Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
estats generals
Història
Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.
Els electors formulaven prèviament unes peticions cahiers de doléances que lliuraven a llurs representants, però l’assemblea no prenia decisions El 1302 Felip el Bell reuní els primers estats generals i de nou foren reunits algunes vegades al llarg dels s XIV-XVI El 1614 els reuní la regent Maria de Mèdici, i el 1789 Lluís XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts Reunits a Versalles maig del 1789, el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual La negativa reial motivà que el…
Felip Ferrer i Calbetó
Economia
Industrial i economista.
El 1929, juntament amb Josep Fors, collaborà en la creació de l’Escola de Teixits de Punt, establerta per la Diputació de Barcelona a Canet de Mar, com a secretari de la institució i, des del 1936, com a president del seu patronat, fins el 1956 Publicà nombroses obres sobre temes econòmics, com Tabla de precios de venta 1929, Los factores económicos y el momento político catalán 1933, Nacionalismo económico español 1934, Armas de los imperialismos plutocráticos 1938 i Política nacionalista 1939, i traduccions de les obres italianes de Mario Alberti, Pier L Bertani, B Biaggi i…
Agnolo Bronzino
Retrat d’home jove , del pintor italià Agnolo Bronzino
© Corel Professional Photos
Pintura
Pseudònim d’Agnolo Allori, pintor de la segona generació del manierisme.
Treballà amb Pontormo a la cartoixa de Val d’Ema 1522-25 Gràcies a la decoració de la capella d’Elionor de Toledo al Palazzo Vecchio de Florència ~1545 esdevingué retratista oficial dels Mèdici retrats de Cosme I, d’Elionor i el seu fill, i de Lucrècia Panciatichi, tots tres a la Galleria degli Uffizi, Florència A l’atreviment estilístic de la primera generació manierista, enfrontà un estil serè, aristocràtic, servit per una paleta freda, i l’imposà les seves obres exemplars són els retrats, en els quals accentua la importància de les joies, les sedes, l’actitud noble i una certa idealització…
Leonardo da Vinci
Música
Artista i científic italià.
El seu mestre, Andrea del Verrocchio, fou també músic Exercí com a professor de música, manifestà un interès especial pels temes relacionats amb l’acústica i inventà un nombre considerable d’instruments, a més de millorar-ne altres d’existents També manifestà idees pròpies pel que fa a la filosofia de la música, posant-la al capdamunt de les arts, per sota de la pintura Tocava la lira da braccio , i els biògrafs el citen com un gran improvisador que arribà a actuar davant Ludovico Sforza per ordre de Lorenzo de Mèdici Mantingué contacte estret amb Franchino Gaffurius El seu…
Cybo
Llinatge consular genovès el primer membre destacat del qual fou Arano Cybo (mort el 1457), senador de Roma, que intervingué en la lluita entre Renat d’Anjou i Alfons IV de Catalunya-Aragó.
El seu fill, Giambattista Cybo , esdevingué papa amb el nom d' Innocenci VIII El fill d’aquest, Franceschetto Cybo , comte d’Anguillara i governador de l’Església, es casà 1487 amb Maddalena de Mèdici, filla de Lorenzo el Magnífic Llur fill, Lorenzo Cybo mort el 1549, comte de Ferentillo, esdevingué marquès de Massa i senyor de Carrara 1520 pel seu enllaç amb Ricciarda Malaspina, i llurs descendents es cognomenaren Cybo-Malaspina El fill d’aquest matrimoni, Alberic I Cybo-Malaspina mort el 1623, fou creat príncep sobirà de Massa i de Carrara A la mort 1790 de la princesa Maria…
Johannes Reuchlin
Filosofia
Humanista alemany.
Estudià a Friburg de Brisgòvia, a París i a Basilea Anà a Itàlia i entrà en contacte amb Lorenzo de Mèdici, alhora que es perfeccionà en l’estudi del grec i de l’hebreu Tornat a Heidelberg 1496 fou preceptor dels fills de l’elector palatí Triumvir de la Lliga Sueca 1502, passà després a Ingolstadt i a Tübingen, on ensenyà fins a la mort Establí per al grec una pronunciació pròpia reuchlinià , diferent de l’erasmiana, i escriví Rudimenta linguae hebraicae 1518 i el tractat De accentibus et orthographia linguae hebraicae 1518 S'ocupà també de les doctrines místiques del judaisme…
Francesco Antonio Urio
Música
Compositor italià.
Frare franciscà, el 1682 fou nomenat mestre de capella a l’església de Santa Maria a Spello Més tard ocupà la mateixa plaça a la basílica de Santi Dodici Apostoli, a Roma 1690, i a I Frari de Venècia 1697 Exercí aquest càrrec per darrera vegada a San Francesco de Milà 1715-19 Compongué només música religiosa motets, salms, himnes i oratoris Dedicà els seus Motetti di concerto 1690 al cardenal Pietro Ottoboni, i escriví una cantata i dos oratoris per al príncep Ferran de Mèdici Urio és conegut principalment pel seu Te Deum , que GF Händel utilitzà per a quatre de les seves obres…
Giuliano da Sangallo
Arquitectura
Nom amb què és conegut Giuliano Giamberti, arquitecte italià, cap d’una important família d’arquitectes.
Fou un dels principals continuadors del llenguatge arquitectònic de Brunelleschi Entre les seves obres cal esmentar l’església de Prato Madonna delle Carceri, 1485-92, primer exemple renaixentista de planta central on també són paleses fórmules d’Alberti la Villa Mèdici de Poggio a Caiano 1480-85, on aixecà un pòrtic, preludi de Palladio la sagristia de l’església del Santo Spirito a Florència 1489-92 i el Palazzo Gondi a Florència 1490-94, darrer exponent de la tradició brunelleschiana A Roma projectà el claustre de San Pietro in Vincoli i l’església de Santa Maria dell’Anima i fou nomenat…
Fiesole
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada dalt d’un turó, a la vora de l’Arno, al NE de Florència.
És un centre agrícola, residencial i de turisme i seu episcopal Correspon a l’antiga Faesulae etrusca, de la qual s’han conservat les muralles D’època romana fou el centre dels seguidors de Catilina resten un temple, les termes, l’aqüeducte, el fòrum i el teatre Sobre un antic temple etrusc hi ha bastida l’església de San Alessandro, paleocristiana, amb algunes renovacions posteriors La catedral, començada el 1208 i engrandida als s XIII i XIV, té a l’interior el sepulcre de marbre del bisbe Salviati, obra de Mino da Fiesole El convent de San Domenico té celles decorades per Fra Angelico L’…
Pieter Jansz Pourbus
Lluís XIII, el delfí de França, obra de Frans Pourbus, el Jove (1569-1622), net de Pieter Jansz Pourbus
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor flamenc.
Documentat a Bruges l’any 1540 Mestre l’any 1543 i degà del gremi de pintors el 1569 Introduí el gust italià manierista amb influència de F Primaticcio Conreà el retrat i la pintura de gènere galant El seu fill Frans Pourbus , anomenat el Vell Bruges 1545 — 1581, fou deixeble de Frans Floris i conreà el retrat Frans Pourbus el Jove , fill de Frans i net de Pieter Anvers 1569 — París 1622, fou mestre a Anvers 1591 Des del 1600 treballà per al duc de Màntua amb PP Rubens Estigué a Itàlia Nàpols, Torí i el 1609 fou pintor de Maria de Mèdici Els seus retrats, dins el manierisme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina