Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
ala
Ala d’ocell (gavina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan d’alguns animals (ocells, quiròpters, insectes adults) que els permet de volar.
En els ocells, l’ala és l’extremitat anterior adaptada al vol És constituïda per dues parts essencials l' armadura o esquelet , que li dona consistència i li transmet l’energia necessària per a efectuar el vol, i el revestiment o plomatge , que li confereix l’adequada superfície i resistència a l’aire La part esquelètica de les ales és constituïda per la cintura escapular, l’húmer, el cúbit i el radi, el carp, el metacarp —força allargat— i els dits —en nombre de tres i molt atrofiats— La cintura escapular és potent i és sòlidament implantada per tal de poder coadjuvar amb els poderosos…
Gamarús
El gamarus Strix aluco és un ocell rapinyaire sedentari i nocturn, de mida mitjana 36-38 cm, que viu a tota mena de boscos on, a la nit, pot sentirse’n el crit esglaidor que li ha valgut els sobrenoms de cabra fera i cabrota Noteu la forma arrodonida del cap, semblant al de l’òliba i el color negre dels ulls De costums solitaris, nia sobretot als forats dels arbres vells i als nius abandonats d’altres ocells Marisa Bendala Aquest rapinyaire nocturn és un dels més comuns dels Països Catalans, després del mussol Ocell clarament sedentari, ocupa tot l’any l’ambient forestal, des…
Les muntanyes del Moianès i els cingles del Bertí
Panoràmica de la vall del Congost i dels cingles de Bertí des del vessant d’enfront del Montseny, després d’una nevada hivernal Ernest Costa Les muntanyes del Moianès i els cingles del Bertí 22, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les serres del Moianès i els cingles del Bertí formen part de la zona de contacte entre els paisatges submediterranis de la Catalunya humida amb els ambients mediterranis del Vallès El Moianès és un altiplà format per un conjunt de petites serres de forma ondulada i sense grans desnivells, amb cims situats entre els 700 i els 1000 m d’…
microlepidòpters
Entomologia
Grup no taxonòmic que comprèn els lepidòpters de mida petita, habitualment els que fan menys de 2 cm d’envergadura alar.
rosegador de la pell
Eruga de Pandemis heparana
Michael Kurz (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga dels lepidòpters de la família dels tortrícids, Capua reticulana i Pandemis heparana, que s’alimenten de pell i de derivats.
tirídids
Entomologia
Família d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters, que comprèn un miler d’espècies, de dimensions mitjanes o petites, habitualment nocturnes.
No obstant això, les dues úniques espècies europees volen de dia i són diminutes Als Països Catalans i a la resta de la península Ibèrica, només hi habita l’espècie Thyris fenestrella
macrolepidòpters
Entomologia
Grup no taxonòmic que comprèn els lepidòpters de mida mitjana i gran, habitualment de més de dos centímetres d’envergadura alar.
osmeteri
Entomologia
Glàndula exserta i bífida d’algunes erugues de lepidòpters papiliònids, situada en el replegament membranós entre el cap i el protòrax.
Evaginable i impregnada de substàncies repugnants àcid butíric, principalment, és un important òrgan de defensa
maça
Entomologia
Bony format pels últims artells de les antenes (o d’altres parts del cos) que presenten alguns insectes, com els lepidòpters ropalòcers.
lasiocàmpids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters caracteritzats pel cos gruixut i pelut i per l’espiritrompa més o menys atrofiada.
Són macrolepidòpters nocturns, amb les ales de colors apagats, encara que amb dimorfisme sexual Les erugues són peludes algunes, urticants com l' anell del diable , eventualment gregàries i sovint provocadores de plagues forestals Comprèn més de dos milers d’espècies, de les quals mig centenar són europees i unes vint-i-cinc habiten als Països Catalans