Resultats de la cerca

Fou fundada pels romans en els temps d’August s I dC com a base d’operacions de les campanyes danubianes comandades per Tiberi, sobre un poblat celta preexistent que controlava una part de la ruta de l’ambre Posteriorment, fou quarter de diverses legions primer la XV i, després, la X i, sobretot, la XIV i es constituí en una de les principals fortaleses de la línia de fortificacions que els romans construïren entre Vindobona actual Viena i Brigetio actual Ó-Szöny, arribant a ser la capital de la província Pannònia Superior En temps de Trajà adquirí el seu estatut municipal…

Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall Banyoles La vila de Banyoles Casa de la Pia Almoina Camós La Sala de Camós Cornellà del Terri Castell de Cornellà Castell de Ravós del Terri Esponellà Castell d’Esponellà Casa forta de Vilert Fontcoberta Castell d’Espasens Casa de la Farrés Casa forta de Fontcoberta Palol de Revardit Castell de Palol de Revardit Torre circular de l’antic recinte fortificat Porqueres Castell de Porqueres Castell de Mata Castell d’Espill Sant Miquel de Campmajor…

Actiu a Barcelona i Girona El 1712 féu les fortificacions de Puigcerdà El 1720 dirigí les obres de la Universitat de Cervera, segons projecte de Montaigu, i treballà a Girona 1731-98 Efectuà reformes al convent de Sant Domènec 1731, al del Carme Descalç 1735, on edificà una segona capella i reformà el jardí, i rectificà el curs del Ter a la zona de sota el castell de Montjuïc 1743 Urbanitzà el carrer de les Sabateries Velles 1758 i el 1796 efectuà les obres de la galeria del convent de Sant Francesc i la reforma de la plaça del mateix nom La seva obra més important és la…

Especialista en fortificacions, com els seus oncles Giuliano i Antonio, el Vell, treballà a Roma des del 1503 en l’equip d’ajudants de Donato Bramante Construí Santa Maria di Loreto 1507, al fòrum trajà Fou mestre d’obres de Sant Pere del Vaticà des del 1516, i un cop mort Rafael en dirigí les obres, primer amb Baldassare Peruzzi i des del 1538 tot sol La major part de la seva arquitectura és vinculada a la família d’Alessandro Farnese, esdevingut papa Pau III Rocca Paolina a Perusa, Capella Paolina i Sala Regia al Vaticà, part de Villa Farnese a Caprarola i, sobretot, el Palazzo…

Prengué part al setge de Gibraltar, la Guerra Gran i la guerra contra Portugal El 1808 era governador del castell de Montjuïc a Barcelona, que lliurà als francesos per ordre del capità general de Catalunya Posteriorment intervingué en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i passà a reforçar Girona el 1809 fou nomenat governador de la plaça i dirigí les obres de consolidació de les fortificacions En assetjar per tercera vegada Girona les tropes d’Honoré Reille, dirigí l’actuació dels seus defensors, que no es rendiren fins després de set mesos de setge maig-…

És fet de maons i forma dues torres amb esperons Per la proximitat de la capella de Nostra Dona del Pont, fou anomenat el Castellet de Nostra Dona Lluís XI de França, durant l’ocupació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el feu arranjar i hi afegí 1477-83 el petit Castellet, que rebé el nom de Portal Nou de Nostra Dona hi foren empresonats alguns patriotes catalans i, després de l’annexió del Rosselló a França sota Lluís XIV, els conjurats de Vilafranca del 1674 Carles de Llar, Manuel Boixó, Francesc Puig, Maria Guitard, entre d’altres, abans d’ésser torturats i executats Durant la…

Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca amb el nom de Sen Ageinz i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya-Aragó del 1287 hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa Universitat del castell de Santa Àgueda fins a la formació del nucli des Mercadal encara s’anomenà per molts anys Universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda el 1713, i definitivament el 1840,…

Ha estat formada per la unió de dos centres Castellammare Adriatico, a la vora N del riu, i Pescara, a la vora S La ciutat moderna s’estén al llarg del litoral, amb els barris residencials de Zani al N i de Pineta al S Centre d’estiueig i de turisme, reuneix també una certa activitat industrial, com la indústria pesquera, elèctrica, mecànica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Anomenada Aternum a l’antigor, era famosa pel seu port Destruïda pels longobards, ressorgí a l’alta edat mitjana amb el nom de Piscaria El seu castell destruït 1209 fou reconstruït per LadislauI de Nàpols 1409…

Fundada el 316 aC per Antígon Monóftalmos amb el nom d' Antigonea , fou engrandida per Lisímac, que l’anomenà Nicea en recordança de la seva primera muller Nus de comunicacions important a l’època romana, fou embellida i fortificada pels diversos emperadors Solimà la conquerí el 1078 però, alliberada pels croats 1097, el 1204 passà a ésser seu de l' imperi de Nicea De bon principi tingué un bell traçat arquitectònic i posseí esplèndids edificis públics gimnàs, acròpolis, teatre, temples, basíliques i mercats i oficials palau imperial, renovat per Justinià Seu episcopal, resten encara les…

És situada a la riba esquerra del Danubi, davant per davant de Neu-Ulm, a l’altra banda del riu Situada a una altura de 479 m, és a 70 km de Stuttgart, al SE Important nucli ferroviari, té indústria tèxtil, siderúrgica, de maquinària, etc Ja coneguda el 854, fou ciutat imperial lliure al segle XII, i una de les més destacades del ducat de Suàbia Fou també centre comercial de primera línia als segles XIV i XV, però decaigué posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XVIII Adjudicada el 1802 a Baviera, el 1805 fou escena de la victòria de Napoleó sobre els austríacs, i l’any 1810 passà a…