Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
Elisabeth Schumann
Música
Soprano alemanya, nacionalitzada nord-americana.
Estudià cant amb N Hänisch, M Dietrich i A Schadow i debutà el 1909 amb el paper de pastor de Tannhäuser a l’Òpera d’Hamburg, on actuà regularment durant deu anys El 1919, convidada per R Strauss, ingressà a la Staatsoper de Viena, on actuà fins el 1938 Amb l’annexió austríaca a l’Alemanya nazi decidí traslladar-se als Estats Units, on havia debutat la temporada del 1914 amb la seva presentació al Metropolitan de Nova York i on havia fet una gira de concerts el 1921 En el repertori liederístic, que abordà després de la Segona Guerra Mundial, es destacà en les interpretacions de…
Karl Johannes Geiringer
Música
Musicòleg nord-americà d’origen austríac.
Estudià composició i musicologia a Viena i Berlín El 1930 ingressà com a bibliotecari a la Societat dels Amics de la Música a Salzburg A causa de la invasió nazi, el 1938 es traslladà a Londres, on treballà per a la BBC i ensenyà al Royal College of Music 1939-40 després anà a Boston, on fou professor i cap d’estudis superiors de música a la universitat d’aquesta ciutat i presidí la Societat Musicològica Americana 1955-56 El 1962 es traslladà a Santa Barbara per desenvolupar els seus estudis musicològics a la Universitat de Califòrnia La seva major aportació a la musicologia són…
Edward Elias Lowinski
Música
Musicòleg alemany naturalitzat nord-americà.
Estudià piano, composició i direcció a Stuttgart 1923-28 El 1933 es doctorà en musicologia a la Universitat de Heidelberg, on fou alumne de Heinrich Besseler Visqué una temporada a Holanda 1933-39, i a partir del 1940 s’establí als Estats Units a causa de la seva oposició al règim nazi Fou professor en nombroses escoles i universitats nord-americanes i editor general dels volums Monuments of Renaissance Music , que publicà la Universitat de Chicago 1964-77 La seva tasca com a editor i estudiós, tant de tractats teòrics com de partitures musicals, el portà a plantejar-se els…
Jüdisches Museum Berlin

Sala del Jüdisches Museum Berlin
© Jüdisches Museum Berlin / Thomas Bruns
Museu
Museologia
Museu de Berlín obert l’any 2001 que presenta la història de dos mil anys de judaisme a Alemanya.
El projecte s’inicià uns 25 anys abans de la inauguració, però no es pogué concretar del tot fins al setembre del 2001, en què fou inaugurat enmig d’una gran festa ciutadana L’edifici, obra de l’arquitecte Daniel Libeskind, es finalitzà l’any 1999, fou guardonat amb el premi alemany d’arquitectura i ha esdevingut un referent En el muntatge museogràfic els visitants poden recórrer els 3 000 m 2 de les 11 seccions en què s’estructura l’exposició permanent, seguint un fil cronològic a través del qual es recorre la història de la cultura jueva a Alemanya L’Holocaust nazi també és…
Wojciech Żukrowski
Literatura
Escriptor polonès.
Conreà diversos gèneres la narració Z kraju milczenia ‘Des del país del silenci’, 1946 les novelles Dni klęski ‘Dies de derrota’, 1952 i Skąpani w ogniu ‘Banyats en foc’, 1961, testimonis de la lluita contra l’ocupació nazi, que proven la gosadia patriòtica de l’autor i el ritme dinàmic del seu estil Una estada a Àsia aportà a la seva temàtica motius exòtics i fantàstics i una visió sensual de la realitat Wędrówki z moim guru ‘Aventures amb el meu guru’, 1960, Nieśmiały narzeczony ‘Un nuvi tímid’, 1964 i Szczęściarz ‘Un amb sort’, 1967 Kamienne tablice ‘Taules de pedra’, 1966 és…
Klaus Barbie
Història
Policia alemany.
Membre de les SS, el 1937 s’adherí al partit nazi El 1940 s’uní a la Gestapo i en fou nomenat tinent actuà primer als Països Baixos i al front rus Del 1942 al 1944 fou el cap de la Gestapo a Lió, responsable de la deportació, tortura o mort de més d’11 000 persones Conegut com “el carnisser de Lió”, del 1947 al 1951 collaborà amb els serveis d’intelligència nord-americans Perseguit per la justícia francesa i alemanya, fugí a Bolívia amb el nom de Klaus Altmann El 1983 hom n'aconseguí l’extradició a França, on fou jutjat el 1987 per 177 càrrecs de crims contra la humanitat Declarat culpable,…
bàltic | bàltica
Història
Habitant d’estirp alemanya de les províncies Bàltiques de l’imperi rus.
Els bàltics provenien de la població urbana de les fundacions hanseàtiques, de la petita noblesa rural descendent de cavallers germànics secularitzats al s XVI i en menor proporció de la colonització rural Entre el sector aristocràtic dels alemanys bàltics barons bàltics l’imperi rus reclutà durant prop de dos segles molts alts funcionaris i militars Arran de la independència d’Estònia i Letònia i de les subsegüents reformes agràries 1919-20 els barons bàltics perderen, ensems amb la major part de llurs terres, la influència política, bé que la població germànica dels nous estats gaudí d’…
75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz
Líders polítics de tot el món es reuneixen al memorial Yad Vashem d’Israel per celebrar el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz El president del Parlament israelià Reuven Rivlin fa una crida a evitar totes les formes de genocidi contra qualsevol collectiu humà Per la seva banda, el primer ministre Benjamin Netanyahu assenyala l’Iran per les crides dels seus líders a anihilar l’Estat d’Israel L’acte ve també marcat per l’absència de representants de Polònia en protesta pel lloc preeminent que s’ha donat al president Vladímir Putin, al qual acusa de…
Edgar Faure
Política
Dret
Advocat i polític francès.
S'exilià durant l’ocupació nazi i formà part del govern provisional Diputat radicalsocialista, fou ministre en diversos governs de la IV República i president del Consell 1952 i 1955-56 Exclòs del partit radical, evolucionà cap a una posició gaullista independent Fou ministre d’agricultura 1966-68 i, després dels fets de maig del 1968, ministre d’educació 1968-69 Fou també ministre d’afers socials 1972-73, president de l’Assemblea Nacional 1973-78 i membre del Parlament Europeu 1979-81 L’any 1978 ingressà a l’Académie Française És autor de novella policíaca amb el pseudònim d’…
Pierre Laval

Pierre Laval
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Diputat socialista 1914-19, abandonà el partit i tornà a la Cambra com a independent 1923-44 Ocupà diverses carteres ministerials fins el 1931, que es feu càrrec del govern La seva política pacifista el portà a multiplicar les concessions als estats totalitaris, i llur connivència amb Mussolini provocà la seva caiguda 1936 Després de la capitulació de França 1940 davant les forces del III Reich, fou nomenat vice-primer ministre pel mariscal Pétain Accentuà la seva política collaboracionista i d’adhesió incondicional al règim nazi, gràcies a la qual fou president del govern 1942-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina