Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
harmònica

Harmònica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent que consisteix en una caixa de forma rectangular i dimensions reduïdes, dividida en canals arrenglerats cadascun dels quals conté dues llengüetes metàl·liques.
L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant en una cambra sonora o altra, tot desplaçant lateralment l’instrument En la classificació Horbonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta El nom d’harmònica deriva de la facilitat que posseeix l’instrument per a tocar acords, en bufar o xuclar en diversos canals alhora Per a obtenir sons aïllats, la tècnica consisteix a tapar els canals no desitjats amb la llengua L’instrument data del segle XIX i la seva invenció és atribuïda a Christian Friedrich Luwdig Buschmann 1805-1864, que construí un primer model anomenat Aura…
fagot oboè de l’orgue
Música
Joc de llengüeteria de l’orgue, de vuit peus i de llengüeta batent.
dolçaina
Música
En l’orgue, joc de llengüeta batent amb ressonador cilíndric, estret i curt.
En la tessitura de 16’ en el pedal o en el manual, i de 8’ només en el manual, aparegué als Països Baixos i al nord d’Alemanya pels volts del 1510 És la forma precedent del cromorn Amb ressonador cònic parcialment clos, és a la façana d’alguns orgues castellans ~1740, dins el conjunt de la llengüeteria de batalla Cal no confondre’l amb el joc labial de la dulciana anglès o dulcian alemany
oboè
Oboè
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon del grup dels de llengüeta consistent en un tub estret d’uns 60 cm, proveït de forats i claus, de forma lleugerament cònica, amb llengüeta doble en l’embocadura.
Hom n'obté el so, penetrant i de registre mitjanament agut, obturant i obrint els diferents forats mitjançant els registres corresponents Abasta tres octaves de l’escala cromàtica Té un origen molt remot i són nombrosos els instruments antics que poden considerar-se'n un precedent L’instrument actual s’originà vers el segle XVII, i n'han derivat també un gran nombre d’instruments, el més destacat dels quals és l’anomenat corn anglès Des del segle XVII figura en l’orquestra, i hom li confia un paper rellevant en la música simfònica i en l’òpera Vivaldi, CPhE Bach i Händel, entre altres,…
bruma
Música
Nom que rep, a Mallorca, la llengüeta senzilla de la trompa de la cornamusa.
A les Balears també han estat utilitzats els noms de buma i bruna
putxinel·li

Representació dels putxinel·lis anglesos Punch i Judy
ALoan (CC0)
Arts de l'espectacle (altres)
Titella de guant.
Es tracta, generalment, d’un ninot compost d’un cap i uns braços enganxats al vestit sovint sense un cos sòlid a sota dins el qual el titellaire fica la mà per tal de fer-lo bellugar Segons que ho demani l’acció, les mans poden ésser canviades per altres mans amb garrot, espasa, etc Per a la representació dels putxinellis, el titellaire s’amaga darrere una cortina o una espècie d’ampit de fusta, o boca d’escenari alçat, per damunt dels quals fa sortir les figures En el parlar, generalment hom estrafà la veu, de vegades amb l’ajut d’una llengüeta Les representacions són fetes, al més sovint, a…
corno di bassetto

Corno di bassetto construït a Viena el 1800
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub, corbat al principi i a la campana, d’uns 110 cm, de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El corno di bassetto fou inventat cap a l’any 1760, possiblement pels Mayrhofer de Passau Baviera És un tipus de clarinet , habitualment en fa, que té una característica especial si la nota més greu d’un clarinet és la sexta inferior a la nota del seu to, en el cas del corno di bassetto la nota més greu és la mateixa que la del to de l’instrument Per tant, un clarinet en fa té com a nota…
canya

Canya senzilla d’un clarinet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom que, sovint, es dona a la llengüeta, senzilla o doble, d’alguns instruments aeròfons.
Fa referència al material de què estan fetes les llengüetes canya comuna Arundo donnax Són de canya les llengüetes senzilles per a clarinets i saxòfons i les llengüetes dobles, o inxes, com les dels oboès, fagots o gralles La canya té molta influència en les característiques sonores de l’instrument, ja que en pot dependre el timbre, l’atac, l’afinació o la dinàmica
afinació
Música
Acció de modificar les freqüències associades a les notes que emet un instrument per tal d’ajustar-les a un sistema d’afinació predeterminat.
L’afinació pot dur-se a terme prèviament a la interpretació musical o durant la interpretació En el primer cas, es parla d’afinar l’instrument En la majoria dels instruments de vent, la llargària de la columna d’aire continguda dins del tub és el paràmetre fonamental d’afinació En els instruments de llengüetes de canya, la seva variació s’aconsegueix enfonsant més o menys el barrilet o el tudell dins del tub principal En els de metall, hi ha un tros de tub previst per a tal fi que es pot incorporar a la llargària total mitjançant un petit mecanisme En les flautes, la posició de l’embocadura…
bombarda
Música
En l’orgue, joc de llengüeta amb tubs de perforació cònica de 16’ de llargària real.
Sorgida al final del segle XVI als Països Baixos, constitueix la base dels jocs de trompeteria del pedal En els grans instruments, apareix també en l’orgue major i dona el seu nom a un cos d’orgue el teclat de bombarda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina