Resultats de la cerca
Es mostren 990 resultats
semiconserva
Alimentació
Producte alimentari estabilitzat per un temps limitat, mitjançant un tractament adient i envasat en recipients impermeables a l’aigua a pressió normal.
La seva estabilitat pot ésser prolongada si hom el guarda refrigerat Les semiconserves solen ésser de peix sencer o en filets i ous de peixos caviars i similars El condicionament inadequat, a vegades en ésser confosos amb veritables conserves, pot ésser causa d’intoxicacions Són semiconserves la llet pasteuritzada i molts plats preparats
Sant Pesselaç

Petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç a Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), a l’E del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.
L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades
defens
Dret
A Andorra, acció de privar que el bestiar públic pugui pasturar en un predi o, en tot cas, que pugui pasturar sense pagar indemnització.
Des del 1893 el Consell de les Valls tendeix a posar les terres en defens o en guarda i sostreure-les, per tant, al dret de pastura per tal que llurs posseïdors ascendeixin a la plena propietat Una forma de defens és la declaració d’un bosc públic com a bosc de vedat
Bragança
Ciutat
Ciutat de la província de Tras-os-Montes, capital del districte de Bragança, Portugal, vora el riu Sabor.
Situada damunt un turó d’esquists i coronada per un castell gòtic, és un centre agrícola i ramader, amb activitat industrial molt escassa tèxtil És unida per un ramal ferroviari a la línia internacional Porto - Barca d’Alva, i per dues carreteres a la frontera espanyola del Douro i a la ciutat de Guarda
Saltor
Parròquia
Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor) del municipi d’Ogassa (Ripollès), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç.
El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll L’església, que guarda la nau del s XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll En depenia Vidabona Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc
Charles Camoin
Charles Camoin Le port de Marseille
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Format al taller de Gustave Moreau, fou posteriorment influït per Paul Cézanne Formà part del grup fauvista exposà al Salon d’Automne del 1905 a París La seva paleta cromàtica és de tonalitats essencialment suaus Voltà entorn d’una temàtica de nus, paisatges i escenes d’interior El Musée d’Art Moderne de París guarda diverses obres seves
Bartomeu Blanch i Castells
Música
Compositor.
Fou escolà de Montserrat 1824-32, deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell Organista a Cardona 1832, mestre de música a Berga, mestre de capella a Terrassa 1850 i, entre el 1857 i el 1865, a Montserrat, d’on passà a l’Amèrica del Sud L’arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell
la Malmaison
Història
Castell edificat el 1622 a Rueil-Malmaison.
Fou reformat en estil Imperi per PPercier i ChFontaine quan passà a ésser propietat de l’emperadriu Josefina Des del 1815 pertangué a diferents particulars, fins que l’any 1906 esdevingué propietat de l’estat, que el convertí en Musée National de Malmaison Guarda peces de l’època napoleònica, com ara pintures de JLDavid, FGérard i Girodet-Trioson, i mobles i porcellanes Imperi
Ramon de Montcada
Història
Senyor de Montcada (Ramon I de Montcada).
Fill de GuillemI de Montcada o de Muntanyola Prengué definitivament el cognom de Montcada, per heretar del seu pare la guarda d’aquest castell També heretà el castell de Vacarisses i el de Muntanyola, aquest en indivís amb els seus germans Bernat i Renard de Sarroca Des del 1046 fins a la seva mort estigué al servei del comte de Barcelona
segell
segell de cautxú per a imprimir una marca enregistrada en paper
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Matriu, tòrcul o altre estri, generalment de metall o de cautxú, que porta gravats en relleu dibuixos, lletres o altres signes característics i propis d’una persona o institució.
S'estampen a pressió en cera blana, lacre o altra matèria blana, o, prèviament tintats en un tampó, imprimir-los en un paper Serveix per a identificar la propietat d’una cosa, garantir l’autenticitat, la validesa, etc, d’un document, evitar que sigui desclòs un plec, etc A les antigues cancelleries reials hi havia un alt funcionari encarregat de guardar els segells del rei guarda-segells
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina