Resultats de la cerca

Fou creada l’any 1934 El 1946, amb Jaime Pastor com a president, organitzà una edició del Campionat d’Espanya També formà un equip de competició Sota la presidència de Fidel Bagan, que fou dos cops president de l’entitat des del 1968 i entre el 1985 i el 1994, s’impulsà una escola de ciclisme de la qual sorgiren ciclistes de la talla dels germans Esparza, els germans Coll, Josep Lluís Laguía i Melcior Mauri El 1978 organitzà el Campionat d’Espanya de ciclisme infantil També creà el Memorial Fiden Bagan, una competició de referència en el ciclisme de base

Creada a partir d’una botiga de roba a Eivissa, comprèn el disseny i la venda d'articles propis, per a home, dona i nens Juntament amb la roba, ofereix també calçat, accessoris i complements Són empremtes característiques de la marca el fort colorisme, la informalitat i un cert esperit iconoclasta Concebuda com una empresa global, al principi de la segona dècada del segle XXI tenia presència en més de setanta estats del món El 2011 obtingué uns beneficis de 560 milions d’euros i ocupava unes 3500 persones arreu del món El 2008 guanyà el Mapic EG Retail Award, un dels guardons més…

Dels germans Francesc Serra mort vers el 1362 i Joan Serra només es coneixen referències documentals com a pintors, però no en resta cap obra És per això que l’art dels Serra s’ha delimitat a través de les pintures de llurs germans Jaume Serra i Pere Serra S’atribueixen al taller familiar una cinquantena d’obres, però resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que hi ha obres del seu cercle sense que es puguin atribuir amb certesa a Jaume o Pere, i és per això també que hom ha batejat tants mestres anònims d’aquest grup Fill de Francesc és…

Anunci de la fàbrica de gèneres de punt Colomer Germans, societat en comandita, de Mataró El Mercurio , 1924 Narcís Colomer inicià la fabricació de gènere de punt l’any 1880, que serà continuada el 1902 per Colomer Germans Narcís Colomer inicià la fabricació de gènere de punt l’any 1880 en crear Narcís Colomer i Fills Quaranta anys abans 1842 trobem un Joaquim Colomer, fabricant de teixits de cotó amb mescla, a la mateixa ciutat, al carrer d’en Moles En desconeixem la possible relació de parentiu La maquinària era alemanya L’empresa proveïdora, tal com era costum,…

Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit claustre i el tercer,…

Fundada el 1968 sota la presidència de Josep Mas Martí, el substituí Josep Serratusell Sota la seva gestió, l’any 1972 s’aconseguí la pista de pesca simulada que ha estat referència de tot l’Estat Espanyol, en què s’han celebrat, any rere any, la majoria dels Campionats d’Espanya de l’especialitat També destacà en la modalitat de mar-costa, en la qual aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs Alguns dels seus esportistes més destacats han estat els germans Antoni i Martí Barnils, Joan Puigví, Rafael Baqué, els germans Pere i Francesc Totusaus, Leandre Hernández i…

Fou fundat el 1953 amb el nom de Club de Natació Horta En un començament l’activitat se centrava en la natació i el waterpolo i poc després es van crear les seccions de bàsquet, hoquei sobre patins, patinatge artístic i frontó Actualment té les cinc primeres seccions Utilitza les installacions del Complex Poliesportiu Municipal d’Horta Entre els seus esportistes destaquen Gabriel Hernández, campió del món de waterpolo Antoni Peña, campió del món júnior de waterpolo els germans Mur i els germans Dalmau, campions d’Europa de patinatge artístic Ferran Pujalte, campió…

Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys…