Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
abat
Cristianisme
Superior, a la majoria d’ordes monàstics i canonicals, d’un monestir o d’una col·legiata, que ha rebut una benedicció solemne especial, a la qual va annexa la facultat de conferir ordes menors als seus subordinats i de consagrar altars.
El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat era elegit…
palmatinervi | palmatinèrvia
Botànica
Dit de la fulla els nervis principals de la qual arrenquen radialment del punt d’inserció del limbe amb el pecíol.
periosti
Anatomia animal
Membrana fibrosa, de teixit connectiu, que recobreix els ossos llevat dels punts d’incrustació dels cartílags i d’inserció dels tendons.
ròtula
Anatomia animal
Os parió, triangular, d’uns 5 cm de diàmetre, comprès en el tendó d’inserció del quàdriceps femoral, davant el genoll.
Presenta dues cares anterior i posterior o articular, tres cantells superior o base, intern i extern i un vèrtex a la part inferior
tuberositat ilíaca
Anatomia animal
Eminència a la superfície externa de la porció superior de l’os ilíac per a la inserció del lligament sacroilíac posterior.
incrustació i muntatge d’objectes
Electrònica i informàtica
Estàndard per a inserir, dins dels documents propis d’una aplicació, objectes creats per altres aplicacions.
Aquest estàndard fou creat per Microsoft com a mecanisme d’intercanvi simple d’informació entre els diversos programaris d’aquesta companyia, basat en la idea dels documents composts Sota aquest prisma, els programaris o aplicacions es consideren no com a generadors de fitxers o documents sinó com a constructors d’objectes a partir de l’acoblament d’altres objectes, els quals poden ésser propis de l’aplicació, o poden ésser oferts per altres aplicacions Així, per exemple, un processador de text construeix un objecte document de text a partir dels objectes paràgraf, els quals s’han compost a…
renda bàsica
Economia
Ingrés regular que tot ciutadà percep individualment de l’Estat independentment dels ingressos que obté d’altres fonts (laborals, herències, negocis de compravenda, etc.) i de l’edat, la situació laboral, etc.
Projecte sorgit sobretot en medis universitaris els anys cinquanta i encara no portat a la pràctica, alguns mecanismes comptables o fiscals s’hi apropen de manera parcial o condicionada, com ara l’impost negatiu sobre la renda i els complements salarials Els defensors de la renda bàsica justifiquen la mesura, en primer lloc, com una manera d’eliminar la pobresa i també els cercles viciosos que en molts casos impedeixen sortir-ne Igualment consideren que amb la seva aplicació molts dels serveis bàsics de l’ estat del benestar resultarien superflus, amb la consegüent simplificació…
Rat-penat de peus grans
Els trets característics del rat-penat de peus grans Myotis capaccinii són les dimensions dels peus i la inserció de la membrana alar a la tíbia, caràcters tots dos que s’observen bé en el dibuix Els estudis actuals sobre la distribució d’aquesta espècie posen de relleu, cada vegada més, el seu lligam amb el rat-penat de cova Miniopterus schreibersi , entre les poblacions del qual sol trobar-se durant l’hivern Jordi Corbera Aquesta espècie és una mica més gran que l’anterior Se la reconeix perquè té la cama recoberta de pèls i perquè la membrana alar s’insereix a la tíbia Del…
òrgans de Zuckerkandl
Anatomia animal
Grups de cèl·lules cromafíniques situades per damunt de la bifurcació de l’aorta, a cada costat de la inserció de l’artèria mesentèrica inferior.
mètopa
Detall de les mètopes, situades entre els tríglifs i sota del frontó, del fris dòric del Partenó, temple perípter de l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En el fris dòric, espai o porció de mur, al damunt de l’epistili, comprès entre dues obertures per a la inserció dels tríglifs.
Al principi la constituïa un bloc gros de marbre o de terra cuita pintat de color vermell o turquesa, però posteriorment el bloc fou esculpit amb relleus allusius a escenes mitològiques Entre les mètopes més antigues, cal esmentar les d’alguns temples de la Tròade i de Selinunt segles VII-V aC, les dels tresors dels sicionis i dels atenesos a Delfos principi del segle V aC, les del temple de Zeus, a Olímpia decorades amb els dotze treballs d’Hèracles, i, sobretot, les que ornaven el Partenó En aquest temple i d’una manera excepcional, les mètopes no sols eren frontals o posteriors, sinó també…