Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
pèptid
Bioquímica
Polímer format per poques unitats d’aminoàcids units mitjançant grups amida resultants de la condensació d’un grup carbonílic i un grup amina de dos aminoàcids (enllaç peptídic).
Els pèptids es formen per hidròlisi parcial de les proteïnes i poden ésser degradats a aminoàcids per exemple, amb tripsina Hi ha pèptids que no deriven de les proteïnes, com el glutatió, la carnosina, l’oxitocina, la vasopressina, la bradiquinina, etc Molts pèptids petits han estat obtinguts cristallins Donen la reacció del biuret Hi ha diferents mètodes de síntesi de pèptids, però hom empra actualment un mètode automatitzat tècnica de la fase sòlida o de Merrifield per a la síntesi de grans pèptids fins a uns quaranta aminoàcids, no exempt, però, d’inconvenients
ozonòlisi

Ozonòlisi
©
Química
Reacció consistent en la degradació oxidativa d’olefines per addició d’ozó al doble enllaç.
Es produeix en condicions suaus de temperatura i comporta diverses etapes successives Primerament, l’ozó s’addiciona al doble enllaç i dóna lloc a un 1,2,3,-trioxolan o molozònid, que es transposa a un 1,2,4-trioxolan o ozònid La hidròlisi dels ozònids en condicions oxidants o reductores condueix a àcids o aldehids i a cetones, respectivament La reacció d’ozonòlisi té utilitat per a la síntesi d’aldehids, cetones i àcids per a la localització de dobles enllaços en alquens d’estructura desconeguda mitjançant la identificació dels fragments així originats
àcid cianhídric
Fitopatologia
Líquid volàtil altament metzinós, d’olor d’ametlles amargues, obtingut industrialment per oxidació d’una mescla d’amoníac i metà (procés Andrussow):
Crema a l’aire amb flama blava i es polimeritza espontàniament amb explosió En solució aquosa es comporta com un hidràcid molt feble les seves sals, els cianurs, presenten una forta hidròlisi bàsica En forma de gas comprimit és emprat en l’eliminació de rosegadors i insectes i per a obtenir acrilats, adiponitril, cianurs, colorants, gomes, plàstics i gasos de guerra També és emprat com a fumigant en la desinsectació de llavors al graner i en els tractaments hivernals contra les cotxinilles dels tarongers i l’aranyó de l’olivera
triclorur d’antimoni
Química
Cristalls deliqüescents, corrosius, fumejants a l’aire, que es fonen a 73 °C i bullen a 223 °C.
Formen una massa pastosa anomenada mantega d’antimoni El triclorur d’antimoni es dissol en aigua en progressiva hidròlisi i és molt soluble en molts solvents orgànics És obtingut per l’acció del clor sec sobre excés d’antimoni o per dissolució de Sb 2 O 3 o Sb 2 S 3 en àcid clorhídric És emprat com a mordent, com a catalitzador, com a reactiu analític, per a bronzejar el ferro, per a ignifugar teixits, per a fabricar laques i per a obtenir d’altres composts d’antimoni
acilal
Química
Qualsevol dels dièsters dels gem-
diols (de fórmula RR’C(OCOR’’) 2
, on R i R’ poden ésser, eventualment, hidrògens).
Els èsters d’hemiacetals de fórmula són anomenats també, de vegades, acials parcials Els acilals poden ésser preparats per acilació dels aldehids i cetones i es descomponen per hidròlisi alcalina Cada un d’ells en particular és anomenat com els èsters Els més coneguts són el diacetat de metilè CH 3 COO 2 CH 2 , que bull a 170°C, i el diacetat d’etilidè CH 3 COO 2 CHCH 3 , que bull a 167-169°C, obtingut a partir de l’acetilè i de l’àcid acètic emprat en l’obtenció d’acetat de vinil
digestió
Alimentació
Biologia
Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament definits…
polisacarasa
Bioquímica
Carbohidrasa que catalitza la hidròlisi dels polisacàrids.
És anomenada també poliasa Les amilases o diastases són les que hom coneix des de més antic i són utilitzades en la indústria de la cervesa i d’altres begudes alcohòliques La β-amilasa o sacaroamilasa transforma el midó en β-maltosa La α-amilasa o dextrina-amilasa l’hidrolitza a dextrina, i el glicogen, a α-maltosa
àcid gàl·lic
Química
Àcid fenòlic obtingut per hidròlisi dels tanins.
Per escalfament a 220°C es transforma en pirogallol Amb l’ió fèrric forma una coloració blavosa, per la qual cosa és emprat en l’obtenció de tinta En terapèutica hom l’empra com a astringent d’ús intern
ecgonina
Química
Aminoalcohol obtingut per hidròlisi de la cocaïna.
En la indústria farmacèutica, els alcaloides de la coca coca 3 són transformats en ecgonina, la qual, per metilació o benzoïlació, és transformada en cocaïna pura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina