Anunci de la fàbrica de gèneres de punt Colomer Germans, societat en comandita, de Mataró (El Mercurio, 1924). Narcís Colomer inicià la fabricació de gènere de punt l’any 1880, que serà continuada el 1902 per Colomer Germans.
Narcís Colomer inicià la fabricació de gènere de punt l’any 1880 en crear Narcís Colomer i Fills. Quaranta anys abans (1842) trobem un Joaquim Colomer, fabricant de teixits de cotó amb mescla, a la mateixa ciutat, al carrer d’en Moles. En desconeixem la possible relació de parentiu.
La maquinària era alemanya. L’empresa proveïdora, tal com era costum, envià un tècnic seu per fer la instal·lació i posar-la en marxa. Aquest tècnic —es deia Gustau Gnauck— va fer el que li demanaven, el 1885, i tornà al cap d’uns anys per quedar-s’hi. Va instal·lar la primera fàbrica de màquines de gènere de punt que hi hagué a Catalunya i ell personalment serà el responsable de la seva introducció a Terrassa.
El 1885, la família Colomer incorporà un soci a l’empresa. El nom de J. de Wild o Carles de Wild fa pensar en una persona alemanya o flamenca, que aportés coneixements del ram, però no n’he trobat rastres. L’estranger hi va romandre només cinc anys. Va ser mentre hi era ell que se celebrà l’Exposició Universal de Barcelona (1888), en la qual l’empresa guanyà una medalla de plata. Colomer i Fills, J. de Wild es presentava aleshores com a empresa barcelonina, amb el despatx al carrer Més Alt de Sant Pere, núm. 63.
La fàbrica, però, i també aviat el domicili estaran situats al carrer del Prat, núm. 2, a Mataró. La seva producció és de mitges i mitjons. La fibra utilitzada és sobretot el cotó Jumel —el cotó egipci— de bona qualitat, però també utilitzen el lli i la seda.
Al començament del segle XX (1902), Colomer Germans, una societat regular col·lectiva, es convertirà en societat en comandita, un fet que significa l’entrada de capital nou, al marge de la família. Els socis comanditaris eren Jaume Recoder, un banquer de Mataró, i Miquel Alba, un propietari de Barcelona. Ha iniciat l’exportació a les repúbliques de l’Amèrica Llatina.
Utilitzava com a energia una màquina de vapor de 4 cavalls de força, construïda per Alexander Germans, de Barcelona. Ha incorporat l’enllumenat elèctric, gràcies a una dinamo construïda en els tallers de Francesc Vivó, també de Barcelona. La maquinària és bàsicament estrangera: telers Cotton, rectilínies alemanyes i altres de catalanes, imitant les primeres. Tenen secció de confecció, amb màquines ramalloses per a refer les malles en les costures, de procedència anglesa, unes màquines de les quals els germans Colomer han estat els introductors. Fabriquen al voltant de les 40 000 dotzenes anuals de mitges i mitjons, una producció que es dedica sobretot a les classes més fines.
Anunci de Colomer Germans (Barcelona en la mano, 1895).
Unes dades de l’any 1911 (El Mercurio) ens parlen de 400 obrers en una fàbrica que ocupa 6 000 metres quadrats, amb 300 màquines i una producció anual de 100 000 parells de mitges i mitjons. Treballen el cotó i la seda i la seva producció mecànica és complementada amb brodats a mà, fets per traballadores escampades pel Maresme. Al voltant del 1916 obriren botiga i dipòsit al núm. 1 del carrer de la Boqueria, a Barcelona.
El 1927 la comanditària es convertí en societat anònima: Manufactures Colomer Germans, SA, amb un capital nominal de 5 015 000 pessetes desemborsades en les seves dues terceres parts. El 1931, l’empresa suspengué provisionalment pagaments. Després de la guerra (1939) continuà la producció. Les seves accions arribaren a cotitzar a la Borsa de Barcelona. Va passar sota el control del grup Muñoz i Ramonet. Les activitats industrials s’acabaran durant la dècada dels anys setanta.
L'empresa haurà passat per les denominacions següents:
- 1880-1885 - Narcís Colomer i Fills
- 1885-1890 - Colomer i Fills, i de Wild
- 1890-1902 - Colomer, Germans, Societat Regular Col·lectiva
- 1902-1927 - Colomer, Germans, Societat en Comandita
- 1927-1975 - Manufactures Colomer Germans, SA
Tomàs Colomer i el gènere de punt
“La Industria de Géneros de Punto, que a raíz de la Exposición Internacional de Barcelona en el año 1888 quiso ocupar un lugar señalado en nuestra Patria, tuvo que observar el estado de inferioridad que ocupaba aún, en el mundo industrial, que reveló aquel concierto, a pesar del gigantesco esfuerzo de la capital de nuestro Principado, y de nuestros industriales. Los fabricantes de Géneros de Punto de Cataluña, que en un principio estuvieron dedicados a la explotación de esta industria, utilizaron solamente maquinaria de construcción inglesa y francesa, inclinando, a la vista del nombrado certamen internacional, sus anhelos y deseos para la de otros países que mostraban mucha más perfección y economía, con lo cual pudieran entrar con mano firme en el palenque de la lucha mundial. Esta noble iniciativa propia no obtuvo el mínimo apoyo oficial, como se observa en todos los países, sino que tuvo que desarrollarse por sí misma; al contrario, derechos más crecidos se sucedieron para la importación de los nuevos aparatos, más altas tarifas contributivas se aplicaron y ninguna providencia tomó el Estado para que aquí se dieran enseñanzas técnicas que pudiesen reportarnos nuevos adelantos, o cuando menos sacudir en parte el tributarismo extranjero.
Principiamos a adquirir de Suiza, como de Alemania y Bélgica, los modelos de maquinaria moderna y más adelantada, como son los telares rectilíneos sistema “P. Faget”, de varias clases, para la fabricación de medias, puños, camisetas, pantalones y calcetines; siguiendo luego los telares redondos sistema “Terrot”, para la fabricación de camisetas y pantalones, cuya producción casi en totalidad era absorbida por nuestras perdidas colonias; para seguir después con la adquisición de los telares sistema cotton y tricotosas, en varias clases, en diferentes números y fronturas, y al azar sin ningún apoyo moral ni material por nuestros Gobiernos, que tan frecuentemente van sucediéndose, nuestra industria se lanzó a los mercados de Ultramar, la primera, entre las de exportación en España, para su conquista a fuerza de inmensos sacrificios particulares. Conquista que tiene bastante semejanza por la forma como se desarrolló a la que antaño hicieron para la Corona de Castilla aquellos héroes casi legendarios, que asombraron al mundo, con el solo valor de su fe y su brazo.”
Colomer i Volart, Tomàs, La industria de géneros de punto en España. Protección que se le debe, El Mercurio. Revista comercial iberoamericana, 16 de març de 1916.