Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
Martha Nussbaum

Martha Nussbaum
© The University of Utah
Filosofia
Filòsofa nord-americana, de nom de soltera Martha Craven.
El 1967 es graduà a la Universitat de Harvard, i el 1972 hi obtingué el doctorat en fiolosofia, que també obtingué a la Universitat d’Oxford el 1975 Convertida del protestantisme al judaisme, exercí la docència a Harvard fins el 1984, i posteriorment a la Brown University, on ha estat professora de filosofia, filologia clàssica i literatura comparada Des del 1995 és professora d’ètica i filosofia del dret a la Universitat de Chicago Collaboradora de l’economista Amartya Sen als anys vuitanta, els seus interessos se centren en l’ètica, la teoria de la justícia, la…
Nicolau d’Oliver i Fullana
Geografia
Història
Militar
Militar i geògraf.
Fill de Nicolau Fullana i Oliver, canvià els seus cognoms per qüestió d’herència Sergent major a Catalunya durant la guerra dels Segadors, vivia a Mallorca el 1650, any en què escriví un epigrama llatí dedicat a la Historia del Reyno de Mallorca de Vicenç Mut Més tard anà a Amsterdam, on es manifestà adepte del judaisme i adoptà el nom de Daniel Judà Coronel d’infanteria al servei d’Holanda contra França, posà de relleu les seves coneixences d’astronomia i de cosmografia en diverses obres, sobretot l' Atlas mayor o Cosmographia blaviana 1659-72, obra en deu volums que redactà en…
Filó
Literatura
Escriptor hel·lenicojueu.
Els seus escrits són una conciliació de la religió jueva amb la cultura hellènica, harmonitzades per mitjà de l’art de l’allegoria Rebé influències de l’estoïcisme, del platonisme, de l’aristotelisme i del neopitagorisme, però el seu eclecticisme no pot ésser considerat com a mera compilació Hom en classifica les obres en exposicions catequètiques Quaestiones et Solutiones , comentaris allegòrics al Gènesi Legum allegoriarum, De Cherubim et flammeo gladio De sacrificiis Abelis et Caini, De migratione Abrahami i De somniis , exposicions sobre la legislació mosaica De mundi opificio, De…
sefardita
Fragment d’un tractat de filosofia, en català, escrit en alfabet hebreu, dels segles XV-XVI
© (Biblioteca vaticana, ms. hebr. 375) Arx
Història
Individu de la comunitat jueva establerta a la península Ibèrica (Sefarad) i cadascun dels seus descendents d’ençà de llur expulsió el 1492.
L’edicte d’expulsió, promulgat pels Reis Catòlics, marcà la gran diàspora dels jueus hispànics que no acceptaren el baptisme convers Establerts primer a Portugal, s’establiren als Països Baixos i a la resta de la costa mediterrània després de l’edicte de Don Manuel en 1496-97 jueu A la fi del segle XIX alguns es dirigiren cap a Amèrica i, a partir del 1948, al nou estat d’Israel, on són uns 200000 Les comunitats sefardites han conservat, amb més o menys força, llurs costums i llur llengua, anomenada també sefardita i reduïda actualment al judeocastellà la no pervivència del judeocatalà o d’…
gnosticisme
Cristianisme
Conjunt de comunitats cristianes dels primers segles que professaven la salvació per la gnosi
.
Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal centre del…
caixer
Judaisme
Ritualment pur, net, preparat d’acord amb la llei judaica; és aplicat especialment als aliments.
Segons les normes del judaisme , les prescripcions més estrictes es donen en la carn Aquesta ha d’ésser d’animals remugants i tenir la peülla forcada, la qual cosa inclou el bou, la vaca, l’ovella, el marrà, la cabra, el boc i els cabrits L’aviram serà considerat caixer si s’ha sacrificat d’acord amb el ritual prescrit per un carnisser religiós, mentre que el consum d’ocells de presa i no domèstics i els insectes no està permès Només els peixos amb aletes i escates són considerats aptes per al consum, i pel que fa als ous i lactis, només estan permesos si provenen d’animals…
Mont del Temple
Indret de la ciutat vella de Jerusalem.
Anomenat pels hebreus Har haBayit i pels musulmans Ḥaram al-Šarīf, és flanquejat per les mesquites d’‘Umar, o Cúpula de la Roca, i d’Al-Aqsà, i pel Mur Occidental Segons la tradició islàmica, hi tingué lloc l’ascensió al cel del profeta Mahoma Per la seva banda, el judaisme afirma que l’indret coincideix amb el mont Morià esmentat a la Bíblia, on foren erigits el temple de Salomó destruït el 586 aC i el Segon Temple, del qual en resta únicament la part occidental de la muralla que l’encerclava després de la destrucció el 70 dC A causa del gran simbolisme sagrat del lloc, i…
fat
Religió
Força impersonal, sovint divinitzada, que, a l’antiguitat, expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal.
En el món grec es destacaren ja des del començament les dues concepcions que aparegueren més tard a Roma d’una banda, el fat com a destí, consistent en una força suprema irracional i, per tant, imprevisible i canviant, i de l’altra, com a llei impersonal superior als déus i als homes εἱμαρμένη, μοῖρα, que és la darrera garantia de racionalitat del cosmos En l’estoïcisme esdevingué el primer principi de generació de tot i rebé atributs religiosos explícits i fins i tot unes personificacions divines τύχη a Grècia, fortuna a Roma En moltes altres religions i concepcions de la vida el tema del…
Šělomó ben Abraham ibn Adreṭ
Judaisme
Rabí i talmudista, deixeble de Mošé ben Naḥman i Jonà ben Abraham.
Des del 1278 els reis li encomanaren, pel seu prestigi i saber, de resoldre qüestions entre jueus i fins aplicacions de pena de mort Fou consultat d’arreu del món conegut i les seves respostes a qüestions de dret hebreu — es calcula que n'escriví unes 11 000, 3 000 de les quals es conserven aplegades en reculls ja en vida del seu autor — són modèliques per la claredat, la humanitat i la justesa d’exposició, i són, alhora, una font històrica del judaisme del seu temps Escriví també una rèplica al Pugio fidei , de Ramon Martí, una poesia religiosa, comentaris a dinou tractats del…
concubinat
Dret
Cohabitació d’home i dona no legalment units en matrimoni.
És molt estesa l’existència legal d’esposes de segon ordre en tribus d’Amèrica, d’Àsia i d’Oceania L’islamisme accepta un nombre indeterminat de concubines, ultra les quatre esposes, i el confucianisme permet el concubinat en casos d’infecunditat de l’esposa, costum que fou també usual en el judaisme fins al temps de l’exili En el món grecoromà, el concubinat ja fos amb una estrangera o una esclava, que el ciutadà no podia esposar, ja fos com a unió extramatrimonial era tolerat Mai, però, la concubina no podia tenir els drets d’una veritable muller Aquesta tolerància envers el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina