Resultats de la cerca

S’inicià amb contes publicats a partir del 1949 i aconseguí la plena maduresa amb drames, dels quals cal destacar Egy lócsiszár virágvasárnapja ‘El diumenge de rams d’un rambler’, 1973, Káin és Ábel ‘Caín i Abel’, 1977, i molt especialment Csillag a máglyán ‘Estel sobre la foguera’, 1975, centrat entorn de les figures de Calví i Miquel Servet i dedicat al conflicte entre poder i ideals Entre altres publicà els volums d’assaig Anyám Könnyű álmot ígér ‘La meva mare em promet son lleuger’, 1970, Istenek és faloväcskák ‘Déus i cavalls de bastó’, 1973 i Nagyenyedi fügevirág ‘Flor de…

El 1655 entrà al cor de la capella electoral de Dresden sota la direcció de H Schütz i més tard prosseguí la seva educació musical a Leipzig amb S Knüpfer Aquest, que el considerava un excellent clavicembalista, el recomanà i, finalment, Schelle el substituí com a kantor a l’església de Sant Tomàs La seva producció musical és exclusivament sacra Compongué gran quantitat de cantates amb text en alemany i contribuí notablement a l’establiment de la cantata evangèlica com a forma independent Amb les seves obres afavorí la difusió de les diferents menes de cantates corals a l’ús, com la bàsica,…

Vida Entrà als Setze Jutges el 1962, amb cançons iròniques Les corbates , influïdes per G Brassens i escrites inconfessadament per la seva tia Paulina Aviat incorporà elements jazzístics a la seva música, i el seu humor derivà cap a la sàtira i la denúncia L’home del carrer , Fariseus , fins a arribar a la brutalitat Spot , Fills de Buda Publicà alguns àlbums Triat i garbellat , 1971 No és possible el que visc , 1974, etc, on jugava hàbilment amb el llenguatge La cultura , Un dia gris a Madrís , fregant sovint el surrealisme Ulls tancats , La meva estrella Bon guitarrista…

A partir del 1971 estudià art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, a l’Escola de Teatre Nacional d’Estrasburg i a l’Institut del Teatre Lee Strasberg de Los Ángeles Debutà en la companyia Dagoll Dagom amb No hablaré en horas de clase i Antaviana , i en la del Teatre Lliure amb Els fills del sol i La vida es sueño i també ocasionalment dirigí alguna peça teatral Des del 1985 reorientà la seva carrera i es dedicà a la publicitat i els videoclips, si bé encara intervingué en Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías El 1990 fundà amb Joaquim Padró la productora publicitària …

De família molt humil, a 14 anys es traslladà a Copenhaguen, on, després de privacions i desenganys, aconseguí d’interessar a personalitats del país que s’ocuparen de la seva educació, que finalitzà el 1828 Escriví, a més de novelles, poesia i teatre, una autobiografia, Mit livs eventyr ‘L’aventura de la meva vida’, 1855, unes impressions de viatges —que emprengué subvencionat per l’estat—, com I Spanien 1863, i, sobretot, les diverses sèries de contes meravellosos Eventyr 1835-72 Inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell, es caracteritzen per una gran…

Graduat per la Universitat Reformada de Pápai 1950, fou editor i redactor de revistes i publicacions literàries Del 1968 al 1988 fou dramaturg i guionista dels estudis estatals MAFILM El seu primer volum, Felröppen a madár ‘L’ocell alça el vol’, 1954 presentà ja els dos trets fonamentals de la seva poesia sensibilitat davant les injustícies que des del punt de vista polític es traduí en una crítica a la falta de llibertats de l’Hongria comunista, cosa que li valgué represàlies i una segura tècnica de la rima Publicà els reculls Második születésem ‘El meu segon naixement’, 1967,…

Totes les Esglésies cristianes la consideren el més important dels sagraments, bé que amb interpretacions teològiques diverses Derivat del grec εψχαριστία, el mot eucaristia significa ‘acció de gràcies’, i de bon principi es referí a la pregària de benedicció després fou aplicat a tot el conjunt de la celebració, i finalment designà també els elements materials del pa i del vi, sobre els quals hom pronuncia la pregària eucarística Hom troba l’origen de la celebració eucarística en un sopar ritual, celebrat per Jesús i els deixebles no és segur que fos el típic de la celebració de la Pasqua…

Vida Fill d’un cerveser aficionat al violí que li estimulà des de ben petit el sentit musical, aviat pogué cultivar els seus dots i les seves habilitats amb el piano A vuit anys compongué una peça Galop que ja preludiava el seu interès per les danses populars Feu els seus estudis amb professors modestos, tot i que tingué com a mestre el filòleg J Jungmann, declarat nacionalista que li encengué la primera espurna del foc del nacionalisme txec No obstant això, en la seva formació predominà la tradició alemanya i també la italiana Pogué escoltar en directe pianistes com F Liszt i S Thalberg, i…

Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral  o les sabadellenques Garba  i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble  un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant-se en…

Fou redactor de L’Autonomista de Girona i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i collaborà també a La Humanitat , La Campana de Gràcia i altres publicacions de la premsa republicana L’any 1936 fou nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins que s’incorporà a l’exèrcit republicà Fou un dels fundadors de la revista Nuevos Horizontes , publicada al front Exiliat el 1939, després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s’exilià definitivament a Mèxic, on participà activament en la promoció i difusió de les activitats del…