residí a Israel És autor de nombrosos poemes apareguts a la premsa del seu país, que li donaren una gran popularitat, a causa de les seves interpretacions polèmiques sobre esdeveniments polítics i socials Ultra altres colleccions de poemes La capsa de música , 1958 etc, obtingué el premi Bialik 1958, amb l’obra Ir ha-yonà ‘La ciutat de la coloma’, que pretén d’explicar la història del poble jueu a partir de la dualitat destrucció-renaixement

L’autor, que es presenta com a funcionari de Ptolemeu II Filadelf 285-247 aC, pretén d’explicar l’origen de la versió grega dels Setanta Ultra recollir la llegenda de la traducció que efectuaren els setanta-dos savis jueus, inclou entusiastes elogis de la llei jueva i de la seva saviesa per demostrar la seva superioritat sobre la cultura hellenística Pot ésser datada aproximadament l’any 140 aC, bé que alguns autors la consideren del segle I dC

Trenta persones pertanyents a diverses classes socials el cavaller, el frare, el moliner, l’estudiant que van en pelegrinatge a Canterbury, es troben en un hostal i proposen d’explicar quatre contes cadascuna Se’n conserven vint contes complets i quatre de fragmentaris L’obra, que manifesta influències de Boccaccio, del Roman de la Rose i de diversos autors clàssics, ofereix una àmplia panoràmica de la societat del segle XIV Fou traduïda al català per Victòria Gual el 1998

Aquest marc inclou fonamentalment tres aspectes l’estudi de les restriccions tècniques i econòmiques fonamentals de l’activitat de la unitat de producció la determinació d’un procediment que permeti de conèixer el resultat i la valoració de l’activitat productiva, i la formulació d’un model matemàtic que inclogui els dos primers aspectes Les restriccions tècniques fan referència a les possibilitats de transformació que dóna la tècnica productiva disponible per l’activitat que s’analitza, però un cop conegudes aquestes caldrà considerar el cost dels inputs emprats restriccions econòmiques, que…

Aquesta malaltia afecta aproximadament el 15% de la població, i sovint se n’associen els episodis més aguts a fases de tensió o estats d’angoixa, els quals, tanmateix, no se’n poden considerar les causes Entre aquestes, encara no ben esclarides, hom ha assenyalat la intolerància o les allèrgies a determinats aliments, les alteracions hormonals que podrien explicar l’elevada correlació amb la prevalença del còlon irritable en les dones i, darrerament, l’activitat immunitària excessiva en l’intestí gros

Professor a Chicago 1894, caracteritzà la seva filosofia —d’arrels pragmatistes— com un “behaviorisme social”, que cerca d’explicar la relació de l’individu i la societat sobretot mitjançant l’estudi dels signes i del llenguatge Influí sobre John Dewey i el corrent pragmatista No publicà en vida, i la seva obra consisteix en reculls de notes, conferències i apunts que els seus deixebles ordenaren The Philosophy of the Present 1932, Mind, Self and Society 1934, The Philosophy of the Act 1938, etc

Conservador del museu de la Universitat d’Oxford 1883, en fou el primer professor d’antropologia 1896 Ideà mètodes sistemàtics d’investigació, que ell mateix aplicà a l’estudi del matrimoni i de la religió Fou un dels líders de l’escola evolucionista anglesa i tingué el propòsit d’explicar el desenvolupament de la civilització des dels seus principis La seva obra més important és Primitive Culture 1871 Els seus treballs desvetllaren interès per les investigacions antropològiques científiques a Anglaterra

Per a fer que aquest trànsit sigui termodinàmicament possible, cal desprendre energia, que en la cèllula procedeix del metabolisme en forma d’ATP Probablement és un procés a l’abast de totes les cèllules Malgrat que s’han proposat molts models per a explicar aquest fenomen, tots tenen en comú el postulat d’un transportador entre la capa externa i la interna de la membrana, que pot consistir en una proteïna estereospecífica amb molta afinitat pel substrat, sempre condicionada a una suficient disponibilitat d’ATP