Resultats de la cerca
Es mostren 500 resultats
Maria Lluïsa Ponsa i Bassas
Música
Pianista i compositora.
Fou deixebla d’I Albèniz i d’A Martorell i, segons algunes fonts, sembla que es traslladà a París per estudiar al conservatori A Barcelona, exercí la docència i feu concerts, a més de collaborar en les revistes Feminal i Catalònia Fundà l’Institut Musical de Barcelona Compongué algunes obres de saló, les quals signà amb el pseudònim ML d’Orsay Entre les obres que obtingueren més ressò cal esmentar Suite espanyola , per a piano, i Himne a Catalunya
,
Johannes de Quadris
Música
Compositor actiu al Vèneto cap a mitjan segle XV.
Sovint s’havia parlat de dos compositors amb el mateix nom, però recentment s’ha demostrat que es tracta de la mateixa persona Escriví molta música religiosa, entre la qual destaca un cicle complet de lamentacions També se n’ha conservat un magníficat, un motet, un himne i algunes altres composicions litúrgiques El seu estil evolucionà des de la rigidesa de les formes gòtiques del nord fins a una música molt més simple i expressiva pròpia del Renaixement italià
Joan Cid i Mulet

Joan Cid i Mulet
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista polític.
A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S'exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Publicà en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935 i Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39 Collaborà a Mirador i a La Publicitat
Ferenc Erkel
Música
Compositor, director d’orquestra i pianista hongarès.
Des del 1837 dirigí la secció d’òpera del Teatre Nacional de Pest Fou director general de música del nou teatre d’òpera de Budapest Escriví òperes basades en episodis històrics, que exerciren una gran influència els decennis del desvetllament nacional hongarès Les més importants són Ladislau Hunyadi 1844 i El ban Bánk 1861 És autor igualment de l’himne nacional hongarès Les seves òperes combinen l’estil italianitzant amb elements locals del corrent nacional vuitcentista estil verbunkos
Josep Maria Brull i Pagès

Peces de pessebre creades per Josep Maria Brull
Fons Museu Etnològic de Barcelona
Escultura
Arts decoratives
Escultor, ceramista i mestre.
Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet Vallès Occidental com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i expulsat del…
Oriamendi
Turó
Turó (131 m) al S de la ciutat de Sant Sebastià, actualment englobat dins l’eixample de la ciutat.
És conegut per la batalla guanyada pels carlins, manats per l’infant Sebastià, sobre les forces liberals entre elles les de la legió britànica de Lacy Evans, el 16 de març de 1837 Les operacions, inicialment favorables als liberals, s’iniciaren el dia 10 i tenien per objecte rompre la línia carlina que blocava Sant Sebastià Bé que aquest objectiu no fou aconseguit, la victòria carlina no tingué repercussions ulteriors importants La batalla donà el nom a l’himne homònim dels carlins
Claudi Soler i Anglàs
Música
Compositor i pianista català.
Gran part de la seva trajectòria com a pianista es desenvolupà en el camp de l’acompanyament Impulsà l’activitat musical de la Societat Coral La Fraternitat de Gràcia Barcelona, tasca que reprengué després de la suspensió governativa de què fou objecte l’entitat, ara anomenada Societat Coral Euterpe Director de la Schola Orpheònica 1920, són de destacar la seva sarsuela La isla dorada 1920, l' Himne a Catalunya 1923, amb text d’Àngel Guimerà, i un nombre important de sardanes
Romà
Literatura
Poeta líric, anomenat, per això ‘ο Μελωδός (‘el Melode’, o ‘el Cantor’).
D’origen jueu, segons la tradició, fou diaca a Beirut i després a Constantinoble Les seves composicions poètiques, del gènere del kontàkion , constitueixen una peça cabdal de la literatura patrística i bizantina Basades, aquestes composicions, en temes bíblics i litúrgics per a principals festivitats de l’any, se n'ha fet famós el kontàkion de Nadal i algunes han passat a la litúrgia bizantina Potser és seu també el cèlebre himne anònim Acatist La seva festa se celebra l'1 d’octubre
Guido d’Arezzo
Música
Teòric musical italià.
Monjo del monestir de Pomposa, prop de Ferrara, introduí innovacions en el cant eclesiàstic que li valgueren el títol de mestre de la catedral d’Arezzo Hom li atribueix la invenció de la pauta musical de quatre línies Per tal de fixar i de fer retenir l’entonació dels graus de l’escala musical, emprà les primeres síllabes de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis És autor de diversos tractats teòrics
Hanns Eisler
Música
Compositor alemany.
Estudià a Viena amb Schönberg i Webern Residí als EUA 1932-48, on collaborà amb Charles Chaplin i Bertolt Brecht, per al qual féu música d’escena Escriví música simfònica, de cambra i de cinema, i l’himne de la República Democràtica Alemanya Deixà escrits sobre música de cinema Entre les seves composicions cal destacar la Deutsche Symphonie ‘Simfonia alemanya’, 1937 Junt amb B Brecht escriví, en anglès, el llibre Composing for the Films ‘La composició per al cinema’, 1947
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina