Resultats de la cerca
Es mostren 830 resultats
Pere Miquel
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter-editor i impressor.
Establert a Barcelona des del 1488, tingué impremta pròpia des del 1491 utilitzà material de l’impressor Gherling, i els anys 1494 i 1495 treballà en competència amb Rosenbach Imprimí, entre altres obres, la Chirurgia de Guiu de Chaulhac en versió catalana 1492 i la versió també catalana de Francesc Alegre Les transformacions del poeta Ovidi 1496 Deixà inacabada la impressió del Tirant lo Blanc , que finalitzà Diego de Gumiel
Isidre Òdena i Daura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Deixeble de Tomàs Viver Fou, a Terrassa, un dels fundadors de l’associació Amics de les Arts Pensionat per l’ajuntament 1930, anà a París —on exposà al Salon d’Automne—, a Bèlgica i a Holanda Els quadres que exposà en haver tornat, influïts per l’impressionisme i caracteritzats pel seu lirisme, produïren una forta impressió Exposà també a Barcelona, a Mataró i en altres localitats Conreà la xilografia, utilitzant el pseudònim de Sidru
Bac de Roda
Literatura catalana
Nom amb el qual és conegut tradicionalment Francesc Macià i Ambert, un dels dirigents militars i polítics més populars de la guerra contra Felip V de Castella, protagonista de diverses obres literàries.
La notícia de la seva execució a Vic el 1713 causà una forta impressió i tingué de seguida un gran ressò fou molt divulgada una balada, En Bac de Roda , recollida per Manuel Milà i Fontanals en el seu Romancerillo catalán 1882 el romanç narra amb punyent dramatisme la presa, el suplici i la mort del dirigent austriacista El tema fou reprès literàriament durant el romanticisme, com en el drama històric Bac de Roda de Francesc Pelai ↑ Briz 1868
Juan Cebrián
Cristianisme
Bisbe d’Albarrasí (1632-35), de Terol (1635-44) i arquebisbe de Saragossa (1644-62).
Mercedari, exercí diversos càrrecs importants de l’orde prior del convent de Santa Eulàlia de Barcelona, provincial d’Aragó 1625-29 i general de l’orde 1629, i també càrrecs polítics president de la generalitat de València 1628 i ambaixador del rei per a rebre Marianna d’Àustria Costejà la impressió de les butlles i els decrets referents a l’orde, el volum segon de la Crónica general de l’orde i Conquista de la Nueva España
Ottmar Mergenthaler
Inventor alemany, naturalitzat nord-americà.
Rellotger d’ofici, emigrà molt jove als EUA, on posà en pràctica, el 1884, una màquina que componia ratlles senceres per a la impressió En aquesta màquina, la pulsació d’un teclat provoca l’alineament de matrius, sobre el qual cau un aliatge metàllic fos, que se solidifica tot seguit A causa de la rapidesa i comoditat del maneig, la linotip de Mergenthaler , després de successius perfeccionaments, ha estat utilitzada en les impremtes de quasi tot el món
impacte
Impressió molt intensa causada per algú, per algun esdeveniment, alguna acció.
Nicolau Spindeler
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Associat amb el ginebrí Pere Brun, publicà a Tortosa, el 1477, la Gramàtica de Perotti, i l’any següent, a Barcelona, els comentaris de Tomàs d’Aquino a l' Ètica i a la Política d’Aristòtil Vers el 1483 degué començar a Barcelona la impressió del Consolat de mar , que acabà Pere Posa l’any següent S'establí a València, on el 1490 imprimí la primera edició del Tirant lo Blanc Tornà a Barcelona el 1500, on treballà fins a la seva mort
Instituto Geográfico Nacional
Organisme públic de l’Estat espanyol, amb seu a Madrid, que el 1978 substituí l’Instituto Geográfico y Catastral, que, al seu torn, havia substituït l’Instituto Geográfico y Estadístico (fundat el 1870).
Des del 1926 depenia de la presidència del govern, però a partir del 1984 ha estat integrat al ministeri d’obres públiques És l’únic organisme que pot realitzar per ell mateix el procés complet de formació d’un mapa, des de la base geodèsica fins a la impressió, i té cura de la conservació de les xarxes geodèsiques, de la formació i actualització dels mapes estatals a escala 150 000 i 125 000 i de la realització i conservació del cadastre topogràfic
Agustí Laborda i Campo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
El 1746 formà societat a València amb l’impressor Cosme Granja, però a partir del 1749 treballà sol Es dedicà especialment a la impressió de plecs solts, romanços, relacions i obres religioses de poca extensió, tradició que perdurà fins l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devis 1780-1819, de la seva filla Maria Teresa Laborda i Devis 1820-25 i del nebot d’aquesta, Agustí Laborda i Galve , a la mort del qual 1864 la impremta passà a Joan Martí
Peter Schöffer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor alemany.
Després de treballar amb Gutenberg i Johann Fust a Magúncia, s’associà amb el darrer, es casà amb la seva filla i, a la seva mort, es féu càrrec de la impremta Contribuí al perfeccionament de les tècniques d’impressió inventà la interlínia i les notes marginals i fou el primer a imprimir en color els títols i les majúscules inicials de cada capítol Imprimí el Saltiri de Magúncia 1457, primer llibre amb peu d’impremta complet, i la Bíblia llatina 1462 de 48 línies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina