Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
Santa Magdalena de Morellàs (Morellàs i les Illes)
Aquesta capella es troba dins del nucli urbà de la vila de Morellàs, en el sector de migdia, al carrer de Santa Magdalena, al qual ha donat nom Segons A Cazes, aquesta església és documentada des de l’any 1235, que el clergue d’Elna Ramon de Llauro va fer diversos llegats a les esglésies de Santa Margarida, Sant Corneli, Sant Amanç, Santa Maria de Morellàs i Sant Ferriol Santa Maria de Morellàs correspondria a Santa Maria Magdalena de Morellàs L’any 1368 hi ha notícia del benefici instituït a la capella de Santa Magdalena per la universitat de Morellàs, del qual gaudia aleshores…
Premis de l’Institut d’Estudis Catalans
Conjunt de premis atorgats per l’IEC i per les seves filials a partir de l’any 1916 per tal d’estimular el treball científic en els seus diversos àmbits d’actuació.
Són convocats per mitjà d’un Cartell de premis , que apareix regularment la diada de Sant Jordi de cada any des del 1915, amb algunes justificades interrupcions Els premis són de dotació, de periodicitat i de temes diversos les obres que hi aspiren han d’ésser generalment inèdites i redactades en català, bé que per a alguns premis hom accepta també obres publicades Vives, Bonsoms, Duran i Bas, Larratea, etc o escrites en altres llengües Bonsoms, Larratea, Nicolau d’Olwer, Arnau de Vilanova, etc El nom que duen respon al desig d’homenatjar alguna personalitat del camp humanístic Milà i…
castell de Castellbell
Castell
Castell del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages).
El castell de Castellbell és un edifici gòtic, en part arruïnat i degradat pels usos de masoveria agrícola a què ha estat destinat És en un lloc espadat dins la península que el Llobregat envolta amb el seu primer meandre del congost de Castellbell El seu valor estratègic i militar augmenta en apreciar que els murs de la fortalesa s’adapten al contorn del banc de roca que li fa de suport En els seus bons temps era més gran tot el que en resta és només la construcció situada a ponent del pati central Documentat des del 979, hom l’anomenava castell Belit…
Kulturkampf
Història
Terme que signfica ‘lluita per la cultura’, emprat per a designar el conflicte entre l’Església catòlica i l’imperi alemany (1871-87) originat en la decisió del govern de Bismarck de sotmetre les activitats de l’Església a la raó d’estat.
Aquesta decisió, principalment implantada a Prússia i acceptada també en altres estats alemanys, cal que sigui emmarcada a partir de la constitució de l’imperi després de la victòria sobre França, la definició de la infallibilitat papal i la consegüent constitució dels vells catòlics i la formació del Zentrum, partit catòlic La primera mesura fou la supressió de la secció catòlica del ministeri de cultes juliol del 1871, seguida per la llei contra la predicació novembre, el control sobre les escoles i la supressió tant dels jesuïtes com d’altres ordes similars març-juliol del 1872 el procés…
apartheid
Política
Sistema de segregació de les poblacions no blanques instituït oficialment a la República de Sud-àfrica.
L' apartheid es convertí en política oficial del govern sud-africà a partir del 1948, quan pujà al poder el National Party Destinat en un principi a permetre el “desenvolupament per separat” de les diverses comunitats racials, l' apartheid recolzava en un seguit de lleis que incloïen la Separate Amenities Act separació en els locals públics, parcs, platges, hospitalts, la Group Areas Act separació de races per barris residencials la Land Act que només permetia als negres la possessió del 13% de les terres del país i la Registration Act, una llei fonamental, puix que dividia la societat sud-…
Bureau des Longitudes
Astronomia
Organisme francès d’estudis astronòmics instituït per la Convenció Nacional el 25 de juny de 1795.
Aquell mateix any començà a encarregar-se de la publicació de l’almanac nàutic Connaissance des Temps , i posteriorment començà a publicar un anuari 1796, unes efemèrides nàutiques 1889, unes efemèrides aeronàutiques 1935 i, d’ençà del 1977, publica l' Encyclopédie Scientifique de l’Univers
premis Ciutat de Palma
Certamen anual instituït el 1955 per l’ajuntament de Palma per a obres de creació cultural.
Els principals premis són proclamats el dia de Sant Sebastià 20 de gener, patró de la ciutat Les modalitats més destacades són les de novella i poesia S'atorguen o s'han atorgat també premis en reconeixement d'altres gèneres, com ara teatre, periodisme, història, ciències, pintura, fotografia, música, etc Les dues primeres modalitats reben, respectivament, el nom de Llorenç Villalonga de novella des del 1993 i Joan Alcover de poesia Des de l'inici fins el 1979 es convocaren indistintament en castellà i en català, però aquest any passaren a ser exclusivament en català fins el període de 2004-…
Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Comunicació
Organisme públic instituït per la Generalitat de Catalunya per al seguiment dels continguts dels mitjans audiovisuals.
El seu funcionament i els seus objectius són regulats per la llei 8/96 de 5 de juliol de 1996 del Parlament de Catalunya El consell de govern aprovà el seu funcionament al gener del 1997 Té funcions consultives i d’assessorament del poder executiu i del legislatiu i funciona de manera collegiada Du a terme estudis d’anàlisi i seguiment del compliment de la normativa sobre televisió i ràdio en diferents àmbits sobre la violència, interrupcions publicitàries, continguts sexistes, impacte sobre la infància, imatge de collectius i minories i és l’organisme encarregat d’adjudicar les freqüències…
Orquestra del Concertgebouw
Música
Orquestra fundada a Amsterdam el 1888 com a pròpia del Concertgebouw, magnífica sala de concerts inaugurada a la ciutat alguns mesos abans.
El 1988, coincidint amb el seu primer centenari, afegí el qualificatiu de Reial al seu nom El seu primer director fou Willem Kes 1888-95, a qui seguiren Willem Mengelberg 1895-1945, Eduard van Beinum 1945-59 i Bernard Haitink 1963-88 Des del 1988 l’orquestra és sota les ordres de Riccardo Chailly, el primer director de la formació que no és holandès B Haitink n’és director honorífic des del 1999, i N Harnoncourt, director convidat honorífic des del 2000 En el variat repertori de la Reial Orquestra del Concertgebouw RCO destaca particularment la interpretació d’obres del darrer Romanticisme,…
Institut per a les Obres de Religió
Institució financera creada per l’Església catòlica.
Conegut popularment com Banc Vaticà, és una institució financera els clients de la qual són diòcesis, ordes religiosos, i departaments i empleats de la Santa Seu Fou instituït el 1942 pel papa Pius XII per evitar l’especulació amb els diners de les institucions religioses i per estalviar els costos de les operacions Té com a precedent un sistema informal conegut com l’Església Financera Òbol de Sant Pere que es formalitzà al segle XIX Els tres períodes rellevants que defineixen la institució fins a l’actualitat són el 1870 amb la dissolució dels Estats Pontificis, el 1929 amb la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina