Resultats de la cerca

Vida S’inicià el 1939 com a ajudant de Joan Pallejà i Antoni Cànovas i, a partir de Muchachas de Bagdad Babes in Bagdad , 1952, Edgar G Ulmer i Jerónimo Mihura, com a muntadora en cap Associada a la indústria barcelonina, durant la dècada del 1960 collaborà assíduament en les coproduccions internacionals dels estudis Balcázar, si bé dedicà una especial atenció als joves directors independents del moment, com Pere Portabella Nocturno 29 , 1968, i els seus curts rodats en la clandestinitat, Ramon Masats Topical Spanish , 1970 i, molt especialment, Jaime Camino Los felices 60 1963 España,…

Vida Tècnic en imatge fílmica per l’EMAV de Barcelona 1973 i fotògraf professional, realitzà des del 1972 diversos curts com ara Pràctiques de curanderisme a l’Alta Garrotxa 1975 i La Garrotxa els volcans i els homes 1978, i també un bon nombre de documentals i vídeos publicitaris i industrials Fou ajudant de direcció del curt Anta mujer 1975, Agustí Villaronga i guionista del vídeo Història del Club de Futbol Barcelona 1986 El 1981 rodà a Olot en règim de cooperativa el llarg Naftalina Produí i dirigí el documental Sempre és demà 1982-85, quatre MM, sobre oficis i costums rurals en vies de…

A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en relats els guions televisius que tots dos havien redactat per a la sèrie…

Debutà en el cinema amb Zampo y yo 1965, de Lluís Lúcia Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París 1970 i Vida conyugal sana 1973, ambdós de Roberto Bodegas Tormento 1974, de Pedro Olea El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La petición 1976, de Pilar Miró L’obscura història de la cosina Montse 1977, de Jordi Cadena Sonámbulos 1977, de Manuel Gutiérrez Aragón La Colmena 1982 i Después del…

Vida Membre d’una família de compositors formada pel pare, José Pagán López, i els seus germans, Juan Antonio i Sergio Pagán Santamaría Estudià als conservatoris de Madrid i Barcelona i tingué com a professors Luis de Pablo, C Halffter i C Bernaola Interessat en la música electroacústica, ha estat alumne als laboratoris de música electroacústica Alea de Madrid i Phonos de Barcelona Com a compositor, s’ha centrat en la música escènica i per al cinema Ha compost diversos ballets i els musicals Blau marí , Flif flit i La casa per la finestra , entre d’altres Algunes de les bandes sonores més…

Vida Rellotger de professió, escrivia novelles romàntiques i de l’Oest que publicava amb diversos pseudònims La seva activitat com a guionista s’inicià el 1958 associada a la productora dels germans Balcázar Perfectament adaptat a les tendències populars d’aquesta productora melodrames i comèdies, participà, ocasionalment amb el pseudònim de Sergio Duval, en La muralla 1958, Lluís Lucia, Las locuras de Bárbara 1958, Charlestón 1959 i El amor que yo te dí 1959, tots tres de Tulio Demicheli, i l’últim segons la seva novella homònima La encrucijada 1959, Sueños de mujer 1960, Al otro lado de la…

De noble família el seu pare, José Pardo Bazán y Mosquera, obtingué del papa el comtat de Pardo Bazán per la defensa de la religió a les Corts revolucionàries del 68, s’inicià en la lectura dels clàssics des de la seva infància La preocupació literària, social i política marcà la seva obra i la seva vida En el pròleg de la seva primera novella Viaje de novios , 1881, es declarà partidària del realisme El 1883 publicà setmanalment, al full literari de La Época , La cuestión palpitante , on exposà les seves opinions sobre el naturalisme francès i esbossà una teoria de la novella Del 1883 és…

Conegut amb el nom de Julio Antonio Féu l’aprenentatge amb MPedrol a l’Ateneu Tarragoní i potser també amb B Verderol A Barcelona estudià amb F Ferrer A Múrcia, el 1905, inicià la seva obra escultòrica amb Flores malsanas i un relleu de Juan de la Cierva Després de freqüentar el taller de MBlay a Madrid i de viatjar per Espanya i Itàlia, començà a Almadén la famosa sèrie Los bustos de la raza , en la qual sobresurten Minera de Puertollano 1909, Mujer de Castilla 1909 i Minero de Almadén 1910 El 1911 obtingué el primer premi en el concurs pel monument als Herois de la…

Fou caixista d’impremta Addicte al Partit Democràtic, participà en la revolució del 1854 i el 1856 fou bandejat a Granada pel capità general de Catalunya, Zapatero Després residí a Madrid, i en 1857-58 fundà amb el mallorquí Ignasi Cervera la societat carbonària El Falansterio, que arribà a tenir uns 80 000 afiliats a tot l’Estat espanyol Poc després fou empresonat, i el 1860 publicà Los misterios del Saladero , on propugnava la reforma del règim penitenciari El 1864 collaborà a La Discusión de Madrid, i juntament amb Robert Robert intentà una entesa entre les fraccions del partit…

De molt jove anà a viure a Madrid Després d’estudis inacabats de filosofia i lletres, en no ser admès a l’Escuela Oficial de Cinematografía es formà a París a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC Posteriorment fou guionista de televisió i el 1966 estrenà el seu primer llargmetratge, la producció infantil Fantasía 3 El 1967 li fou censurat Algo amargo en la boca Prosseguí amb els films  La semana del asesino 1971, Una gota de sangre para seguir amando 1973, La criatura 1977, El sacerdote 1978, El diputado 1978, Navajeros 1980, La mujer del ministro 1981, Colegas 1982, El…