Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
Joan Benejam i Saura
Historiografia catalana
Historiador.
Fill del pedagog Joan Benejam i Vives , estudià filosofia i lletres La seva curta vida no li permeté produir una obra extensa Publicà una sintetitzada Historia de Menorca 1897, molt interessant i correcta, basada sobretot en les obres dels historiadors precedents Aquesta síntesi, escrita per a donar a conèixer la història local, fou la primera història de l’illa publicada amb una finalitat pedagògica i amb l’afany d’arribar al major nombre possible de lectors La mort li impedí de culminar l’obra, els últims capítols de la qual els referents al període 1868-95 foren redactats pel seu pare…
Ana María Molina de Haro

Ana María Molina de Haro
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
S’inicià al Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, en què desenvolupà tota la seva carrera, excepte un període que passà al club Vallehermoso de Madrid Acumulà vint-i-quatre títols de campiona de Catalunya, quinze a l’aire lliure i nou en pista coberta, i vint-i-cinc de campiona d’Espanya, disset a l’aire lliure i vuit en pista coberta, entre els anys 1967 i 1978 Fou campiona en curses de tanques, salt d’alçada, llançaments de pes i de disc i proves combinades Una lesió el 1971 li impedí participar en els Jocs Olímpics de Munic i limità la seva activitat als llançaments de pes i de disc…
Boris Leonidovic Pasternak
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i traductor rus.
Els seus primers poemes tenen un marcat caràcter simbolista Bliznec v tucakh ‘Bessó als núvols’, 1914, Poverkh bar'erov ‘Sobre les barreres’, 1917, Sestra moja zizn ‘Ma germana, la vida’, 1922 Les obres posteriors es caracteritzen per la visió individual de la realitat, la complexitat de les imatges i el refinament del llenguatge Lejtenant Schmidt ‘El tinent Schmidt’, 1926, Dev'at'sot p'atyj god ‘L’any 1905’, 1927, Vtoroje rozdenije ‘El segon naixement’, 1932 Pasternak conreà simultàniament la poesia i la prosa El 1956 publicà fora de l’URSS Doktor Zivago , retaule dels anys de la guerra i de…
Domingo García Sabell
Literatura
Política
Medicina
Metge, escriptor i polític gallec.
Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos volums 1963,…
James Cook

James Cook
Navegant anglès.
Incorporat a la marina reial 1755, comandà tres expedicions que el consagraren com el capdavanter de les modernes exploracions científiques Durant la primera 1768-71, efectuada amb la nau “Endeavour”, observà des de Tahití la conjunció de Venus i el Sol i reconegué una extensa àrea del Pacífic meridional, fet que li permeté de negar l’existència d’una Terra Australis El caràcter oceànic de l’hemisferi sud fou confirmat pel segon viatge 1772-75, en el curs dels quals, amb els vaixells “Resolution” i “Adventure”, solcà l’Antàrtic i arribà als 71° de latitud Sud En el darrer viatge, iniciat el…
Lleó d’Arroyal
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a Salamanca Es posà en contacte amb els illustrats es casà amb la filla d’Andreu Piquer Seguí una carrera administrativa en la qual solament aconseguí ser comptador de finances a Vara del Rey Conca, on intentà, inútilment, de crear una “societat econòmica” És autor d’ Odas i Epigramas 1784, obres on critica la noblesa hereditària i remarca el contrast entre riquesa i pobresa, però, sobretot, de Sátiras que la censura impedí de publicar, on al concepte optimista de “segle de les llums” oposa críticament el de “segle d’aparences” També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas…
,
Herculà
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al vessant del Vesuvi, entre Portici i Torre del Greco, al SE de Nàpols.
És un important nucli industrial vidre, pells i objectes de corall Fou dominada pels romans des de la fi del s IV aC fins al 79 dC, en què per una erupció del Vesuvi restà coberta de cendres, lapillis, lava i fang fins a una altura de 15 m, cosa que n'evità la deterioració però alhora impedí unes excavacions tan extenses com les de Pompeia Descobertes les ruïnes el 1738, durant el regnat a Nàpols de Carles III d’Espanya les excavacions foren dirigides, fins el 1745, per l’enginyer Roque Joaquín de Alcubierre Represes el 1750, hom descobrí la Villa dei Papiri, així anomenada per la seva…
Marc Colomer i Casamitjana
Motociclisme
Motociclista.
S’inicià en el bicitrial, i obtingué dos Campionats del Món 1986, 1987, un subcampionat del món 1988, un subcampionat d’Europa 1985 i sis Campionats d’Espanya L’any 1988 passà al motociclisme, en què obtingué tres Campionats d’Espanya consecutius en categoria júnior 1988, 1989, 1990 Debutà en competició sènior el 1991 i en setze anys de trajectòria guanyà divuit proves del Mundial de trial, trenta-una del Mundial en pista coberta i trenta-quatre del Campionat d’Espanya Fou campió del món a l’aire lliure 1996 Aconseguí tres Copes del Món en pista coberta 1994, 1995, 1996 i nou Campionats del…
,
Anne-Jules de Noailles
Història
Militar
Militar i polític.
Segon duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne de Noailles N'heretà el càrrec de governador del Rosselló 1678-82 Fou, més tard, governador del Llenguadoc 1682-89 El 1689 entrà a Catalunya amb un exèrcit, en iniciar-se la guerra de la Lliga d’Augsburg, i, bé que l’hostilitat de Louvois li impedí de rebre més efectius, pogué apoderar-se de Camprodon i aviat dominà la zona nord del Principat Bé que perdé Camprodon, avançà i posà setge a Girona i prengué la Seu d’Urgell 1691 Els seus èxits li valgueren el nomenament de mariscal de camp 1693 L’any següent fou fet cap de l’exèrcit del…
Federació de Cooperatives de Catalunya
Història
Entitat sorgida el 1920 com a transformació de la Cambra Regional de Cooperatives Catalanobalears constituïda el 1899.
El 1926 assolí la xifra de 4 800 famílies associades i un moviment anual de cinc milions de pessetes Algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable L’Equitativa, de Palamós, tenia 2 028 socis La Flor de Maig, de Barcelona, 1 560, i la Unió Cooperativa Barcelonesa, 779 Fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum Poc abans de la guerra civil de 1936-39, la Federació de Cooperatives de Catalunya aplegava ja 230 entitats, i representava un total de 28 000 famílies, amb un moviment anual de quaranta-quatre milions de pessetes, només al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina