Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
Johan van Oldenbarnevelt
Història
Polític holandès.
Confident de Guillem d’Orange, tingué un paper destacat en la negociació de la pau de Gant 1576 i fou un dels més clars partidaris de la Unió d’Utrecht El 1586 fou nomenat gran conseller d’Holanda i, de fet, ostentà pràcticament la presidència de la república holandesa El 1602, per tal de superar la competència de Portugal, decidí de fundar la Companyia Holandesa de les Índies Orientals , com una federació de les companyies preexistents El 1609 negocià amb Espanya la Treva dels Dotze Anys A partir d’aquest moment la seva inclinació arminiana dins les tensions teologicopolítiques…
Ramon Nogués i Biset
Història
Polític.
Es llicencià en dret a Saragossa Collaborador d' El Poble Català i de La Lucha , fou fundador del Partit Republicà Català Per un discurs a Gandesa 1916 fou processat, i s’exilià a França En tornar, fou elegit diputat per Tarragona com a demòcrata-federal En proclamar-se la República, fou president de la diputació provincial de Tarragona, i després comissari de la Generalitat Ingressà a l’Esquerra Republicana, però se'n separà per fundar el Partit Republicà Radical-Socialista Català 1932 Tornà a l’Esquerra el 1936 Fou diputat a les corts de la República 1931, 1933 i 1936, de les…
Societat Tipogràfica de Barcelona
Organisme obrer fundat a Barcelona el 15 d’agost de 1879 i que pretengué de reunir els tipògrafs amb funcions de caire sindical i assistencial.
El seu primer president fou Tomàs Gallego, i entre d’altres en foren socis Toribio Reoyo, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, etc Féu aparèixer un Boletín Oficial febrer del 1880 — setembre del 1883 i impulsà la creació d’organismes similars a Palma, Lleida, Castelló de la Plana i Barcelona Tenia 136 afiliats a la fi del 1879, 327 pel gener del 1881 i 520 pel febrer del 1882 —sobre un total d’uns 800 obrers del ram— Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els antipolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció…
Carlos González i Rodríguez
Pediatria
Metge pediatre.
Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, es formà com a especialista en pediatria a l’Hospital de Sant Joan de Déu d’aquesta ciutat El 1991 va fundar l’Associació Catalana Pro Alletament Matern, ACPAM, entitat sense ànim de lucre que organitza cursos de formació sobre lactància materna per a professionals sanitaris i publica materials informatius i educatius sobre el mateix tema És autor dels llibres El meu nen no em menja 1999, Omple'm de petons 2003, Manual práctico de lactancia materna 2004, Un regal per a tota la vida, guia de lactància materna 2007,…
Josep Joaquim Moraga
Militar
Militar.
Destinat a Nova Espanya actual Mèxic, fou alferes de la companyia del presidi de Santa Rosa de Corodeguachi Mèxic Arran de la seva experiència militar, pel desembre de 1774 el capità Juan Bautista Anza el proposà al virrei de Nova Espanya, Antonio María de Bucareli, com a tinent de l’expedició que havia de colonitzar i poblar la badia de San Francisco, i fundar-hi un presidi i una missió L’expedició sortí 1775 de l’actual estat mexicà de Sonora, del presidi de San Miguel d’Horcasitas arribà a San Francisco 1776 i fundà el presidi, del qual Moraga fou el primer comandant, i,…
Domus de Vilageriu (Tona)
Art romànic
El primer senyor conegut d’aquesta fortalesa és l’arxilevita Randulf que era senyor del castell de Rocafort, al Bages, i va comprar el domini alodial de Vilageriu al comte Ramon Borrell el 1022 Randulf traspassà la fortalesa a la seva muller Trasegòncia i al seu fill Sunyer Randulf El domini de Vilageriu es mantingué en la família Rocafort fins que passà successivament a les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia El 1300 Guillem de Castell cedí la domus i les terres de Vilageriu per fundar un benefici a l’església de Sant Pere del Castell de Muntanyola el 1336 el benefici es…
Sant Quirze de Calella
Art romànic
La població de Calella es va fundar o erigir en el veïnat de Capaspre, que depenia del terme del castell de Montpalau i de la parròquia de Santa Maria de Pineda Aquí es va crear un mercadal, documentat des dels anys 1328 i 1338, que va donar lloc al nucli humà que formaria la Pobla de Calella Fins el 1527 el lloc va dependre eclesiàsticament de la parròquia de Pineda Se sap que a l’indret de Capaspre hi havia una antiga capella dedicada als sants Quirze i Julita de la qual s’ignora la data de la fundació, però sembla que és d’època medieval Ara no queda rastre d’aquella capella,…
Anton Diabelli
Música
Compositor i editor austríac.
S’inicià en la música a Salzburg, on fou alumne del compositor Michael Haydn, i el 1800 ingressà al monestir de Raitenhaslach, a Baviera, on prosseguí l’escolarització Arran de la dissolució dels monestirs bavaresos, el 1803 s’establí a Viena, on fou un intèrpret de piano i guitarra molt preuat El 1818 s’associà amb Pietro Cappi amb vista a fundar una casa per a l’edició musical, que fou molt activa i productiva Quan Cappi es jubilà, el 1824, la firma prengué el nom d’Anton Diabelli & Cie Diabelli tingué nombrosos amics, entre ells Beethoven i Schubert, dels quals edità la…
Carl Friedrich Zelter
Música
Compositor i pedagog alemany.
Estudià amb CFC Fasch a partir del 1784 El 1800 es posà al capdavant de la Berliner Sing-Akademie, formació que es mostrà sensible a la recuperació del repertori de música coral del Barroc tardà d’autors com GF Händel i de JS Bach, de qui redescobrí la Passió segons sant Mateu A banda de fundar nombroses institucions dedicades a la pedagogia i interpretació musicals, Zelter tingué illustres deixebles com F Mendelssohn, a qui probablement inculcà l’interès per l’oratori i la figura de JS Bach Compongué més de 200 lieder , molts dels quals sobre textos de JW Goethe, mostra de la…
Arthur Fiedler
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Aprengué els rudiments del violí amb el seu pare, membre integrant de l’Orquestra Simfònica de Boston Més tard es traslladà a Berlín, on estudià amb Willy Hess El 1915 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Boston, primer com a violinista i després com a viola, abans de fundar la Boston Sinfonietta 1924, amb la qual se centrà en un repertori lleuger i de caràcter popular La faceta popular de Fiedler es desenvolupà amb molta més profusió a partir del 1929, any en què assumí la titularitat dels Boston Pops, formació al capdavant de la qual oferí diversos concerts a l’aire lliure…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina