Resultats de la cerca
Es mostren 1171 resultats
WPAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fil que permet establir comunicacions entre dispositius (com ara PDA, telèfons mòbils i ordinadors portàtils) situats dins d’un espai operatiu personal.
Són xarxes de curt abast i alta velocitat, centrades al voltant de la persona Per extensió, s’hi inclouen xarxes domòtiques i de sensors Són basades en el conjunt d’estàndards IEEE 80215, que comprenen, a més del Bluetooth, les xarxes UWB ultra wideband
WLAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fil que permet establir connexions dins d’una àrea local, com ara un edifici corporatiu o un aeroport, permetent la mobilitat dels usuaris.
Utilitza la radiofreqüència com a medi de transmissió Proporciona gran flexibilitat tant en la installació com en les modificacions posteriors respecte a la solució amb cable, i permet el desplegament en entorns on la installació amb cable pot resultar molt complicada, com ara edificis històrics o amb una estructura complexa S’han publicat diversos estàndards, com els HiperLAN1 i HiperLAN2 de l’ETSI, i el 80211 de l’IEEE, essent aquest darrer el comercialitzat i implantat al mercat Les més habituals són les xarxes WiFi, basades en les diferents versions de l’estàndard IEEE 80211 Poden ser…
WWAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fil que permet establir connexions a través de xarxes de gran abast, siguin públiques o privades, en àrees geogràfiques extenses (com ara una ciutat, un país), mitjançant antenes o sistemes satèl·lit.
Incorporen tècniques de telefonia cellular, i es basen en tecnologies com ara les GSM, GPRS, UMTS o WiMAX, entre d’altres
WMAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fil que permet establir connexions entre diferents ubicacions dins d’una àrea metropolitana (per exemple, un campus universitari), de manera que estalvia la instal·lació de cables de fibra o de coure i el lloguer de les línies.
Les xarxes WMAN de banda ampla poden competir comercialment amb el cable i el satèllit en el mercat de les transmissions multimèdia pellícules, música, jocs El desplegament de la tecnologia WMAN es basa en l’estàndard 80216, especialment en les versions per a treballar per damunt d’11 GHz A l’Estat espanyol, s’ha alliberat la banda de 5 GHz per a aplicacions WMAN, mentre que l’altra banda d’interès, prevista per la ITU, és la de 27 GHz En el cas de la provisió de serveis multimèdia, poden ser xarxes LMDS Local to Multipoint Distribution Service , en què des d’un sol node emissor proveïdor s’…
telèfon sense fils digital avançat
Electrònica i informàtica
Sistema de comunicacions digitals sense fils.
Inicialment desenvolupat a Europa per l’ETSI amb el nom de Digital European Cordless Telecommunications com un sistema d’accés ràdio del bucle d’abonat, posteriorment evolucionà cap a l’estàndard actual de telefonia portàtil i de transmissió de dades d’ús domèstic o corporatiu Opera en la banda d’1,88 GHz a 1,90 GHz amb una estructura cellular, similar a la del sistema GSM però amb un abast molt més reduït, de l’ordre dels 100 m, i amb una velocitat de transmissió de dades de 32 kbps Utilitza tècniques avançades radiodigitals per a assolir un ús eficient de l’espectre radioelèctric tot…
protocol d’aplicació sense fils
Electrònica i informàtica
Protocol de telefonia mòbil anterior a la tercera generació, que aprofita l’estructura de misssatges curts (SMS, Short Message Service) per a transmetre dades de forma molt elemental i, principalment, internet a baixa velocitat.
Utilitza el sistema de codificació del llenguatge WML
bucle d’abonat sense fils
Ràdio i televisió
Electrònica i informàtica
Bucle d’abonat en el qual el mitjà de transmissió són les ones de ràdio.
Per a donar aquest servei generalment s’utilitzen sistemes punt multipunt o sistemes de telefonia mòbil
seda
![](/sites/default/files/media/FOTO3/seda_aranya.jpg)
Fil de seda d’una aranya
Anatomia animal
Aracnologia
Escleroproteïna líquida, que s’endureix en contacte amb l’aire, secretada per les glàndules sericígenes o abdominals de les fileres dels aràcnids (araneids, pseudoescorpins i àcars).
Amb la seda n’hi ha que construeixen teranyines i n’hi ha que confeccionen capolls per allotjar els ous, petites xarxes per a transportar l’esperma, etc, entapissen galeries, etc
berguedana
![](/sites/default/files/media/FOTO/BERGUEDANA.jpg)
Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons el nombre d’…
torsiòmetre
Indústria tèxtil
Aparell per a mesurar la torsió d’un fil.
Hom subjecta el fil entre una pinça fixa i una altra de giratòria proveïda d’un comptavoltes Hom fa voltar la pinça giratòria fins a destòrcer el fil, i el comptavoltes n'indica la torsió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina