Resultats de la cerca
Es mostren 787 resultats
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Història
Emperadriu romanogermànica, reina de Catalunya-Aragó i lloctinent de Catalunya (1711-13).
Es casà amb el rei Carles III de Catalunya-Aragó el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment 1708 a Barcelona, on residí la cort El 1711, mentre el seu marit, elegit emperador Carles VI , anava a residir a Viena, l’emperadriu restà a Barcelona en qualitat de lloctinent de Catalunya el 1713, decidit l’abandó de Catalunya a les mans dels Borbó, partí també ella de Barcelona Contràriament a allò que tot Europa suposava, els catalans no s’oposaren a la partença, tot i que era llur darrera garantia davant la decisió aliada de sacrificar-los Tornada a Viena, es mostrà…
capital social
Economia
Valor monetària de les aportacions dels socis a les societats, particularment a les mercantils.
En aquestes, la veritable importància del capital social és de tipus comptable, puix que per la seva inclusió obligatòria en el passiu del balaç constitueix per als socis una garantia que la xifra de beneficis que apareix al balanç és real, i per als creditors, que la societat pot respondre almenys d’una quantitat igual a la xifra del capital, llevat que resultin pèrdues del balanç Per a evitar aquest perill, les lleis obliguen a reposar el capital o a restablir-ne d’alguna altra manera l’equilibri, quan les pèrdues sobrepassen un cert percentatge de la xifra del capital Cal no…
Joana d’Aragó
Història
Comtessa de Foix, filla de Joan I de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Mata d’Armanyac.
Es casà 1392 amb el comte Mateu I de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò, i rebé un dot de 85 000 florins i, com a garantia de pagament, la vila, batllia i vegueria de Berga i Berguedà Mort el rei 1396, en recaure la corona en el seu germà Martí I, aleshores absent era a Sicília, el comte de Foix la reivindicà per a ella, com a filla primogènita de Joan I, allegant que els capítols matrimonials de Mata d’Armanyac preveien la successió de les filles en cas de mancar els fills, i envaí els regnes, on posseïa extensos dominis L’expedició fracassà, com també un altre intent, del…
terra segellada
Farmàcia
Argila que es presentava en forma de rajoles amb una marca o segell com a garantia del seu origen.
Era emprada en la medicina antiga
caució
Dret
Assegurament o garantia del compliment d’una obligació mitjançant jurament, penyora de béns propis o fermances
d’un tercer.
En certs casos, el jutge pot admetre a l’usufructuari caució juratòria o promissòria En el dret romà hi havia unes caucions d’ordre judicial tendents a assegurar l’acatament o el compliment de la sentència o en previsió de possibles perjudicis a alguna de les parts litigants, i unes altres de tipus extraprocessal, com les exigibles als tutors i curadors , als usufructuaris, usuaris, i la muciana , que pesava sobre hereus i legataris instituïts sota condició potestativa negativa per tal d’assegurar el retorn del llegat o de l’herència en el cas d’ésser infringida la condició En l’antic dret…
dobla
Economia
Contracte de compravenda de valors característic dels mercats que accepten la liquidació a terme.
Consisteix en la venda al comptat d’uns valors, al canvi del dia, i la compra simultània de la mateixa quantitat de valors o a la inversa, a liquidar el dia de la liquidació de les operacions a terme, a un preu determinat, fixat en funció del canvi de l’operació al comptat i de la taxa d’interès del diner La dobla de fi de mes, al mercat de valors de Barcelona borsa havia constituït realment una operació de préstec de títols o de diners que possibilitava la liquidació de les operacions o la pròrroga de les posicions a l’alça o a la baixa, per part de compradors o venedors, d’una part, i l’…
acta notarial
acta notarial Començament d’un manual d’actes notarials de Pere Triter, notari de Barcelona (1495)
© Fototeca.cat
Dret
Acta autoritzada per un notari.
Certs actes jurídics, per ministeri de la llei, cal que siguin formalitzats en acta notarial testament, compra i venda d’immobles, capítols matrimonials, hipoteca, etc, bé que hom designa més pròpiament com a acta notarial acta de presència , que acredita la realitat o veritat d’un fet acta de notificació o de requeriment , remissió per mitjà de notari d’una comunicació a una persona, per tal de produir certs efectes jurídics acta de referència , que té per objecte de recollir les manifestacions de determinades persones acta de notorietat , en la qual el notari declara que un fet és públic i…
Antoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Noble i eclesiàstic de la cort de Felip IV de Castella, fill del duc de Cardona i de Sogorb, Enric d’Aragó.
Era cavaller de l’orde d’Alcántara Fou membre del consell suprem de la inquisició i del consell dels ordes militars Al començament de la Guerra dels Segadors 1640 es trobava a Barcelona, quan la seva casa fou l’objectiu d’un dels avalots populars que seguiren el Corpus de Sang secundà els intents de la seva mare per tal d’aconseguir la pau entre Madrid i Barcelona Tanmateix, fou empresonat 1641, juntament amb el seu germà Pere Antoni, com a garantia de la llibertat dels ambaixadors del Principat i de Barcelona a la cort de Madrid El 1642 passà a Madrid i collaborà, des d’…
Bernat Guillem d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Alcolea, fill de Bernat Guillem de Montpeller.
Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra 1254 Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons 1255, i fou present a la pau de Sòria amb els castellans 1256 Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia 1260 i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit 1264 Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels 1265 Amb el seu parent Berenguer V d’…
caixa rural
Economia
Tipus d’entitat de crèdit agrari sorgida al País Valencià a la fi del segle XIX (el 1895 ja n’havien estat creades per alguns sindicats agrícoles); eren inspirades en les caixes alemanyes creades per Raiffeisen.
La base era la mutualitat, i tots els socis eren responsables solidàriament dels compromisos de la caixa, i el capital no donava interessos La caixa prestava als socis la garantia de llurs béns mobles i collites, però sense hipoteques Hom les ha considerades un precedent del moviment socialcatòlic del començament del segle XX Es generalitzaren a l’Estat espanyol a l’empara de la llei de Sindicats Agrícoles del 1906 Les caixes rurals tingueren a Mallorca una gran difusió per iniciativa de la Federació Catòlica Agrària, especialment del franciscà Pere Joan Cerdà i Colom El 1907…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina