Resultats de la cerca
Es mostren 1194 resultats
El comerç interior
Les activitats comercials, és a dir, l’intercanvi de productes amb mediació de diners o no, són tan antigues com la humanitat De fet, n’hi ha arreu on hi hagi una societat mínimament organitzada, ja que elles mateixes constitueixen un factor d’organització social Representar el comerç interior, el comerç local, en un mapa del món és, doncs, gairebé impossible per definició i per manca de dades homologables Els mapes que representen les ciutats com els mapes 15 i 53 podrien servir d’alguna manera per a expressar les principals localitzacions de les activitats comercials de caràcter interior i…
derivat financer
Economia
Instrument financer materialitzat en contractes a termini sobre un altre bé o actiu que rep el nom de subjacent.
La globalització ha comportat una gran sofisticació dels mercats financers i, per tant, el desenvolupament de noves eines per a invertir-hi i operar-hi Tot plegat exigeix una enginyeria financera encaminada a la innovació i la resposta a problemes de caràcter financer Amb el temps s’han creat i desenvolupat diferents instruments, com ara els contractes a termini, els futurs, les permutes financeres, o swaps , i les opcions Totes aquestes eines per a operar en els mercats reben el nom de derivats, ja que no són l’element principal de negociació, sinó contractes a…
restriccions econòmiques
Economia
Limitacions posades al funcionament normal de la competència entre empreses en les economies capitalistes.
Les pràctiques restrictives del comerç més corrents són les barreres d’entrada dificultats legals o gremials per a l’establiment de noves empreses acords entre empreses per a fixar preus o repartir-se mercats mesures de control directe de preus per part dels poders públics formació d’un monopoli d’oferta en un sector econòmic creació de situacions monopolístiques a través de la publicitat falsa diferenciació del producte, desinformació sobre el mercat, etc Quan les limitacions s’apliquen a l’entrada de productes estrangers, hom parla de limitacions a la importació
ordenança
Dret administratiu
Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment les administracions locals en l’àmbit de llurs competències, tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
A voltes, i sota l’aparença d’una ordenança, hi ha veritables lleis Des de les lleis municipals espanyoles del s XIX, els ajuntaments eren facultats per a la formació i aprovació de les seves ordinacions locals, a voltes com a ordinacions generals que abasten tota la vida del municipi, i altres sobre determinats aspectes o serveis, com construcció, higiene, vigilància, cos de bombers, policia de mercats, camins i vials, funcionaris, etc Seguint aquests principis, la llei municipal de Catalunya de l’any 1933 també donà aquest dret als ajuntaments
nomisma
Numismàtica i sigil·lografia
A l’època bizantina, nom donat al solidus aureus de Constantí el Gran.
El nomisma fou la unitat monetària principal de l’imperi Bizantí fins el 1453 Acceptada en tots els mercats durant tota l’edat mitjana algú l’ha anomenat el dòlar de l’edat mitjana, sofrí només algunes alteracions després dels Comnè s XI i XII La moneda, d’or, portava l’efígie de l’emperador bizantí, coronat per Crist o la Mare de Déu, acompanyat de l’àngel, símbol de la victòria, i amb una esfera coronada amb la creu, com a manifestació de la universalitat de l’Imperi
ien
Economia
Unitat monetària principal del Japó.
És dividida en 100 sen i 1000 rin Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí una considerable estabilitat interna Des del 1971, les crisis del sistema monetari internacional, les devaluacions del dòlar i les pressions dels EUA per tal de frenar les exportacions japoneses, portaren a revaluar-lo 308 iens per dòlar La nova devaluació del dòlar del 1973 obligà el ien a mantenir-se en règim de flotació, amb grans oscillacions en les equivalències La liberalització dels mercats financers internacionals 1984 possibilità l’entrada del ien al mercat internacional del diner
Tancada de ramaders del sector porcí a la catedral de Lleida
Un grup de 50 ramaders d’Unió de Pagesos comencen una tancada indefinida a la catedral nova de Lleida per forçar una negociació amb la Generalitat, el Govern central i la Unió Europea sobre la crisi del sector porcí Segons Unió de Pagesos, la caiguda de preus del sector porcí, que han patit els productors però que no ha transcendit als mercats, ha causat unes pèrdues de 15000 milions de pessetes només a la província de Lleida Les principals demandes dels productors són una regulació de preus i del conjunt del sector
modernitat líquida
Sociologia
Metàfora encunyada pel sociòleg Zygmunt Bauman per aprehendre la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la dissolució dels vincles i compromisos sòlids entre les eleccions individuals i les accions col·lectives.
Segons Bauman, la liquiditat defineix la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la desregulació, la flexibilització i la liberalització de tots els mercats La modernitat líquida seria una nova etapa privatitzada i individualitzada de la modernitat, sense pautes estables ni predeterminades, en la qual allò públic o collectiu ja no existeix per si mateix i el pes de la construcció de pautes de vida compartida recau totalment sobre l’individu L’adveniment de la modernitat líquida ha comportat canvis radicals que exigeixen repensar els vells conceptes que l…
mensari
Dret romà
Cadascun dels funcionaris romans que constituïen una mena de tribunal als mercats, al qual recorrien els creditors contra els deutors.
Comissió Nacional del Mercat de Valors
Economia
Òrgan superior borsari espanyol que ordena, supervisa i inspecciona els mercats de valors i tot el que s’hi refereix.
Creada per la reforma del 1988, aquesta comissió fa respectar les regles del joc, protegeix els inversors, realitza enquestes i pot sancionar els professionals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina