Resultats de la cerca
Es mostren 373 resultats
Teresa de Lisieux
Teresa de Lisieux
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom amb què és coneguda Thérèse Martin, carmelitana francesa.
Hom l’anomena també santa Teresina Precedida per les dues germanes al convent de Lisieux , obtingué del papa el permís d’entrar-hi a quinze anys A la professió 1890 rebé el nom de Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç Ajudant de la mestra de novícies 1893, no pogué formar part del grup de monges enviades a la Xina 1896 a causa de la primera hemorràgia de la tuberculosi que la dugué aviat a la mort La seva espiritualitat, simple i heroica alhora, anomenada “camí de la infància espiritual” o “caminet”, és coneguda, sobretot, a través de l’autobiografia Histoire d’une âme ,…
Santa Maria de les Puelles (Girona)
Art romànic
La capella de Nostra Senyora de les Puelles era situada a la vora del portal de Sobrepones, al costat de l’actual palau de Justícia Les obres d’anivellament de la plaça de la catedral, al peu de l’escalinata, posaren al descobert les restes de la capella No hi ha documentació específica de la seva antiguitat i del seu funcionament, però l’estudi de les restes arqueològiques dóna peu a situar-la en el segle XII Sembla que rebé el nom de les Puelles pel fet d’atribuir-ne la fundació a dues germanes donzelles En registres de la baixa edat mitjana, apareix administrada per la…
Obra Benèfico Social del Nen Déu
Institució benèfica dedicada a la infantesa, especialment als discapacitats.
Fou creada l’any 1892 a iniciativa de laics catòlics amb el suport de l’Església de Barcelona i de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors La fundadora d’aquest orde, Carmen González del Niño Jesús, traslladà a Barcelona religioses de l’orde per tal de dur a terme l’obra Inicialment es féu càrrec d’infants ja acollits al barri del Raval, i pocs anys després, beneït pel bisbe Jaume Català , fou fundat l’Hospital del Nen Déu, que ocupà diverses seus fins que al 1923 hom construí un hospital propi al barri de l’Eixample de Barcelona Posteriorment obrí nous centres a Tiana…
‘Alī ibn Muǧāhid
Història
Rei de Dénia (1044-76).
Succeí el seu pare Muǧāhid ibn ‘Abd Allāh en el govern independent d’aquell territori, malgrat l’oposició del seu germà Ḥasān Havent caigut en poder dels cristians en una expedició militar a Sardenya, fou batejat, però després del rescat tornà a l’islamisme i s’hi mantingué fidel Tanmateix, servà amistat envers els cristians Signà un conveni 1058 amb el bisbe de Barcelona i es comprometé a protegir els súbdits cristians de Dénia i de les Balears a canvi del reconeixement de la seva sobirania Mantingué bones relacions diplomàtiques i correspondència amb la comtessa Almodis de Barcelona Prengué…
Francesc Albiol Navarro
Teatre
Actor.
Debutà professionalment el 1977, i des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges com ara Dakota , de JGalceran 1997 El florido pensil , d’ASopena 1997 Els gegants de la muntanya , de LPirandello 1999 La comèdia dels errors , de WShakespeare Escenas de matrimonio , d’Ingmar Bergman, dirigida per Rita Russek 2000 El club de la corbata , de Roger Fabrice-Lacan, dirigida per Pep Anton Gómez 2002 Ran del camí , d’Anton PČekhov, dirigida per Joan Castells 2002 L’escola de dones , de Molière, dirigida per Carles Alfaro 2003 Vides Privades , de Noel Coward, dirigida per Paco Mir 2004 Teatre…
Silviu Purcarete
Teatre
Director escènic romanès.
Format a l’acadèmia de teatre de Bucarest, treballà amb el Jove Teatre de Piatra Neamt, el Teatre de Constança i el Teatrul Mic de Bucarest Ubu roi 1989, d’AJarry, fou el primer muntatge amb la companyia del Teatre Nacional de Craiova, que dirigí fins el 1996 Durant aquest període fou designat director del Teatre Bulandra de Bucarest, amb el qual realitzà el Teatro comico de Goldoni 1992, i també collaborà amb companyies com les del Teatre Nacional de Marionetes Tandarica de Bucarest, Teatre Nacional de Porto, el Nottingham Playhouse o els festivals d’Avinyó El 1996 passà a dirigir el Théâtre…
Francesc Elias i Bracons
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Ceramista, decorador de vidre i dibuixant.
Format a Burjassot amb Francesc Quer 1904 i, sobretot, a Golfe Joan amb Charles L’Hospied 1906-11, treballà amb Quer a Rio de Janeiro 1911 Muntà una secció de ceràmica al taller de Gustau Violet, a Prada 1912, i fàbriques i tallers ceràmics a Hernani 1919, a Manises 1921 i —amb Violet— a Cerdanyola 1930 Fundà a Cornellà de Llobregat un taller de ceràmica decorativa 1945, que després traslladà a Sant Just Desvern 1960 Exposà per primera vegada —dibuixos i vidres— a Barcelona 1917 fou cofundador d’ Els Evolucionistes i collaborà a Un Enemic del Poble Exposà a Barcelona diverses vegades i a…
Partènope
Mitologia
Sirena que, desesperada per la insensibilitat d’Ulisses al seu cant, es tirà a la mar amb les seves germanes.
El seu cos hauria arribat a la Campània, on fou edificada Partenopea, anomenada posteriorment Neàpolis Nàpols
poligínia
Etnologia
Sistema matrimonial poligàmic segons el qual un home pot unir-se legalment amb més d’una dona.
En les societats que mantenen aquesta pràctica generalment pobles musulmans, només la poden seguir aquells homes de bona posició social que es poden permetre de mantenir més d’una dona El cas de pobles d’agricultura primitiva i ramaders és diferent, car, d’una banda, són necessàries moltes dones per a conrear la terra, i de l’altra, són necessaris molts fills que tinguin cura del bestiar Per contra, és pràcticament desconeguda en societats primitives de tipus recollector-caçador, en què les feines es troben més repartides Una forma particular de poligínia és la que practicaven els indis de…
Benet Colombàs i Llull
Historiografia catalana
Historiador.
Ingressà al monestir de Montserrat , on rebé el nom de Garsias de Cisneros Maria, el 1942 i el 1948 s’ordenà de sacerdot Estudià a la Universitat Gregoriana de Roma i a la de Lovaina, Bèlgica 1948-51, on es doctorà en història eclesiàstica 1955 Es dedicà especialment a estudiar la congregació benedictina de Valladolid i el monaquisme antic Fundador de les revistes Studia Monastica , que dirigí fins el 1965 i Yermo , i impulsor de les Setmanes d’Estudis Monàstics celebrades a diversos indrets de la península Ibèrica a partir del 1958, que donaren lloc a la Societat d’Estudis Monàstics 1962…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina