Resultats de la cerca

S'especialitzà en patologia de la dona i de l’infant i en obstetrícia, disciplines de les quals fou catedràtic a la Universitat de Madrid El 1839 publicà a París un recull de treballs científics en francès Fou metge de cambra d’Isabel II i senador El 1861 féu a Madrid la primera operació de laparotomia a l’Estat espanyol

Al servei de l’exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó perdé un braç en la batalla de Sant Sebastià i, més tard 1815, fou promogut a tinent general

Germà de Joan , Bartomeu , Antoni i Pere Graduat en teologia per la Universitat Literària de Mallorca, és autor del manuscrit —avui perdut— Tractat d’agricultura i economia rural de l’illa de Menorca , que dedicà a la pagesia menorquina

Germà d’ Antoni , Bartomeu , Josep i Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vicealmirallat durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Era germà de Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i tingué càrrecs públics durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière no localitzades i també textos anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura

Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1971, s’hi doctorà el 1978 Fou professor des del 1972 i catedràtic des del 1986 Membre de la Societat Catalana de Geografia, el 2008 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres S'interessà especialment per la geografia urbana Hostafrancs, un barri de Barcelona 1974, Sants Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona 1980, La ciudad Enseñanzas del fenómeno urbano 1983, Geografia urbana de Barcelona 1993, Universitat i ciutat 2001, La Barcelona literària 2003, i també per la geografia econòmica i regional, amb diverses…

Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes , tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i colloquial Dony Pera Singlá la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894, Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala 1899, Adoració dels Reyes Magos 1892 i  Entremès de ses flassades s d, i, en castellà,  La ciega avaricia 1896, una peça còmica en un acte,  Corona de espinas 1902 i  Viaje a la Luna 1904…

El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona Cap de la divisió naval aeronàutica 1922, prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica Deixà el servei actiu el 1931 Al començament de la guerra civil 15 d’agost de 1936 fou afusellat en territori republicà

Tingué càrrecs diplomàtics a Barcelona al servei del rei de les Dues Sicílies, fins el 1823, que emigrà a França El 1843 tornà a Maó Publicà Parténope amenazada Memoria sobre la invasión de Nápoles por el ejército austríaco, El ciudadadano perseguido por el despotismo, en defensa del seu pare, desterrat el 1821 de Menorca per les seves idees liberals, i Leyes fundamentales de Inglaterra 1821 i deixà inèdites altres obres

Als Països Catalans hi havia llatzerets a l’entrada o al port de les poblacions, i normalment posseïen una capella o església adjunta a l’establiment El més important, a part els de València i de Barcelona enderrocat el 1813, fou el de l’illa des Llatzeret, al port de Maó

Vida i obra Eclesiàstic, beneficiat de l’església de Maó Deixà manuscrites unes Notícies de Menorca antigues , que inclouen el text d’una peça teatral més antiga, la  Presa de Menorca Bibliografia Cabra Martorell, E ed 1989 Anònim Presa de Menorca Seguida de les Notícies de Menorca de Francesc Mercadal Maó, Institut Menorquí d’Estudis