Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres, residí a Rímini i Bolonya A Barcelona fou professor i vicedirector de l’institut d’ensenyament mitjà i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Publicà nombroses obres religioses i filosòfiques, entre les quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral 1864, Ontología o metafísica pura universal y general 1865 i Cosmetiología o tratado del mundo en general y de su causa 1865, on s’acosta a la filosofia del sentit comú És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona 1867 i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de…

Professor a Graz, Friburg de Brisgòvia, Kiel, Halle i Berlín, la seva filosofia, arrelada alhora en el kantisme i el positivisme, representa una crítica de les ciències, rebutja tota metafísica i pretén de superar tot dualisme, especialment entre les realitats física i psíquica De la seva obra es destaquen Der philosophische Kritizismus und seine Bedeutung für die positive Wissenschaft ‘El criticisme filosòfic i la seva significació per a la ciència positiva’, 3 volums, 1876-87, Beiträge zur Logik ‘Contribucions a la lògica’, 1892 i els estudis sobre Lessing 1882, Nietzsche 1897…

Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible Fundà, amb RAvenarius, l' empiriocriticisme Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt ‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833, Beiträge zur Analyse der Empfindungen ‘Anàlisi de les sensacions', 1886 i Erkenntnis und Irrtum Skizzen…

Membre de l’esquerra hegeliana l’òrgan de la qual, el Hallesches Jahrbuch —després Deutsches Jahrbuch —, fundà el 1838, a París conegué H Heine i K Marx, amb el qual publicà el primer i únic número del Deutsch-Französisches Jahrbuch 1844 i a Londres collaborà, el 1849, amb A A Ledru-Rollin, en la formació del Comitè Democràtic Europeu des del 1866 seguí Bismarck Antiidealista, criticà l’especulació romàntica i metafísica i publicà, entre altres obres, Die Platonische Ästhetik 1832, Neue Vorschule der Ästhetik ‘Nova escola preparatòria de l’estètica’, 1837 i Geschichte unserer…

Professor en diverses universitats italianes i estrangeres, evolucionà des de l’idealisme de Gentile fins a un espiritualisme cristià, inspirat en Agustí, Pascal i Rosmini, pensadors als quals dedicà importants monografies Fundà 1946 el Giornale di metafisica , i la seva obra, traduïda quasi íntegrament al castellà, influí tot l’àmbit de parla castellana A més de diversos estudis sobre Plató, la història de la filosofia en general i la filosofia italiana i actual en particular, publicà, entre altres obres, L’interiorità oggetiva 1951, Atto ed essere 1956 i Dall’attualismo allo spiritualismo…

Professor a Innsbruck 1949-57, a Kiel i a Bonn, des del 1958 fins a la jubilació ho fou a Munic Seguint Carnap i obert als diversos corrents contemporanis, fou reconeguda autoritat en epistemologia i filosofia de la ciència És autor de Metaphysik-Skepsis-Wissenschaft ‘Metafísica-Escepticisme-Ciència’, 1954, Das Universalienproblem ‘El problema dels universals’, 1957, Probleme und Resultate der Wissenschaftstheorie und analytischen Philosophie ‘Problemes i resultats de la teoria de la ciència i de la filosofia analítica’, en collaboració amb MVarga von Kibéd, 7 volums, 1969-86 i…

El seu significat varia d’acord amb els diversos significats de pneuma En teologia designa la doctrina sobre l'Esperit Sant D’ençà de GWLeibniz i de ChWolff indica la part superior de la psicologia en tant que doctrina de l’esperit Més rarament, donada l’analogia entre pneuma i psique , és sinònim de psicologia Per a IKant és la psicologia metafísica, en què l’ànima és considerada una substància espiritual En la ciència de les religions hom utilitza el terme per a designar la ciència que s’ocupa de la natura dels esperits àngels i dimonis, éssers existents entre l’esfera divina i…

A partir de les matemàtiques, Russell vol oferir un llenguatge perfecte i ideal, basat en la lògica formal, el qual reflecteix en les seves estructures la mateixa estructura del món real Dos principis regeixen l’anàlisi russelliana primer, la reducció de les proposicions complexes o moleculars a simples o atòmiques, les quals enuncien fets elementals i de les quals depèn la veritat o la falsedat d’aquelles segon, la reducció dels coneixements per descripció a objectes i fets primers que són els coneguts immediatament by acquaintance , i que en la metafísica de Russell i de…

Kant, en la dialèctica transcendental, segona secció de la primera part de la Crítica de la raó pura , dóna el nom d’antinòmies de la raó pura a les contradiccions en què aquesta es troba en la cosmologia racional, quan usa les idees transcendents per tal d’assolir coneixements relatius al món cosmos Kant formula quatre antinòmies, que impliquen la crítica a la metafísica tradicional La primera es refereix a l’eternitat i a la infinitud del món la segona, a la natura de la substància la tercera, a l’existència d’un determinisme universal, i la quarta, a l’existència d’un ésser…

Estudià filosofia, teologia i història a Jena, Tübingen i Marburg, amb Bruno Bauch, John Haller, Pau Natorp, Martin Heidegger, Nicolai Hartmann i Rudolph Bultmann Doctor en Filosofia el 1925, després de la seva habilitació el 1929 amb un estudi sobre la filosofia i l’ètica del treball en la crítica kantiana fou professor a Marburg, Göttingen, Frankfurt am Main, Tübingen i, finalment, a Heidelberg en una càtedra d’història de la filosofia i metafísica Les seves obres principals són Philosophie und Moral in der kantischen Kritik 1931, Einsicht und Leidenschaft Das Wesen des…