Resultats de la cerca
Es mostren 1193 resultats
modernitat líquida
Sociologia
Metàfora encunyada pel sociòleg Zygmunt Bauman per aprehendre la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la dissolució dels vincles i compromisos sòlids entre les eleccions individuals i les accions col·lectives.
Segons Bauman, la liquiditat defineix la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la desregulació, la flexibilització i la liberalització de tots els mercats La modernitat líquida seria una nova etapa privatitzada i individualitzada de la modernitat, sense pautes estables ni predeterminades, en la qual allò públic o collectiu ja no existeix per si mateix i el pes de la construcció de pautes de vida compartida recau totalment sobre l’individu L’adveniment de la modernitat líquida ha comportat canvis radicals que exigeixen repensar els vells conceptes que l…
Tancada de ramaders del sector porcí a la catedral de Lleida
Un grup de 50 ramaders d’Unió de Pagesos comencen una tancada indefinida a la catedral nova de Lleida per forçar una negociació amb la Generalitat, el Govern central i la Unió Europea sobre la crisi del sector porcí Segons Unió de Pagesos, la caiguda de preus del sector porcí, que han patit els productors però que no ha transcendit als mercats, ha causat unes pèrdues de 15000 milions de pessetes només a la província de Lleida Les principals demandes dels productors són una regulació de preus i del conjunt del sector
restriccions econòmiques
Economia
Limitacions posades al funcionament normal de la competència entre empreses en les economies capitalistes.
Les pràctiques restrictives del comerç més corrents són les barreres d’entrada dificultats legals o gremials per a l’establiment de noves empreses acords entre empreses per a fixar preus o repartir-se mercats mesures de control directe de preus per part dels poders públics formació d’un monopoli d’oferta en un sector econòmic creació de situacions monopolístiques a través de la publicitat falsa diferenciació del producte, desinformació sobre el mercat, etc Quan les limitacions s’apliquen a l’entrada de productes estrangers, hom parla de limitacions a la importació
ordenança
Dret administratiu
Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment les administracions locals en l’àmbit de llurs competències, tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
A voltes, i sota l’aparença d’una ordenança, hi ha veritables lleis Des de les lleis municipals espanyoles del s XIX, els ajuntaments eren facultats per a la formació i aprovació de les seves ordinacions locals, a voltes com a ordinacions generals que abasten tota la vida del municipi, i altres sobre determinats aspectes o serveis, com construcció, higiene, vigilància, cos de bombers, policia de mercats, camins i vials, funcionaris, etc Seguint aquests principis, la llei municipal de Catalunya de l’any 1933 també donà aquest dret als ajuntaments
ien
Economia
Unitat monetària principal del Japó.
És dividida en 100 sen i 1000 rin Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí una considerable estabilitat interna Des del 1971, les crisis del sistema monetari internacional, les devaluacions del dòlar i les pressions dels EUA per tal de frenar les exportacions japoneses, portaren a revaluar-lo 308 iens per dòlar La nova devaluació del dòlar del 1973 obligà el ien a mantenir-se en règim de flotació, amb grans oscillacions en les equivalències La liberalització dels mercats financers internacionals 1984 possibilità l’entrada del ien al mercat internacional del diner
nomisma
Numismàtica i sigil·lografia
A l’època bizantina, nom donat al solidus aureus de Constantí el Gran.
El nomisma fou la unitat monetària principal de l’imperi Bizantí fins el 1453 Acceptada en tots els mercats durant tota l’edat mitjana algú l’ha anomenat el dòlar de l’edat mitjana, sofrí només algunes alteracions després dels Comnè s XI i XII La moneda, d’or, portava l’efígie de l’emperador bizantí, coronat per Crist o la Mare de Déu, acompanyat de l’àngel, símbol de la victòria, i amb una esfera coronada amb la creu, com a manifestació de la universalitat de l’Imperi
derivat financer
Economia
Instrument financer materialitzat en contractes a termini sobre un altre bé o actiu que rep el nom de subjacent.
La globalització ha comportat una gran sofisticació dels mercats financers i, per tant, el desenvolupament de noves eines per a invertir-hi i operar-hi Tot plegat exigeix una enginyeria financera encaminada a la innovació i la resposta a problemes de caràcter financer Amb el temps s’han creat i desenvolupat diferents instruments, com ara els contractes a termini, els futurs, les permutes financeres, o swaps , i les opcions Totes aquestes eines per a operar en els mercats reben el nom de derivats, ja que no són l’element principal de negociació, sinó contractes a…
Jerez de la Frontera
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat a les planes dels rius Guadalquivir i Guadalete.
La base econòmica és l’agricultura, molt especialment la vinya, que ha permès de desenvolupar una vinificació molt important, amb mercats arreu del món brandi, xerès També té producció olivarera i ramaderia, especialment bestiar equí Als segles XVI-XVIII els comerciants genovesos n’exportaren els vins, sobretot a Anglaterra A partir del segle XVIII s’hi establiren firmes angleses, i passà a ésser un gran centre mercantil i industrial Conserva monuments artístics, sobretot del segle XVIII L’any 1986 s’hi inaugurà un modern circuit automobilístic de 4,2 km de longitud, apte per a…
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres…
Deutsche Börse
Economia
Mercat borsari alemany.
Fou fundat el 1993 i té la seu a la ciutat de Frankfurt del Main El seu origen és la borsa de Frankfurt, creada l’any 1585, al qual afegí el 1997 el mercat de futurs Eurex i la divisió d’arranjament financer Clearstream 2000, amb seu a Luxemburg És un dels primers mercats financers del món L’any 2009 els ingressos foren d’uns 2062 milions d’euros i els beneficis de 496,1 milions d’euros Té delegacions en diversos estats europeus i representació en diverses capitals París i Londres, Chicago, Nova York, Honk Kong, Dubai i Pequín
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina