Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Coïmbra 1790-1811 i director del jardí botànic de Lisboa 1811-28, és autor de Compêndio de Botânica 1788 i Flora Lusitânica 1804

Estudià i practicà medicina, però després es dedicà a la botànica Estudià la flora i establí cinc àrees florístiques a Europa Identificà les hidropteridals com a ordre de filicòpsids

Constitueix la base de la mel, la composició química i les distintes proporcions de minerals i de colorants de la qual varien d’acord amb la flora i el clima

Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes dels Columbrets, publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria

Escriví una gran quantitat de tractats d’urbanitat per a nenes que tingueren una gran difusió, especialment Flora o la educación de una niña 1881, dotze edicions fins el 1954

Féu treballs sobre flora i fauna a Dahomey i als països veïns Escriví Relación del viaje de Marcelino Andrés por las costas de África, Cuba e Isla de Santa Elena

S'ocupà de la sistemàtica, l’ecologia i la fitogeografia i féu nombroses exploracions per tot el món Durant trenta anys treballà en una obra sobre la flora de l’Europa central

El 1898 Almera estudià estratigràficament la muntanya de Montjuïc i esmentà el jaciment de vegetals fòssils que existeix a la seva zona alta, del qual va esmentar dinou formes diferents L’aflorament que contenia les empremtes de plantes es trobava a la part SE de la muntanya, sobre les margues blanques que avui dia han desaparegut totalment a causa de l’explotació comercial que se’n fa Aquests nivells, pel seu contingut en fòssils d’invertebrats, foren datats com a pertanyents al Tortonià Aquesta flora té característiques intermèdies entre les que existeixen al Miocè mitjà i les del Miocè…

Prop de la localitat de Bunyol, uns 40 km a l’W de la capital, hom ha descobert un jaciment de flora fòssil acompanyada d’una fauna de mamífers Les capes són a la carretera de Bunyol a Collado Uman on afloren calcàries argiloses a la base, que cap a la teulada passen a formar alternances de margues i argiles de tons grisencs, i que contenen abundants restes vegetals i gasteròpodes d’aigua dolça Aquesta flora s’ha datat com a pertanyent als nivells superiors del Miocè mitjà o als inferiors del Miocè superior Cal destacar l’elevada proporció de gimnospermes amb relació…

La C europaea, l’única espècie cactiforme en la flora europea, és propia del sud-est de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica i fa flors grogues amb bandes concèntriques purpúries