Resultats de la cerca

A Sofia fou alumne de P Vladigerov i de P Khadžiev, però després anà a perfeccionar-se a Praga amb A Hába, J Rídký i V Talich En tornar a Bulgària, treballà com a director d’orquestra a Ruse i Varna i, posteriorment, en orquestres més importants, com l’Orquestra Simfònica Estatal 1947-56 i l’Orquestra Filharmònica de l’Estat a Sofia 1956-72, amb la darrera de les quals efectuà gires per Europa i Rússia A partir dels anys setanta es dedicà a la docència La seva música, de primer lligada a la música popular búlgara, ha evolucionat cap al serialisme i les tècniques aleatòries Entre les seves…

Era cosí del compositor, pianista i director d’orquestra S Rakhmaninov Format al Conservatori de Moscou amb N Rubinstein, el 1883 es perfeccionà a Weimar amb F Liszt Entre el 1888 i el 1891 impartí classes de piano al Conservatori de Moscou, i posteriorment es traslladà a França, on es dedicà a fer gires de concerts En tornar a Rússia, l’any 1903 fundà a Sant Petersburg uns cicles de concerts que divulgaven les obres dels compositors russos del moment, com A Skr’abin, S Prokof’ev i I Stravinsky, en els quals participaren intèrprets tan importants com A Nikisch, A Cortot i W Landowska El 1919…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg i s’hi graduà el 1880, any en què feu el seu debut pianístic en un concert de la Societat Imperial Musical de Rússia A partir d’aquest moment emprengué una gira per l’Europa occidental amb el violoncellista KJ Davidov Després d’exercir la docència a Sant Petersburg, ho feu al Conservatori de Moscou, del qual fou nomenat director el 1889, succeint a S Tanejev Hi dugué a terme una brillant tasca docent i mostrà una gran voluntat d’elevar el nivell general d’aquesta institució A més de dedicar molts anys a la Societat Imperial Musical de Rússia 1889-…

Estudià a França i als EUA, on visqué del 1911 al 1932 Fou un dels fundadors de la Rabita al-Qalamiyya Contista, dramaturg Al-abā’ wa-l-banūna —'Pares i fills’—, 1917 i poeta també en anglès i rus, és autor d’assaigs de crítica literària Al-Girbal , 1923, de l’autobiografia Sab'un ‘Setanta’, 1959-60 i d’una biografia de Khalil Gibran Intentà conciliar el realisme i l’esperit analític europeus amb les tradicions místiques orientals

La poesia abstracta de les primeres obres — Okt'abr'skije zori ‘Les albors d’octubre’, 1920 i K Solncu ‘Cap al Sol’, 1921— evolucionà cap a la descripció de la vida revolucionària i cap a la crítica política Den'našejžizi ‘Un dia de la nostra vida’, 1928, Vystrel ‘El tret’, 1929, etc

Net de Mūsà ibn Fortun Banū Qasī , encapçalà una revolta 870 contra Còrdova, s’emparà de Saragossa 871 i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repellí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà 880 després d’ésser derrotat i empresonat De nou senyor de Lleida 882, hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà 884

Establí 892 la capital a Bukhara, que convertí en un important centre cultural, i expandí els seus dominis al Khorāsān i al Tabaristan

La seva família fugí a Gaza arran de la guerra araboisraeliana del 1948 En la seva joventut un accident el deixà cec i tetraplègic malgrat tot, cursà estudis islàmics a la Universitat Al-Azhar del Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans El 1987, durant la primera intifada  fundà, amb Abdel Aziz al-Rantissi, l’organització Hamàs El 1989 fou condemnat a cadena perpètua per instigació a cometre atemptats contra Israel, però el 1997 fou excarcerat en canvi de l’alliberament de dos agents del Mossad Amb la segona intifada féu noves crides a perpetrar atemptats suïcides i a la…