Resultats de la cerca
Es mostren 2181 resultats
gestor de residus
Agronomia
Persona o entitat, pública o privada, registrada mitjançant autorització o comunicació, que realitza una o vàries de les activitats següents: recollida, transport, classificació, emmagatzematge, valorització, comercialització o eliminació de residus.
Pel cas concret dels gestors d’aplicació agrària de residus orgànics, no és necessari disposar d’installacions específiques No es considera gestió de residus el reciclatge en origen de residus que es reincorporen en el procés productiu que els ha generat A la Unió Europea la gestió de residus ve regulada per l’anomenada Directiva marc de residus Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, que fou transposada a l’ordenament jurídic espanyol a través de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats L’esmentada llei preveu que l’elaboració dels programes…
sistema d’informació geogràfica
Geografia
Sistema informàtic que permet de captar, emmagatzemar, analitzar, modelitzar i manipular la informació geogràfica.
Els inicis dels sistemes d’informació geogràfica cal cercar-los durant els anys seixanta impulsats per entitats responsables de gestionar recursos amb implantació espacial Els avenços en sistemes gestors de bases de dades i les noves tecnologies han fet que els darrers anys tinguin una elevada capacitat per emmagatzemar i analitzar la informació Inclouen un maquinari i un programari, treballen amb dades georeferenciades i amb informació geogràfica, i permeten gestionar i analitzar tota la informació espacial i les dades geogràfiques Les capacitats d’anàlisi d’aquests sistemes també permeten…
enginyeria de sistemes per ordinador
Electrònica i informàtica
Programari que proporciona eines d’ajut al desenvolupament de nou programari.
Pot incorporar eines d’ajuda a la gestió de les diferents fases del desenvolupament del projecte, com la gestió dels requeriments inicials, les eines per a dibuixar diagrames, per a l’escriptura de codi, per a la compilació, per a la depuració, per a la documentació i per al control de versions
bones pràctiques
Sociologia
Conjunt d’actuacions exemplars impulsades per una entitat, associació o institució, que tenen per objecte millorar de forma significativa una situació insatisfactòria en el seu camp d’actuació.
Les bones pràctiques poden tenir lloc en qualsevol àmbit d’activitat del sector públic o del sector privat, tant de gestió interna com de servei extern Comprenen el disseny de polítiques, la gestió de serveis, l’optimització de recursos, la qualitat, la participació, etc Les bones pràctiques són les experiències més significatives i que han donat bons resultats en contextos diversos
patronat
Òrgan de gestió i de representació de les entitats de caràcter fundacional.
Institut Català del Sòl
Economia
Organisme adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques creat el 1980 amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i econòmica i plena capacitat d’obrar.
Constituït el 1980 en virtut del traspàs a la Generalitat del patrimoni i les actuacions urbanístiques del Instituto Nacional de Urbanismo, té com a objectius portar a terme les tasques tècniques i econòmiques requerides per al desenvolupament de la gestió urbanística i patrimonial i el foment de l’edificació A més, atén necessitats collectives i remodelatges urbans, gestió d’espais naturals i zones lliures i dotació d’equipaments
empresari | empresària
Economia
Persona que té part en una empresa.
Amb l’aparició de l’empresa capitalista, l’empresari ocupa el lloc d’agent visible de l’activitat econòmica i coincideix generalment amb el propietari dels béns de capital La tasca de gestió de l’empresa és la coordinació de fluxos de recursos per a produir i vendre, i és afectada per les decisions, estranyes a ella, de l’estalvi, de la política de preus, de les relacions laborals, de la situació del mercat, etc Schumpeter introduí la imatge de l' empresari innovador , com a factor impulsor del progrés, individu que, gràcies a la introducció d’innovacions, mantenia l’expansió del…
economia de l’esport
NET EC
Esport general
L’economia de l’esport s’entén com una part de la disciplina de les ciències econòmiques i socials que analitza l’activitat fisicoesportiva des d’una perspectiva econòmica.
Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el…
El Parlament de Catalunya aprova la nova llei de l’aigua
El Parlament de Catalunya aprova la Llei d’ordenació i gestió de l’aigua, que regularà la política hidràulica de Catalunya a partir del gener del 2000 La llei, que implica els ajuntaments en la gestió, unifica el pagament pel consum d’aigua en un nou cànon Queden exempts de la contribució els usos agrícoles i ramaders, a més de les indústries que, com les centrals nuclears i hidroelèctriques, utilitzen l’aigua per a refrigerar i no la consumeixen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina