Resultats de la cerca

Onzena filla del rei Carles IV d’Espanya Fou casada, per procuració a Barcelona i en persona a Nàpols 1802, amb el seu cosí germà el rei Francesc I de les Dues Sicílies, de qui fou segona muller Fou mare de Maria Cristina de les Dues Sicílies Vídua, es tornà a casar 1839, amb el comte Francesco del Balzo

Doctora per la Universitat de Barcelona 1974, fou tècnica del Museu d’Història de la Ciutat fins el 1980, la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, és professora titular i catedràtica d’arqueologia 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha codirigit les excavacions del jaciment romanomedieval de Santa Maria de Panissars el Pertús-la Jonquera Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne 1984-87, quatre volums publicats i l’edició de…

Passà als Ricart

Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona i professora de l’Escola Massana El seu treball es connecta al conceptualisme i es manifesta en diversitat de suports, com ara la installació, la pintura, la fotografia i l’escultura El tema de la memòria és present en gran part de les seves obres Entre els seus projectes artístics destaquen Llapis 2000, Sense revelar 2002, La maleta blava de WB 2008 i, en collaboració amb Jordi Canudas, Hospital 106, 4t, 1a 1995-2005 i Des de Gran Via 613 2010

El 1972 es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona El 1982 es doctorà en aquesta mateixa universitat amb una tesi que tractava de la diversificació de les estructures de la població catalana segons les diferències territorials Professora del departament de geografia humana de la Universitat de Barcelona des del 1973, i cap d’aquest departament des del 1990, investiga sobre temes relacionats amb la geografia de la població i en qüestions d’ordenació del territori Ha participat en diversos projectes i estudis de caràcter aplicat com ara plans de muntanya, plans d’ordenació urbana,…

Membre del Club Billar Serós, ha estat campiona d’Espanya 2004, 2006, 2007, 2009, 2011 i de Catalunya 2006, 2007, 2009, 2010 de tres bandes També fou medalla de bronze en el Campionat d’Europa de l’especialitat

Nascuda en una família catalanista, estudià a l’Escola Blanquerna fundada pel seu mestre Alexandre Galí , que la influí decisivament, i, més tard, a l' Institut-Escola Posteriorment estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia clàssica i conegué el seu condeixeble  Josep Vallverdú , amb el qual es casà Posteriorment el matrimoni exercí la docència de llengua i literatura en centres d’educació secundària a Sant Feliu de Guíxols, on fundà el Liceu Abat Sunyer, a Balaguer, i, finalment, a Lleida, des dels anys seixanta En aquesta ciutat, el 1969 fundà, juntament amb el…

Ha dirigit les colleccions literàries “Clàssiques Catalanes” i “Clàssiques i Contemporànies” La Sal, Edicions de les Dones Ha publicat els assaigs Revistes de dones 1846-1935 amb M Selva, 1984 i Un dia qualsevol història de la vida quotidiana de les dones 1989, l’obra de biografies Guia de dones de Barcelona premi 8 de març-MA Capmany 1993, els llibres de viatges Viatgers catalans al Carib Cuba 1997 i 7 passejades per l’Havana 1999, i l’assaig-antologia Cuba en la literatura catalana amb À Broch, 2002

S’inicià com a illustradora d’historietes per al públic femení a les editorials Favencia —contes de fades Margarita —, Hispano Americana de Ediciones — Mercedes — i Toray — Cuentos de la abuelita  1956 la sèrie d’aventures  Matildita, el terror del barrio  des del 1957, dins de la collecció Alicia , considerada una de les primeres nenes “terribles” de les historietes illustrades de l’Estat espanyol— Entre el 1965 i el 1967, collaborà amb diverses revistes de l’Editorial Bruguera  Tiovivo, Din Dan  i  El Capitán Trueno  En el període 1966-67 també publicà les sèries  Els Yeyés , a…

Filla del metge Pau Llorach i Malet —creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts Barcelona—, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat Segarra Presidí el Conferentia Club 1929, el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte 1918-21, i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus Fou membre de l’Associació Wagneriana, entre d’altres institucions Collaborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 1946, dirigit per…