Resultats de la cerca

A dotze anys era corista a la cort de Stuttgart Rebé les primeres classes de música del mestre de capella Theodor Schwartzkopff Alumne de J Pachelbel a Nuremberg el 1697, al cap de dos anys tornà a Stuttgart, on arribà a ser organista de la cort El 1701 obtingué permís per a traslladar-se a Viena per estudiar amb FT Richter L’any següent inicià un viatge per Itàlia, al llarg del qual entrà en contacte amb F Grassi, CF Pollarolo, B Pasquini i A Corelli Altra vegada a Stuttgart 1703, fou nomenat mestre de capella de la cort, càrrec que abandonà el 1706 per tal d’ocupar la plaça d’organista de…

Es formà com a orguener amb el seu pare, i en diverses estades en diferents ciutats alemanyes conegué alguns dels primers experiments sobre el pianoforte La principal influència que rebé fou la de Silbermann, amb qui treballà una llarga temporada, abans d’establir-se definitivament a Augsburg cap al 1750 En aquesta ciutat construí diversos orgues i també instruments híbrids, que combinaven registres d’orgue, de clavicèmbal i de pianoforte El 1758 donà a conèixer els seus instruments a París i tornà a visitar Silbermann a Estrasburg La seva aportació tècnica més important fou el…

Estudià amb el seu pare i amb el violoncellista de la cort de Mannheim A Filtz Després d’una estada a Hamburg, on oferí diversos concerts, el 1763 tornà a Darmstadt i fou admès en l’orquestra de la cort El 1768, arran de la mort del seu pare, abandonà temporalment les activitats musicals Després d’una breu estada a Londres, on conegué JC Bach, anà a Edimburg per ocupar la plaça de primer violoncellista de l’Edimburgh Musical Society 1773, on aviat obtingué un reconeixement unànime i arribà a ser considerat el millor instrumentista d’Escòcia Tot i ser autor d’un catàleg de qualitat força…

Són escasses les dades que es tenen sobre la seva biografia, i sovint ha estat identificat amb un monjo benedictí actiu a Gegenbach Realitzà una important contribució a la teoria musical de l’època amb el tractat Der wohl unterwiesene General-Bass-Schüler 1751, la primera part del qual inclou els fonaments per a la interpretació dels instruments de tecla, així com els principis de la numeració del baix La segona part tracta dels acords sobre tots els graus de l’escala, les regles sobre les progressions i la preparació i resolució de les dissonàncies, entre altres qüestions Hahn és autor de…

Nen prodigi, la seva mare fou el seu primer mestre de piano, i tocà per primera vegada en públic a quatre anys Més tard estigué sota el mestratge de L Marek, deixeble de F Liszt, i K Mikuli, deixeble de F Chopin, que l’introduïren en la gran tradició romàntica, i també estudià amb Anton Rubinstein Aquest bagatge el convertí en un dels grans intèrprets de l’obra de Chopin Residí a París, i a la fi de la Segona Guerra Mundial tornà a Polònia, on impartí classes al Conservatori de Poznan i al de Varsòvia És autor de set òperes, un ballet, un concert per a violí, una simfonia, dos poemes…

Doctor en filologia per la Universitat de Leipzig 1834 Entre el 1843 i el 1854 fou el bibliotecari privat de Frederic August II de Saxònia Fou també director del gabinet numismàtic i del museu de la porcellana de Dresden Entre el 1837 i el 1860 publicà Lehrbuch einer allgemeinen Literärgeschichte aller bekannten Völker der Welt ‘Tractat d’història de la literatura universal de tots els pobles coneguts del món’, i el 1861, Orbis latinus, oder Verzeichnis der lateinischen Benennungen der bekanntesten Städte etc ‘ Orbis latinus , o inventari dels noms llatins de les ciutats més conegudes, etc’

Format sota la influència de Sainte-Beuve, Taine, Stuart Mill i Renan, des de la publicació de Hovedstrømninger i det nittende Aarhundredes Literatur ‘Els grans corrents de la literatura europea al s XIX’, 1871, esdevingué capdavanter de l’oposició al Romanticisme i, influït per Nietzsche, desenvolupà les teories del radicalisme aristocràtic i el culte a l’heroi Autor de nombroses obres de crítica, cal destacar les biografies Shakespeare 1895-96, Heine 1897, Ibsen 1909, Goethe 1915, etc

El 1737 s’establí a Salzburg, on fou compositor de cort de l’arquebisbe Es casà amb Anna Maria Pertl 1747 El 1756 any que nasqué el seu fill Wolfgang AMozart publicà un notable mètode de violí Versuch einer gründlichen Violinschule Els dots musicals insòlits de Wolfgang el mogueren a abandonar la seva carrera musical i dedicar-se a exhibir-lo per les corts europees amb la seva altra filla Nannerl, pianista precoç i a donar-li un ensenyament ampli i rigorós Entre les seves obres es destaquen un concert per a trompeta i orquestra, una cassació atribuïda fins fa poc a JFHaydn amb el nom de…

Membre de l’acadèmia de Finlàndia des del 1961, fou una figura cabdal en els anomenats estudis deòntics Cercà de fugir, alhora, d’un reduccionisme positivista de l’acció a la naturalesa i d’un dualisme entre llibertat i necessitat És autor, entre altres obres, de Logical Studies 1957, Norm and Action 1963, An Essay in Deontic Logic and the General Theory of Action 1968, Explanation and Understanding 1971, Causality and Determinism 1974 i Freedom and Determination 1980

Fill d’una important família d’arquitectes de Berlín Deixeble de P Behrens, realitzà, amb Adolf Meyer, els tallers Fagus a Alfeld an der Leine 1911 i un pavelló industrial a l’exposició del Deutsches Werkbund de Colònia 1914 que, per la seva descomposició dels volums, per les seves superfícies clares i per l’ús dels materials, ha estat considerat la darrera obra del període d’exploració de l’arquitectura moderna Cridat a dirigir la Sächsische Hochschule für bildende Kunst i la Sächsische Kunstgewerbeschule, les refongué i creà el Bauhaus de Weimar 1919 i el dirigí fins el 1928 Amb el lema “…