Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
Beaujolais
País de la regió històrica del Lionès, França, als contraforts nord-orientals del Massís Central.
Inclòs essencialment al departament del Roine És una àrea muntanyosa 1 012 m alt al Mont Saint-Rigaud, d’una amplada de 30 km i 25 km de llargada, constituïda per dues parts la Côte Beaujolaise i els monts del Beaujolais Així com les muntanyes han estat una regió pobra fins que la influència de Lió hi féu créixer la indústria tèxtil, la Côte ha estat sempre el punt productiu de la regió Els seus terrenys, cristallins i porfírics, rics en minerals, l’han feta un lloc excellent per al conreu de la vinya vi de Beaujolais Antiga baronia creada pels senyors de Beaujeu, el 1265 passà,…
Madhya Pradesh
El temple hinduista de Sas Bahu (segle XI) a la ciutat de Gwalior, a l’estat de Madhya Pradesh, a l’Índia
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Bhopāl És situat al centre del país, al N del Dècan, entre els estats de Rājhastān, al NW, Uttar Pradesh, al N, Bihār, a l’E, Orissa, al SE, Andra Pradesh i Mahārāshtra, al S, i Gujarāt, a l’W Inclou la part superior de les conques del Narbadā i Mahānadi i és accidentat pels monts Mahādev i Maekal De clima monsònic, l’estiu és calorós, sec d’abril a juny i plujós de juliol a setembre, i els hiverns són suaus Les pluges són elevades 1 000 a 1 300 mm anuals La població és hindú, i la densitat de població és de 117,8 h/Km 2 1981 Les ciutats principals són Bhopāl,…
Tilimsen
Ciutat
Capital de la wilāya de Tilimsen, Algèria.
Situada al peu dels monts de Tilimsen —declarats reserva de la biosfera el 2016—, a 800 m alt, dins la conca del riu Tafna, en una regió molt fèrtil Té indústries tèxtils i alimentàries hi és important la producció artesana, sobretot catifes i treballs de cuir El primitiu nucli urbà nasqué en època islàmica al SW de la romana Pomaria , amb el nom d’Agadir, canviat posteriorment pel de Tagrart En època almoràvit segle XI, sota Yūsuf ibn Tāšfīn, fou considerablement ampliada i prengué definitivament el nom actual Inclosa dins l’imperi almohade, en desintegrar-se aquest segle XIII esdevingué…
Ariccia
Ciutat
Població de la província de Roma, al Laci, Itàlia, situada als monts Albans.
L’antiga Aricia fou seu del santuari federal de la Lliga Llatina, dedicat a Diana Passà a poder de Roma el 338 aC Bona part del material procedent de les excavacions de l’antiga població —estàtues, baixos relleus, àmfores, inscripcions, etc— fou traslladat a Mallorca pel cardenal Antoni Despuig i Dameto i installat a la seva residència de Raixa Actualment és conservat al museu del castell de Bellver de Palma Mallorca
serra de Guadalupe
Serra
Massís muntanyós dels monts de Toledo, a Extremadura, a la província de Càceres.
Constitueix un horst de materials granítics, esquists i quarsites, que culmina als 1 609 m
Torre del Bierzo
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, als monts de Lleó.
Agricultura, ramaderia i mineria antracita La indústria predominant és la química
Wrangell Mountains
Serralada
Monts volcànics del SE d’Alaska, prop de la frontera amb el Canadà.
L’altitud màxima és de 5 036 m
Ghats
Serralada
Serralada de l’Índia formada pels confins abruptes del Dècan, separat de la mar d’Aràbia i del golf de Bengala pels Ghats Occidentals i Orientals, respectivament, els quals convergeixen al S de Mysore, on formen un sol massís muntanyós.
Els Ghats Occidentals s’estenen, a l’W del Dècan, parallels a la costa i a poca distància d’ella, des del riu Tāpti fins al cap Comorin 1 600 km de longitud Són constituïts per una sèrie de horsten l’altitud mitjana de 1 000 m disminueix a Mysore i augmenta al S de la gorja de Pālghāt, i culminen a l’Anaimundi 2 695 m Formen un veritable bastió contra el qual es desencadena el monsó del SW, que provoca pluges abundants a l’estiu Mahābaleshwar, 6 748 mm de mitjana i que els converteixen en la reserva d’aigua del Dècan Hi neixen els grans rius que travessen el Dècan Godāvari, Krishna, Cauvery…
Úmbria
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, a l’interior de la península, entre les Marques, a l’E, el Laci, al S i la Toscana, a l’W.
La capital és Perusa Comprèn les províncies de Perusa i de Terni Enclavada en plena serralada apenina, és constituïda per la conca alta i mitjana del Tíber, la vall del qual separa la zona apenina, a l’E, més alta monts Sibillins, 2 478 m, de la subapenina, a l’W, amb altituds més modestes El clima és submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4°C Les escasses possibilitats econòmiques la fan una de les regions menys poblades 96,8 h/km 2 1993 D’economia bàsicament agrícola, el 66% del territori és dedicat al conreu Predominen els cereals blat, la vinya i les oliveres també hi ha…
Montesquiu

Armes dels Montesquiu
Llinatge feudal rossellonès originari del castell de Montesquiu d’Albera (de Vilanova d’Albera o del Munt), al peu del puig de Sant Cristau, al cim del qual hi ha un castell, dit castell d’Albera o de Sant Cristau, i per aquesta raó els seus membres alguna vegada apareixen cognomenats de Santcristau.
El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau , que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou Llur fill Guillem I de Montesquiu o de Sant Cristau es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu novament edificat pel seu pare vers el 1080 i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu mort després del 1172, casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu mort poc després del 1217,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina