Resultats de la cerca

A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació 7 de maig de 1931 era format pels òrgans de cultura de l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat Joaquim Xirau fou president d’aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l’ensenyament en català La utilització de la llengua materna a l’escola fou també tractada en el decret de la Generalitat de 12 de setembre de 1936, que hi donà un sentit pedagògic i d’afirmació nacional

És anomenada càncer o tumor maligne de llengua la proliferació d’un grup de cèllules anormals pertanyents a aquest òrgan, que tendeixen a desenvolupar-se de manera accelerada i formen una massa o tumor, que de manera progressiva envaeix els teixits sans veïns i, fins i tot, es propaga per la circulació limfàtica i sanguínia fins a d’altres òrgans El càncer de llengua és nou vegades més freqüent en els homes que en les dones i incideix especialment en persones que consumeixen tabac, ja sigui en forma de cigarrets o en pipa, i en les persones alcohòliques Quan es…

A les Illes es comença a parlar d’una llengua balear

Fou constituïda legalment l’any 1990, si bé les associacions membres ja treballaven de manera coordinada d’ençà del 1984, fent seves les aspiracions de grups d’ensenyants i de pares i mares d’alumnes que reivindicaven una escola arrelada al país, escola integradora i solidària que considerés la llengua dels valencians l’element normal de comunicació i la llengua vehicular de l’ensenyament  Amb aquest objectiu, i davant de les difícils condicions i reticències que l’us del valencià ha d’afrontar des de nombrosos sectors de la societat valenciana, i àdhuc des de l’administració autonòmica, ha…

L’objectiu no era altre que el de donar a conèixer el treball dels seus membres i aconseguir el reconeixement de les administracions públiques i els mitjans de comunicació El seu primer president fou Joan Soler Boronat Bibliografia Complement bibliogràfic Catàleg 1994 , ACIC, Associació de cantants i intèrprets professionals de llengua catalana, Barcelona 1994

Les Corts Valencianes aproven la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’organisme que ha de tenir capacitat normativa sobre l’idioma Després d’intenses negociacions a darrera hora per tal de garantir que la composició de l’Acadèmia tingui una majoria de membres provinents de la Universitat, i per tant partidaris de la unitat lingüística del català i el valencià, la llei és aprovada amb 73 vots a favor, del PP, el PSPV-PSOE i Nova Esquerra, i 12 en contra, per raons divergents, d’Unió Valenciana, Esquerra Unida-Els Verds i Iniciativa de Progrés

El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i…

Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…

El ""Butlletí Oficial de les Balears’’ publica el decret del conseller d’Educació i Cultura del Govern balear, Manuel Ferrer, en virtut del qual es constitueix el Consell de la Llengua de les Balears Aquest organisme serà l’òrgan d’assessorament, consulta i coordinació en matèria de llengua i l’encarregat de canalitzar el procés de normalització lingüística a les Illes Balears El Consell està format pel president de la comunitat, Jaume Matas, el conseller d’Educació i Cultura, Manuel Ferrer, i 16 vocals

El context Des de fa una cinquantena llarga d’anys, es disposa d’una abundant acumulació de dades referents a la llengua catalana durant el segle XVIII Fins ara han funcionat dos intents d’interpretació global d’aquest ric conjunt de testimonis El primer és aquell que, calcant la història de la llengua sobre la història de la literatura, cobreix tot el període que va del segle XVI al XIX amb l’etiqueta de la “decadència” El segon redueix fonamentalment la història de la llengua catalana al llarg del set-cents al joc oposat de dues forces la persecució política i la resistència defensiva La…